Curiositat municipal. Els consells plenaris de l'Ajuntament de Barcelona acostumen a durar unes sis hores i això es va considerar un temps suficient per desitjar estar còmode. Aquesta valoració va coincidir amb el moment en què la llavors alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, estava embarassada. Era la primera meitat del primer mandat, a finals de l'any 2016. I amb aquest plantejament es va prendre la decisió de canviar la cadira de la posició d'honor del saló de plens municipal, un pas inèdit fins llavors. Va desaparèixer el seient entapissat amb vellut i cobert als marges amb motius daurats. I va emergir una cadira menys ostentosa però més encoixinada. El gest, per més que semblés accessori, també venia a reblar la idea de la desaparició de les oficialitats que els comuns podien identificar com a prescindibles.

De fet, no només va viure's aquest canvi a la posició de l'alcaldessa. El gest es va estendre des d'un primer moment a les cadires dels dos tinents d'alcaldia que l'acompanyaven a banda i banda, Gerardo Pisarello i Laia Ortiz. El moviment en el mobiliari oficial dels consells plenaris -el moment en què es debaten políticament els grans temes de ciutat, l'últim divendres de cada mes- també es va estendre en el temps. El canvi va venir per quedar-se i les cadires clàssiques ja no van tornar. La nova disposició estètica es va mantenir durant tot el mandat i també es va repetir durant els següents quatre anys en què Colau va liderar el consistori. Ara, però, el canvi de govern no només ha arrossegat canvis en les polítiques municipals, sinó que també s'ha viscut un gir anecdòtic en la presentació estètica dels plenaris: l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha recuperat la tradicional cadira de vellut i marges daurats.

Fonts oficials de l'Ajuntament de Barcelona asseguren que el canvi es va produir inicialment per l'embaràs de la líder de Barcelona en Comú. Des del partit de Colau -ara a l'oposició- afegeixen que el moviment es va fer per buscar "comoditat". Per això van aplicar-ho als tres membres de la formació que ocupen els llocs presidencials de l'ajuntament, i per aquest mateix motiu ho van fixar com a nova disposició permanent els sis anys següents. En comptes seguir fent servir les cadires protocolàries que els alcaldes i tinents d'alcaldia havien ocupat durant els mandats anteriors, es va fer el pas d'incorporar unes butaques marrons encoixinades per fer més agraïdes les jornades de debat polític. 

Ara, des del nou govern municipal es remarca que el relleu a l'alcaldia simplement ha anat acompanyat de la recuperació de l'hàbit previ, després d'aquest parèntesi que es considera extraordinari. De fet, expliquen que, al marge dels dies de consell plenari, un cop al mes, les cadires clàssiques sempre es troben a la cambra municipal. És a dir, que fins ara, algú les retirava i les substituïa per la comoditat de l'equip de govern l'últim divendres de cada mes. Ara, però, això s'ha deixat de fer i no hi ha cap previsió de recuperar-ho. Collboni torna a la via tradicional.