A ningú se li escapa que Lluís Llach tenia tots els números de ser reelegit com a president de l'ANC. Era el secretari nacional més votat, el més mediàtic i el líder de l'entitat els últims anys. Finalment, i no pas fruit d'una disputa o d'una derrota, sinó per voluntat pròpia, Llach ha fet un pas al costat. No marxa del tot, continuarà com a vicepresident, per evitar interpretacions que apuntin a una renúncia, però la cara visible serà un nouvingut en la primera línia del procés: Josep Vila.
L'ANC és en hores baixes. En les últimes eleccions, de fet, els candidats no van omplir els 77 càrrecs del secretariat nacional, que aquest dissabte ha elegit la nova direcció. Vila, que ha passat sota el radar i no semblava entre els cridats a guanyar la presidència, va obtenir 843 vots. Ara, s'ha imposat per presidir l'entitat amb 39 dels 58 vots emesos. No hi ha hagut bloquejos, com en altres ocasions, i la seva proposta ha aconseguit els dos terços que fixen els estatuts.
Vila apareix com l'última esperança per reanimar una entitat que no acaba de trobar el rol en el postprocés. Sense oposició interna, o si més no no prou mobilitzada, el nou president té per davant el repte de culminar la renovació interna. Tot i que és soci de l'ANC des que es va fundar, és una cara nova en l'univers del procés, a diferència de Llach o de candidats que semblaven cridats a tenir un paper més destacat, com ara Pere Pugès. L'ANC, diu el nou president, ha de ser "més àgil, més senzilla i adaptada al nou context".
Ha comandant els contactes amb els partits
Nascut el 1959 a la Cellera de Ter (La Selva), Vila és pedagog, docent i activista, i ara està jubilat. Ha fet de professor de primària, secundària i universitària, i ha treballat als Serveis Territorials de Joventut de la Generalitat a Girona i també ha tingut càrrecs directius a la Universitat de Girona, com a síndic i vicegerent. En la faceta com a activista, ha tingut càrrecs de coordinació a la territorial de l'ANC de Girona i va fer el salt a la direcció nacional, com a coordinador de la comissió d'incidència política els últims anys.
Casualitat o no, Vila té un màster en resolució de conflictes, i els últims anys a l'ANC li ha tocat mantenir relació amb les entitats del moviment independentista -especialment Òmnium Cultural i el Consell de la República- i també ha tingut contactes amb els partits. Després d'anys de certa sintonia entre Junts, el cert és que ja fa temps que els partits i l'entitat transiten per camins completament diferents. També per això ha minvat significativament la capacitat de pressió de l'entitat.
Reptes de fons i sensació d'última oportunitat
El nou president entoma reptes de fons en un ambient d'última oportunitat per revifar una entitat cabdal dels anys àlgids del procés. L'ANC ha perdut el múscul mobilitzador d'anys anteriors -totes les entitats, de fet- i la Diada apareix com l'únic moment de certa reivindicació. Sí que treu al carrer alguns milers d'independentistes -es va veure amb la manifestació per Rodalies de principis d'any, que va superar la que va convocar Òmnium i les associacions d'usuaris-, però el clima del país és de desmobilització.
Vila s'ha posat deures: reconstruir una majoria social a favor de la independència, en una mena de "front civil". "Hem de continuar treballant per ressituar la independència al centre del debat polític", ha dit en les seves primeres declaracions. El titular amaga una sèrie de derivades, com explicàvem a Nació. A nivell intern, més enllà de culminar la renovació i el necessari relleu generacional -l'Assemblea de Joves col·labora activament amb l'entitat i es treballa en una coalició-, cal adaptar l'estructura al desencís independentista.
Si el nou president aconsegueix muscular de nou l'entitat, podrà entomar altres reptes, com ara aprofundir en la línia de dotar de contingut el discurs independentista, per exemple aixecant la bandera de l'habitatge, de la defensa del sector primari, de les infraestructures o del dèficit fiscal, com s'ha anat fent amb més o menys èxit. A les portes d'un nou cicle electoral -l'any vinent hi ha eleccions municipals i espanyoles, i el 2028 hi ha eleccions al Parlament-, l'ANC haurà de decidir quin espai vol ocupar, descartada la llista cívica. I, en paral·lel a tot això, posar tots els esforços per reactivar un país endormiscat després del procés. L'ANC té, en Josep Vila, l'última esperança.
