Sorpresa a l’ANC: Josep Vila, nou president després del pas al costat de Lluís Llach

Vila fixa com a objectius centrals del nou mandat construir una majoria social a favor de la independència i culminar la renovació de l’ANC

Publicat el 25 d’abril de 2026 a les 13:48
Actualitzat el 25 d’abril de 2026 a les 14:46

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha designat Josep Vila com a nou president per al període 2026-2028 després que el fins ara president de l'entitat, Lluís Llach, no hagi volgut optar a la reelecció després de dos anys de mandat perquè la salut no li permet "una dedicació tan forta", segons expressa un comunicat de l'ANC.

Els membres del Secretariat s'han reunit aquest dissabte al Museu de la Pell d’Igualada i han escollit Vila amb 39 vots de 58 emesos, superant la majoria qualificada de dos terços requerida en primera votació. Llach ha estat elegit per a la vicepresidència, mentre que Ariadna Heinz ocuparà la secretaria i Blanca Currià serà la nova tresorera.

Els nous integrants del Secretariat s’han constituït formalment en aquesta mateixa sessió i han escollit els principals càrrecs en un ambient de consens generalitzat. L’equip afronta aquesta nova etapa amb l’objectiu de tancar el cicle de renovació interna impulsat els últims anys i de reforçar el paper de l’organització com a instrument clau de mobilització dins del moviment independentista.

“És el que ens toca fer des del front civil, i per això cal continuar treballant per ressituar la independència al centre del debat públic”, ha dit Vila en les seves primeres declaracions com a president. Per aconseguir-ho, ha remarcat que cal recuperar unes assemblees territorials “vives i ben distribuïdes, capaces de mobilitzar la gent i amb capacitat d’incidència”.

La defensa de la llengua i la denúncia de l’espoli fiscal, cultural, social i nacional que pateix Catalunya continuaran sent eixos centrals de l’acció de l’Assemblea en aquesta nova etapa en que les adversitats fan que el nou secretariat de l'ANC tingui reptes i deures més enllà de la mobilització als carrers, la llengua o les estructures internes. De cara al futur cal posar també el focus en activar el relleu generacional d'una entitat envellida que també haurà de decidir quin rol juga en el procés electoral municipal, català i estatal que està a tot just un any d'arrancar.

L'últim full de ruta aprovat per l'entitat estableix que cal recuperar una majoria independentista "operativa" al Parlament, la qual cosa "exclou l'extrema dreta xenòfoba", i que actuï amb unilateralitat. Ara, la incògnita torna a posar-se sobre la taula i molt més perquè l'ANC fa cert temps que alimenta un discurs contra els partits independentistes, als qui fa màxims responsables del fracàs del procés. Un plantejament que encara fa més necessari el debat a les files de l'entitat, perquè no està clar qui defensarà explícitament la via unilateral el 2027 ni si la base social de l'ANC està d'acord amb apartar Aliança Catalana de la suma independentista.