11
d'octubre
del
2023
Actualitzat
a les
22:57h
Les tensions escalen al Pròxim Orient i al conflicte desbocat entre Israel i Palestina se li pot afegir ara el Líban. Al nord de l'estat jueu han saltat aquest dimecres a la tarda totes les alarmes i s'ha demanat a la població civil que s'amagués immediatament en refugis després d'un bombardeig massiu de les tropes libaneses de Hezbollah pendent de confirmar. En paral·lel, l'exèrcit israelià ha situat 300.000 soldats a la frontera amb Gaza, a l'espera del vistiplau per començar la invasió. Amb tot, per la banda israeliana hi ha 1.200 morts i més de 2.700 ferits, mentre que per la Palestina, 1.100 morts i 5.339 ferits, segons les darreres dades.
Benjamin Netanyahu també ha mogut la fitxa política i ha anunciat aquest dimecres l'establiment d'un govern ampli d'emergència que inclou el líder opositor i excap de l'exèrcit, Beny Gantz. Militarment, el país jueu també manté els bombardejos a la Franja i ha atacat amb diversos projectils la Universitat Islàmica de Gaza, la més important de la zona, i ha destruït les seves instal·lacions. Aquest bombardeig forma part d'un conjunt d'impactes de projectil que han tornat a colpejar diversos punts estratègics, segons l'exèrcit d'Israel, en territori palestí. Segons el país, la universitat constitueix un "important centre de poder polític i militar" al servei de Hamàs.
Per la seva banda, el secretari general de la Lliga Àrab, Ahmed Aboul Gheit, ha demanat un "alto el foc immediat" entre Israel i la Franja i Turquia ha confirmat que negocia amb hamàs per alliberar els ostatges civils. Mentrestant, a Gaza la situació està cada cop més al límit. Els problemes energètics ja són palpables després de l'amenaça del govern d'Israel de tallar tots els subministraments (electricitat, aigua i combustible) de la Franja. La central elèctrica del territori palestí ha patit una aturada general i ha deixat sense llum i energia tota la zona de Gaza.L'agència palestina d'informació Quaids ha assegurat que tota la Franja ha patit una apagada completa. És una de les avantsales de l'ofensiva terrestre que prepara Israel.
L'ofensiva terrestre a Gaza és imminent i es produirà després dels atacs aeris i els bombardejos dels darrers dies. "Comencem l'ofensiva des de l'aire, més endavant també ho farem per terra. Controlem la zona des del segon dia i estem a l'ofensiva. [La guerra] només s'intensificarà", assegura el govern israelià. Les tropes d'Israel van marxar de Gaza el 2005, després de 38 anys d'ocupació. Tot i això, mantenen un bloqueig estricte des de 2007.
Els atacs de Hamàs des del cap de setmana han comportat fins ara 1.200 víctimes al cantó israelià, majoritàriament població civil. La resposta bèl·lica israeliana n'ha deixat fins ara 1.100 al cantó palestí, segons les xifres de Hamàs. L'ONU ja ha advertit Israel sobre les intencions d'una invasió, recordant que els càstigs col·lectius no estan permesos ni en situació de guerra. La mateixa organització assumeix que ja s'han comès crims de guerra per part dels dos bàndols.
Al seu torn, l'alt representant per a la Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, va defensar aquest dimarts mantenir l'ajuda a Palestina. D'altra banda, el president dels Estats Units, Joe Biden, va afirmar dimarts en roda de premsa que "l'únic propòsit de Hamàs és matar jueus" i va qualificar l'ofensiva palestina com "un acte de pura maldat". A Europa, a més, diversos països com el Regne Unit i Alemanya s'estan oposant a manifestacions favorables a Palestina.
Benjamin Netanyahu també ha mogut la fitxa política i ha anunciat aquest dimecres l'establiment d'un govern ampli d'emergència que inclou el líder opositor i excap de l'exèrcit, Beny Gantz. Militarment, el país jueu també manté els bombardejos a la Franja i ha atacat amb diversos projectils la Universitat Islàmica de Gaza, la més important de la zona, i ha destruït les seves instal·lacions. Aquest bombardeig forma part d'un conjunt d'impactes de projectil que han tornat a colpejar diversos punts estratègics, segons l'exèrcit d'Israel, en territori palestí. Segons el país, la universitat constitueix un "important centre de poder polític i militar" al servei de Hamàs.
Per la seva banda, el secretari general de la Lliga Àrab, Ahmed Aboul Gheit, ha demanat un "alto el foc immediat" entre Israel i la Franja i Turquia ha confirmat que negocia amb hamàs per alliberar els ostatges civils. Mentrestant, a Gaza la situació està cada cop més al límit. Els problemes energètics ja són palpables després de l'amenaça del govern d'Israel de tallar tots els subministraments (electricitat, aigua i combustible) de la Franja. La central elèctrica del territori palestí ha patit una aturada general i ha deixat sense llum i energia tota la zona de Gaza.L'agència palestina d'informació Quaids ha assegurat que tota la Franja ha patit una apagada completa. És una de les avantsales de l'ofensiva terrestre que prepara Israel.
L'ofensiva terrestre a Gaza és imminent i es produirà després dels atacs aeris i els bombardejos dels darrers dies. "Comencem l'ofensiva des de l'aire, més endavant també ho farem per terra. Controlem la zona des del segon dia i estem a l'ofensiva. [La guerra] només s'intensificarà", assegura el govern israelià. Les tropes d'Israel van marxar de Gaza el 2005, després de 38 anys d'ocupació. Tot i això, mantenen un bloqueig estricte des de 2007.
Els atacs de Hamàs des del cap de setmana han comportat fins ara 1.200 víctimes al cantó israelià, majoritàriament població civil. La resposta bèl·lica israeliana n'ha deixat fins ara 1.100 al cantó palestí, segons les xifres de Hamàs. L'ONU ja ha advertit Israel sobre les intencions d'una invasió, recordant que els càstigs col·lectius no estan permesos ni en situació de guerra. La mateixa organització assumeix que ja s'han comès crims de guerra per part dels dos bàndols.
Al seu torn, l'alt representant per a la Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, va defensar aquest dimarts mantenir l'ajuda a Palestina. D'altra banda, el president dels Estats Units, Joe Biden, va afirmar dimarts en roda de premsa que "l'únic propòsit de Hamàs és matar jueus" i va qualificar l'ofensiva palestina com "un acte de pura maldat". A Europa, a més, diversos països com el Regne Unit i Alemanya s'estan oposant a manifestacions favorables a Palestina.