02
de desembre
del
2023
Quan tenia deu anys la Janira Planes recorda haver-li canviat rotundament la vida en tenir a les mans el seu primer ordinador. Va apassionar-se pel món digital, sobretot per l’univers d’Internet, fins al punt d’acabar-hi connectada 24/7.
I és que avui la Janira treballa observant, experimentant i aprenent d’aquest intramón, sense evadir l'estrès ni la FOMO, que tant està a l’ordre del dia, perquè ella és del parer que les generacions actuals no ens queda més remei que conviure-hi. Sens dubte, aquesta és una derivada més del món efímer i volàtil que ens ha tocat viure...
Segons descriu ella mateixa en el seu perfil professional, la Janira ajuda a tancar la bretxa entre l'anomenada Generació Z, que va de mitjans dels 90 al 2011, i les marques mitjançant estratègies de contingut específiques.
I avui aprofitarem per parlar amb ella de tot això. De com els mitjans han de dirigir els continguts per connectar amb l'audiència. De com superar aquesta bretxa que s’ha fet més evident amb el canvi de paradigma i les noves generacions.
Ningú millor que ella per parlar-nos de la cultura d'internet, dels reptes i de les oportunitats que planteja:
- Has dit en alguna ocasió que els mitjans encara no han entès la cultura d’Internet, i això fa que s’ho mirin des de la distància... Com si això no anés amb ells... Això està canviant?
Cada vegada hi ha més comprensió dins de les estructures dels mitjans. El que passa és que el model de negoci és bastant complicat si el contextualitzem en l'entorn d'internet. Els mitjans, en general, busquen que la gent entri a la seva plataforma i en el cas del paper, que comprin el seu suport. En canvi, el corrent actual és a les xarxes socials per consumir continguts ràpidament. Això va una mica en contra de la seva intenció de negoci.
Dins dels mitjans hi ha molta gent i molts periodistes que saben com s'han de fer les coses, però costa prendre decisions dràstiques perquè cal canviar tota la línia de continguts.
Després, òbviament, hi ha també certs perfils que no acabem de veure que, de sobte, una persona per Twitch, un streamer, pugui donar una exclusiva. Però crec que, en aquests casos, el problema és de paradigma mental. Perfils boomer, com s'anomena, que no accepten els canvis o que no entenen que la gent canviï els hàbits de consum.
- Una primera tendència a la qual els mitjans s’hi van agafar per integrar-se al canvi de paradigma va ser la immediatesa. Durant uns anys semblava que l’única manera de ser competitiu a Internet era ser els primers en publicar o comunicar. Això sembla que ja està una mica superat… On està ara el valor afegit? En crear storytelling?
Sembla que la immediatesa ja s'està veient que tampoc no és el més important, sinó el poder aportar context interessant. Soc del parer que el pòdcast, l'article o el vídeo amb més valor serà més compartit que un altre que hagi estat fet ràpid, però que no digui res més enllà de la notícia. És cert que venim d'un moment molt clickbait. Dels grans titulars clickbait, però trobo que l'audiència o els consumidors estan una mica més educats que temps enrere.
Tot i així, penso que el valor no només està en l'storytelling, sinó també en caminar cap a un estat més real, no? Sempre hem defensat molt l'objectivitat en el periodisme, però tothom sap que ningú és objectiu. El fet de triar un verb o un altre, ja et dona un marc mental o un marc editorial. Per això crec que atrau més parlar des de l'honestedat, inclús, en un to més casolà, per dir-ho d'alguna manera... Fins i tot fer-te més proper, perquè conec aquest periodista i m'agrada com ho explica.
- Els creadors de continguts realment en aquests moments demostren molta eficiència per connectar amb l’audiència. Els mitjans poden ser competitius en aquest entorn?
D'aquí poc deixarem de parlar dels creadors de continguts per parlar del metge, músic, advocat, el que sigui. Tothom, en certa manera, farà contingut de la seva especialitat. I crec que la figura de creador de contingut com a tal és una mica símptoma d'aquests canvis, no? Que hi ha molts usuaris, moltes persones que consumim contingut constantment, i que cadascuna de nosaltres ens interessa una cosa diferent, una temàtica més de nínxol.
Què passa? Que els mitjans moltes vegades no tenen recursos per centrar tota l'energia en cobrir la lliga d'eSports (esports electrònics) durant tot un mes, perquè cada dia hi ha partits pràcticament totes les hores del dia, i necessitem una persona que estigui cobrint això 24/7, però sí que hi ha una persona, un creador de contingut, periodista, streamer, que està parlant sobre això. I jo, com a usuària o comunitat d'aquesta persona, el seguiré constantment perquè m'interessa molt tot el que m'explica i això no ho trobaré en cap mitjà.
Estem anant cada vegada cap a un internet més atomitzat, més de comunitats, i més de si a mi m'interessa la moda, si a mi m'interessen les plantes, si a qui seguir també.
- És curiós perquè hem passat de destacar el valor democratitzador d’Internet, al voltant del concepte de societat xarxa, a remarcar molt més que és un gran mitjà individualitzador. Avui no és gens estrany veure algú títol individual parlant d’una notícia tenir molt més impacte que un mitjà publicant la mateixa informació. Davant d’això, què han de fer els mitjans?
Trobo que una de les claus és poder aportar context. Crec que els mitjans tenen la labor d'explicar tota la gent que hi ha darrere de les informacions que es publiquen. No és el mateix que un creador de contingut ràndom publiqui una informació a la seva newsletter que ho faci un mitjà, que té un editor i que algú haurà revisat en termes de veracitat. Un creador de contingut aquesta ètica deontològica no la té. Un mitjà pot arribar a fer també com de curador de continguts en alguns casos, no? I, a vegades, és saber identificar alguna cosa que estigui bé o que realment valgui la pena veure, per fer una petita secció dedicada. O productes específics dins la teva oferta.
- Els periodistes han d'explotar la seva marca personal? Què pot passar amb les marques de mitjans si s'aposta per això?
Crec que cal apostar per tenir marques personals en determinades temàtiques. Hi ha un mitjà que va sortir als Estats Units fa cosa d'un any i mig o dos, creat per Ben Smith i Justin Smith, que es diu Semaphore.
Ben Smith ve de la generació dels blogs, internet, sobretot els 2008-2009. Era l'època que es començava amb blogs, encara no hi havia tan estès Instagram o Twitter. Ell va ser, en el seu moment, editor de BuzzFeed News, i han sabut fer una mica un mix bastant bo entre aquest punt de creador de contingut amb marca personal coneguda i aquesta part que parlàvem abans de l'honestedat.
És una mica com: "t'estem intentant transmetre tota la nostra veritat". Tot el que nosaltres analitzem i veiem.
- Parlem dels algoritmes. Algunes plataformes qualifiquen els seus algoritmes de “meritocràtics”. Això vol dir que premien continguts que impacten sobre l’audiència, sigui en forma d’interacció, compartició o comentaris... Posen també en valor altres aspectes com la veracitat o el rigor, que són segells de la marca periodística?
No és l'objectiu principal ni de Meta, ni de Twitter, ni de TikTok, perquè el seu negoci és tenir quantes més ninetes posades a la pantalla i quants més minuts dins la plataforma per poder vendre publicitat després.
Sempre intentaran que el contingut que trobem no ens faci passar-ho malament, perquè llavors sortirem de l'aplicació. Per això sí que hi ha moderadors, però no són uns moderadors que es basin en la veracitat o que facin fact-checking o que intentin generar debats sans i positius.
Sinó que si veuen que un contingut polaritza perquè hi ha molts comentaris i perquè de sobte es comparteix molt, perquè tant gent d'una banda i de l'altra o li enfada o li enamora el contingut, l'algoritme ho detectarà directament com una peça interessant.
Els moderadors són gent contractada amb serveis de tercers, amb empreses de tercers que no formen part ni de les pròpies plataformes. Tampoc hi ha una regulació, i les plataformes moltes vegades es renten les mans, el que volen és que qui reguli tot això siguin els polítics.
- La cultura d’Internet planteja que la plataforma sigui l’inici de tot, perquè des d’allà es pugui d’alguna manera fixar quins interessos es mouen, quines interaccions hi ha... i això condicionarà el tota la cadena de producció. És així?
Ara la distribució és el més important, perquè si fas un contingut brutal que t'has passat 72 hores investigant i després no té impacte, doncs no arriba. S'ha de pensar molt en clau de distribució, d'aquesta peça per on la comparteixo.
- No sé si t'atreveixes a fer una mica de prospectiva perquè el món d’Internet és molt canviant. Quines tendències veurem a Internet en els propers temps que afectin als mitjans?
Cada vegada més, veurem que es van creant comunitats tancades. Abans parlàvem de la democratització que havia significat internet, no? I realment com que ho vèiem com el gran somni, no? Accessible a tothom. I el que estem veient és que hi ha tal saturació, que el que s'està començant a premiar són aquestes comunitats més tancades, grups de Discord, Telegram,... Continguts que estan sota un mur de subscripció.
Els mitjans hauran d'anar en algun punt cap aquí, cap a la creació de petites comunitats específiques. Ara, per exemple, a WhatsApp hi ha les WhatsApp communities, que serien una mica el mateix que Telegram. Cal estar pendents d'això, perquè sí que és veritat que encara no estem en aquest internet, o jo almenys ho veig així. No trobo que estiguem ja en l'internet de les microcomunitats i aquests murs tan tancats, però és probable que es vagi més cap a aquests espais.
- Si haguessis de dir quines plataformes sí o sí creus que han de ser presents els mitjans, quines diries?
Encara no hi ha una plataforma clau per dir has de ser aquí. Diria Instagram, TikTok, Twitter, perquè és on està tothom. Però no m'atreviria a plantejar quines plataformes els mitjans han de ser-hi sí o sí. Jo trobo que cal estar molt pendent de cap a on va tot... I els mitjans, especialment, han d'estar pendent del que fan els creadors de continguts. Trobo que, salvant les distàncies, poden servir d'inspiració.
- I si haguessis de dir tres qualitats que hauran de tenir els mitjans i els periodistes en el futur (i no tan futur), quines diries?
Contextualització, autenticitat i curació, diria... També pensant en diferenciar-nos de la intel·ligència artificial.
Mira i escolta el tercer episodi de l'Elefant, coproduït amb la Universitat de Vic (UVic-UCC), a les principals plataformes: Spotify, YouTube, Ivoox, Apple i Google Podcast.