Avui acaba el curs escolar, i realment és un alleujament: el mes de juny ha estat esgotador, una prova d’obstacles carregada de malabarismes, amb les piles a mig gas per culpa de la calor i l’esgotament acumulat dels darrers mesos. S’hi sumava la jornada intensiva de les escoles: canvis d’horari, recollir-los sota el bat de sol, comiats, sessions de portes obertes, festivals finals de curs, festes d’estiu… Una agenda fumejant i altes possibilitats de no ser a l’hora adient al lloc concertat, una bogeria.
Així que, contra tot pronòstic, acabar el curs és un alleujament. Ara, amb el casal d’estiu, perdrem un ronyó, però tindrem les criatures cada dia en el mateix horari i en un mateix espai, durant unes setmanes. No ens adormim: ara és moment de ser constructius i previsors, i posar-hi solució, perquè el juny vinent no ens agafi amb els pixats al ventre.
Festivals de final de curs al març
De cara a l’any vinent, però, proposo que engeguem tot el que comporta un final de curs al març. Les classes que acabin el mateix dia, òbviament, però comencem les múltiples cerimònies amb més antelació, perquè la cosa quedi un xic més esglaonada.
Per exemple: podríem començar amb la jornada esportiva, que se celebri després de Setmana Santa, i no sota la solana d’un dissabte de juny. Al cap de tres setmanes, que comencin les portes obertes d’extraescolars. L’obra de final de curs de teatre, que sigui al maig. I el final de curs de ball, si l’agenda està collada, que sigui al març: si no s’han après el ball perquè els han faltat setmanes, prometo que aplaudirem igualment, i mostrarem el mateix entusiasme que si la coreografia estigués acabada o ballessin al mateix temps.
El mateix amb el final de curs de música, a l’abril li podem trobar un forat, i si al final l’hem de fer abans, també farem veure que se saben la cançó apresa. No estarem per anar exigint... L’exhibició de gimnàstica i la de judo (amb el corresponent canvi de cinturó), es pot mirar d’encabir a finals d’abril també, depenent de quan caigui la Setmana Santa, i sense que s’apropi gaire a Sant Jordi, que allà també hi tenim un bon merder.
Encara faltaria trobar forats pels dies per les portes obertes de piscina, que s’haurien d’avançar també per no viure-ho com una hora de sauna gratuïta: a partir del maig, inviable. Fem-ho al gener, ben bé després de Reis, i passem pàgina. La reunió informativa del casal d’estiu… fem-la al febrer, perquè la cosa ja se’ns està atapeint massa, i així potser fins i tot hi podrem assistir.
Jornada intensiva a la feina… al juny
Però amb aquests canvis no n’hi ha prou. El juny segueix sent un mes de malabars. Hi ha persones que gaudeixen de jornada intensiva a les seves feines. L’error està en les dates: a moltes empreses comença després de Sant Joan, o el dia 1 de juliol. Ha arribat el moment de recalendaritzar-la: la intensiva que sigui al juny, i ens estalviarem hores d’extraescolars. El que ningú ens traurà és l’adrenalina diària intentant esbrinar, ara que finalment teníem clar l’horari escolar, a quina hora exacta surten cada dia amb tots els moviments de la intensiva a l’escola. Ah! I jornada intensiva laboral que sigui per a tothom, si us plau!
I la cosa es complica exponencialment quan a casa hi ha més d’un infant, i els horaris se solapen. I encara es complica més quan alguna de les criatures celebra anys durant el mes de juny. I imagino que tot plegat es convertirà en esport de risc quan tinguem a tres criatures en edat escolar. Però per ara, no hi penso, només celebro alegre que he arribat sencera a final de curs. Em queda un mes per recuperar-me abans de marxar de vacances.