19
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
20
de setembre
a les
19:38h
Rússia continua en la “pax putiniana”. Les eleccions per renovar la Duma, el parlament rus, no ha ofert sorpreses i ha refermat la majoria absoluta de Rússia Unida amb un 54% de vots. A molta distància, el vell Partit Comunista i l’ultradretà i nacionalista Partit Liberal Democràtic es barallen per la segona posició amb un 13,4 i un 13,3% de sufragis, amb resultats encara no definitius. Rússia Justa, l’altra formació amb presència a la Duma, es quedaria amb un 6,2%.
Per Nicolás de Pedro, expert en la Rússia postsoviètica del CIDOB, les eleccions legislatives assenyalen dues dades bàsiques: “Els resultats són els previsibles. Una Rússia Unida que amb un 54%, s’imposa amb contundència i controla el 75% del Parlament. Però, a més, els tres partits restants, ultranacionalistes, comunistes i Rússia Justa –aquests una mica més crítics-, no qüestionen el lideratge de Putin”. Però l’altra dada a tenir en compte és “la baixíssima participació, que si és menor al 40% a tot Rússia, en les grans ciutats que decideixen el joc polític, especialment a Moscou i Sant Petersburg, és inferior al 30%. Un advertiment al Kremlin que indica la desafecció ciutadana envers els governants, el que el carrer anomena el sistema”.
Una tardor plena de mals auguris
De Pedro assenyala la imminència d’una tardor que pot ser conflictiva: “La situació econòmica és greu. L’economia russa és molt poc diversificada i el descens del preu del petroli ha suposat una pèrdua d’ingressos per l’Estat. A no ser que el preu del cru pugés, que no es preveu, no hi haurà altra que decidir retallades socials”. A més, la crisi en les relacions amb la UE agreuja encara més el quadre general. “Fins ara –explica De Pedro-, el règim ha sabut jugar amb habilitat amb les crisis internacionals, des d’Ucraïna a Síria. Això ha donat prestigi a Putin. Però ara caldrà veure els efectes del cost social de la crisi econòmica. En la memòria del Kremlin està molt present l’onada de protestes que van esclatar el 2011”.
La democràcia, un mal record
L’hegemonia de Putin és indiscutible en la política russa. Les properes eleccions presidencials seran el 2018 i tot indica que l’actual líder del Kremlin es tornarà a presentar, sense que es vegi en l’horitzó cap alternativa viable al seu domini. Porta ja setze anys a la presidència, des que Boris Ieltsin li va deixar pas a finals del 1999.
En aquest domini polític, hi ha jugat un paper determinant el control que el règim ha anat prenent de tots els ressorts de la vida russa. Però també hi ha un altre factor que explica De Pedro: “A Rússia no hi ha una tradició de democràcia liberal i règim parlamentari. Molts russos tenen el record dels pocs anys en què es pot dir que van haver llibertats publiques, que va ser el final del període soviètic i els inicis dels anys noranta. No ha quedat un bon record. Hi havia llibertat de premsa, sí, però també molta violència i inestabilitat. Una part significativa de la societat russa prefereix el tsar”.
Per Nicolás de Pedro, expert en la Rússia postsoviètica del CIDOB, les eleccions legislatives assenyalen dues dades bàsiques: “Els resultats són els previsibles. Una Rússia Unida que amb un 54%, s’imposa amb contundència i controla el 75% del Parlament. Però, a més, els tres partits restants, ultranacionalistes, comunistes i Rússia Justa –aquests una mica més crítics-, no qüestionen el lideratge de Putin”. Però l’altra dada a tenir en compte és “la baixíssima participació, que si és menor al 40% a tot Rússia, en les grans ciutats que decideixen el joc polític, especialment a Moscou i Sant Petersburg, és inferior al 30%. Un advertiment al Kremlin que indica la desafecció ciutadana envers els governants, el que el carrer anomena el sistema”.
Una tardor plena de mals auguris
De Pedro assenyala la imminència d’una tardor que pot ser conflictiva: “La situació econòmica és greu. L’economia russa és molt poc diversificada i el descens del preu del petroli ha suposat una pèrdua d’ingressos per l’Estat. A no ser que el preu del cru pugés, que no es preveu, no hi haurà altra que decidir retallades socials”. A més, la crisi en les relacions amb la UE agreuja encara més el quadre general. “Fins ara –explica De Pedro-, el règim ha sabut jugar amb habilitat amb les crisis internacionals, des d’Ucraïna a Síria. Això ha donat prestigi a Putin. Però ara caldrà veure els efectes del cost social de la crisi econòmica. En la memòria del Kremlin està molt present l’onada de protestes que van esclatar el 2011”.
La democràcia, un mal record
L’hegemonia de Putin és indiscutible en la política russa. Les properes eleccions presidencials seran el 2018 i tot indica que l’actual líder del Kremlin es tornarà a presentar, sense que es vegi en l’horitzó cap alternativa viable al seu domini. Porta ja setze anys a la presidència, des que Boris Ieltsin li va deixar pas a finals del 1999.
En aquest domini polític, hi ha jugat un paper determinant el control que el règim ha anat prenent de tots els ressorts de la vida russa. Però també hi ha un altre factor que explica De Pedro: “A Rússia no hi ha una tradició de democràcia liberal i règim parlamentari. Molts russos tenen el record dels pocs anys en què es pot dir que van haver llibertats publiques, que va ser el final del període soviètic i els inicis dels anys noranta. No ha quedat un bon record. Hi havia llibertat de premsa, sí, però també molta violència i inestabilitat. Una part significativa de la societat russa prefereix el tsar”.