17
de març
del
2022
Actualitzat
el
15
de gener
del
2024
a les
17:27h
"Ja no miro notícies sobre la guerra a Ucraïna, només em centro en ajudar les persones que en fugen". Són paraules de Carmen Ripoll, que viu a Alemanya des de fa més de vint anys i és voluntària de l'organització Malteser. Aquesta entitat treballa, entre altres coses, per facilitar l'acollida de refugiats que fugen d'Ucraïna. Fa dues setmanes han establert el seu espai de primera acollida a l'estació d'autobusos de Berlín, a l'oest de la ciutat. Diverses carpes i camions, i un nombre de voluntaris que varia dia a dia, treballen "24 hores i set dies a la setmana" per fer una primera rebuda als milers de refugiats que arriben dia a dia. "Cada dia arriben fins aquí des de Polònia i Ucraïna entre 1.500 i 2.000 persones", assenyalen des de Malteser a NacióDigital.
"La gent arriba profundament esgotada, però són increïblement educats", explica Ripoll. Majoritàriament arriben dones amb avis i fills. Els homes i els germans grans es queden al país a lluitar contra la invasió russa. "Tenim molts traductors, molts d'ells russos, que no sempre expliquen als refugiats ucraïnesos d'on són", reconeix. Arriben a l'estació i ràpidament van a buscar un altre autobús. "Tenen l'objectiu de moure's, d'agafar un altre mitjà de transport, d'avançar", Ripoll. Per això, els voluntaris han improvisat una mena de "bar" amb quatre taules, a tocar dels autobusos, i que està obert tot el dia per oferir begudes i menjar calent. "Fem quatre torns, també de matinada, malgrat el fred", detalla.
En aquest punt d'acollida hi passen poca estona, entre unes hores i uns pocs dies, el temps just per emprendre el camí cap a la seva destinació -altres estats federats d'Alemanya, altres països europeus-. Des de l'organització, es dona menjar i un lloc on descansar, i se'ls fa una revisió mèdica bàsica. "Qui treballa aquí són voluntaris i molts d'ells autoorganitzats", remarquen fonts de l'organització. Aquesta és, probablement, una de les principals diferències amb la crisi de 2015, amb desenes de milers de refugiats que fugien de la guerra de Síria. "Quan arriben els intentem donar tota la informació. Això ho vam aprendre del 2015", explica Ripoll. Veus coneixedores de la realitat alemanya, però, veuen diferències també en la resposta a aquesta crisi de refugiats ara que els afectats provenen d'Europa.
En tot cas, la situació és dura, no com ara fa set anys, amb l'arribada massiva de refugiats de Síria i l'Afganistan, però també dura però els voluntaris hi han de fer front. "No puc tenir voluntaris que es posin a plorar, has d'apartar una mica la pena", diu Ripoll. Per això ella ja no mira notícies de la guerra des de fa deu dies i se centra en l'acollida de refugiats. "Se'ls ha d'ajudar, se'ls ha de donar menjar, tenim un petit espai amb bolquers, productes d'higiene femenina, algunes joguines per als nens...", diu. Coses per entretenir els més petits durant el viatge. Molt sovint, les famílies que arriben ho fan sense res. "Arriben amb bosses de plàstic que han aconseguit a Polònia", explica.
El punt d'acollida de Malteser disposa de diverses tendes. Una d'elles, per descansar; una altra que fa de rebost i una altra com a dispensari mèdic, on es pot fer una primera revisió als refugiats que arriben.
"Cal més implicació de l'administració"
En el marc del seu viatge a Alemanya, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha visitat aquest dijous aquest punt de primera acollida i s'ha reunit amb Malteser, la Creu Roja i Jobs for Refugees, tres organitzacions que treballen amb les persones que fugen de la guerra. Tot plegat, ha explicat el president, per veure de primera mà com treballen i què es pot aplicar també a Catalunya. Carmen Ripoll ha estat a la reunió amb Aragonès. Per ella, és prioritari que les administracions s'impliquin en l'acollida de refugiats. No tota la feina la poden fer els voluntaris i les organitzacions de la societat civil. Com són les relacions d'aquest punt d'acollida amb l'administració alemanya? "Hi ha col·laboració però a vegades tenim la sensació que no hem après res de 2015. Un altre cop, qui ha fet el pas endavant és la societat civil. Hi ha coses que haurien d'haver estat preparades", diu Ripoll.
Aragonès ha visitat el punt d'acollida aquest matí. "Això que ha vist el president és la realitat i ara tenim l'oportunitat de fer-ho millor a Catalunya. L'administració s'ha d'implicar i ha de simplificar els processos", insisteixen des de Malteser. En declaracions als mitjans, el president ha reconegut la "cruesa" de la situació d'emergència que es viu arran de la guerra d'Ucraïna. "El repte és d'àmbit europeu i Catalunya hi està plenament compromesa. És una emergència humanitària", ha remarcat, i ha demanat la "solidaritat i el compromís" del país i també de la Unió Europea. Segons dades de l'ONU, més de tres milions de persones han hagut de fugir d'Ucraïna. "El que passa ara a Berlín és l'avantsala del que viurem en les properes hores, dies o setmanes a Catalunya. Cal màxim compromís i hem d'estar preparats", ha dit.
Barcelona activa la fira com a punt d'acollida
Des de l'Estat es disposa de 21.000 places per acollir ucraïnesos que fugen de la guerra amb Rússia, de les quals 15.000 s'han posat a disposició de les autonomies. A la reunió de presidents del cap de setmana, Pedro Sánchez va garantir recursos per a les autonomies de cara a la gestió de la crisi. A Catalunya, la qüestió de l'acollida la lidera el Departament de Feminismes, pilotat per Tània Verge i des del Govern s'ha insistit en facilitar l'arribada i integració de les persones que fugin d'Ucraïna. En aquest sentit, a Barcelona, es posarà en marxa aquest divendres l'espai de la Fira com punt d'acollida. "La primera acollida és important però també ho és el que es farà després", ha alertat Aragonès. En aquest sentit, serà clau concretar com es farà la integració de totes les persones que arriben -i arribaran- arran del conflicte ucraïnès, que tot apunta que va per llarg.
"La gent arriba profundament esgotada, però són increïblement educats", explica Ripoll. Majoritàriament arriben dones amb avis i fills. Els homes i els germans grans es queden al país a lluitar contra la invasió russa. "Tenim molts traductors, molts d'ells russos, que no sempre expliquen als refugiats ucraïnesos d'on són", reconeix. Arriben a l'estació i ràpidament van a buscar un altre autobús. "Tenen l'objectiu de moure's, d'agafar un altre mitjà de transport, d'avançar", Ripoll. Per això, els voluntaris han improvisat una mena de "bar" amb quatre taules, a tocar dels autobusos, i que està obert tot el dia per oferir begudes i menjar calent. "Fem quatre torns, també de matinada, malgrat el fred", detalla.
En aquest punt d'acollida hi passen poca estona, entre unes hores i uns pocs dies, el temps just per emprendre el camí cap a la seva destinació -altres estats federats d'Alemanya, altres països europeus-. Des de l'organització, es dona menjar i un lloc on descansar, i se'ls fa una revisió mèdica bàsica. "Qui treballa aquí són voluntaris i molts d'ells autoorganitzats", remarquen fonts de l'organització. Aquesta és, probablement, una de les principals diferències amb la crisi de 2015, amb desenes de milers de refugiats que fugien de la guerra de Síria. "Quan arriben els intentem donar tota la informació. Això ho vam aprendre del 2015", explica Ripoll. Veus coneixedores de la realitat alemanya, però, veuen diferències també en la resposta a aquesta crisi de refugiats ara que els afectats provenen d'Europa.
En tot cas, la situació és dura, no com ara fa set anys, amb l'arribada massiva de refugiats de Síria i l'Afganistan, però també dura però els voluntaris hi han de fer front. "No puc tenir voluntaris que es posin a plorar, has d'apartar una mica la pena", diu Ripoll. Per això ella ja no mira notícies de la guerra des de fa deu dies i se centra en l'acollida de refugiats. "Se'ls ha d'ajudar, se'ls ha de donar menjar, tenim un petit espai amb bolquers, productes d'higiene femenina, algunes joguines per als nens...", diu. Coses per entretenir els més petits durant el viatge. Molt sovint, les famílies que arriben ho fan sense res. "Arriben amb bosses de plàstic que han aconseguit a Polònia", explica.
El punt d'acollida de Malteser disposa de diverses tendes. Una d'elles, per descansar; una altra que fa de rebost i una altra com a dispensari mèdic, on es pot fer una primera revisió als refugiats que arriben.
Al punt d'acollida de Berlín també es fa una primera revisió als refugiats que arriben d'Ucraïna. Foto: BS
Al punt d'acollida s'ofereix menjar calent i beguda als refugiats que arriben, que sovint estan molt cansats pel viatge. Foto: BS
"Cal més implicació de l'administració"
En el marc del seu viatge a Alemanya, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha visitat aquest dijous aquest punt de primera acollida i s'ha reunit amb Malteser, la Creu Roja i Jobs for Refugees, tres organitzacions que treballen amb les persones que fugen de la guerra. Tot plegat, ha explicat el president, per veure de primera mà com treballen i què es pot aplicar també a Catalunya. Carmen Ripoll ha estat a la reunió amb Aragonès. Per ella, és prioritari que les administracions s'impliquin en l'acollida de refugiats. No tota la feina la poden fer els voluntaris i les organitzacions de la societat civil. Com són les relacions d'aquest punt d'acollida amb l'administració alemanya? "Hi ha col·laboració però a vegades tenim la sensació que no hem après res de 2015. Un altre cop, qui ha fet el pas endavant és la societat civil. Hi ha coses que haurien d'haver estat preparades", diu Ripoll.
Aragonès ha visitat el punt d'acollida aquest matí. "Això que ha vist el president és la realitat i ara tenim l'oportunitat de fer-ho millor a Catalunya. L'administració s'ha d'implicar i ha de simplificar els processos", insisteixen des de Malteser. En declaracions als mitjans, el president ha reconegut la "cruesa" de la situació d'emergència que es viu arran de la guerra d'Ucraïna. "El repte és d'àmbit europeu i Catalunya hi està plenament compromesa. És una emergència humanitària", ha remarcat, i ha demanat la "solidaritat i el compromís" del país i també de la Unió Europea. Segons dades de l'ONU, més de tres milions de persones han hagut de fugir d'Ucraïna. "El que passa ara a Berlín és l'avantsala del que viurem en les properes hores, dies o setmanes a Catalunya. Cal màxim compromís i hem d'estar preparats", ha dit.
Barcelona activa la fira com a punt d'acollida
Des de l'Estat es disposa de 21.000 places per acollir ucraïnesos que fugen de la guerra amb Rússia, de les quals 15.000 s'han posat a disposició de les autonomies. A la reunió de presidents del cap de setmana, Pedro Sánchez va garantir recursos per a les autonomies de cara a la gestió de la crisi. A Catalunya, la qüestió de l'acollida la lidera el Departament de Feminismes, pilotat per Tània Verge i des del Govern s'ha insistit en facilitar l'arribada i integració de les persones que fugin d'Ucraïna. En aquest sentit, a Barcelona, es posarà en marxa aquest divendres l'espai de la Fira com punt d'acollida. "La primera acollida és important però també ho és el que es farà després", ha alertat Aragonès. En aquest sentit, serà clau concretar com es farà la integració de totes les persones que arriben -i arribaran- arran del conflicte ucraïnès, que tot apunta que va per llarg.