31
de març
de
2020, 06:30
Actualitzat:
9:29h
Josep Arimany i Manso (Vic, 1959) és doctor en Medicina i metge especialista en dermatologia i en medicina legal i forense. Ara és director de la càtedra de Responsabilitat Professional Mèdica i Medicina Legal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Ha estat un dels pioners en el seu àmbit i ha treballat en operacions internacionals arran de catàstrofes humanitàries com el tsunami de l'Índic el 2004. També ha fet carrera política: és el primer tinent d'alcalde de Vic sota les sigles de JxCat.
- Una pandèmia, amb una sanitat gairebé col·lapsada, planteja temes ètics molt difícils. Un dels més greus és haver de prioritzar qui s'atén primer en un cas determinat. El sistema està preparat per això?
- No estem preparats per una situació com la que estem vivint, perquè té molts reptes tant a nivell sanitari (molta morbiditat i mortalitat), com a nivell social i econòmic. Mai no ens vam imaginar viure una situació com la que estem vivint. La propagació de la covid-19 és molt intensa. El gran temor de les autoritats sanitàries i dels metges és que el sistema sanitari es col·lapsi per la quantitat d'afectats. Si aconseguim que la corba d'afectats se suavitzi, el sistema no patirà tanta tensió i no es col·lapsarà.
La situació actual planteja molts problemes ètics. L'any 2016, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar l'informe Recomanacions per a la gestió de qüestions ètiques en epidèmies, on determinava els principis ètics que han de guiar les decisions d'assignació de recursos en aquestes situacions excepcionals que són d'utilitat i equitat. Es refereixen sobretot al principi d'utilitat que requereix l'assignació de recursos per maximitzar els beneficis i minimitzar les càrregues. El principi d'equitat exigeix la distribució justa de benefici i càrregues. Sé que són conceptes molt complexos, que els metges no estem preparats per afrontar aquestes situacions, que anomenaria medicina de "catàstrofe", per la pandèmia vírica.
- Com s'està actuant a casa nostra en aquests moments?
- El Comitè de Bioètica de Catalunya i moltes societats científiques nacionals han publicat aquests dies unes guies de recomanacions sobre la limitació de recursos i les decisions clíniques en la pandèmia de la covid-19. Reflecteixen que degut a la virulència de l'entorn epidèmic hi ha una amenaça clara de generar un desequilibri entre les necessitats de la població i els recursos assistencials hospitalaris. Els metges assistencials es poden trobar amb el gran dilema bioètic de tenir persones que necessitin tècniques de suport vital avançat -per la insuficiència respiratòria causada per la infecció- i que no les puguin atendre.
Aquesta situació seria dramàtica per al professional sanitari (metges i infermeres), i per tant s'han d'establir mecanismes de suport. Estan sotmesos a un estrès, un cansament i un patiment extrem, i molts d'ells han patit i estant patint la malaltia, en molts casos per la mancança d'equips de protecció individual (EPI). Per tant, aquests professionals en les decisions clíniques sobre limitació de recursos, insisteixo, necessiten molt suport.
- Un metge pot decidir quin pacient atendre primer, si això pot implicar la mort d'un altre? Disposàvem d'uns protocols complets davant d'una situació així?
- Aquesta situació pot ser dramàtica per al metge, ja que és un dilema ètic de primera magnitud que es pot donar en la situació que vivim. Es genera, doncs, un imperatiu moral de justícia en la distribució de recursos. Per això aquests dies la comunitat científica i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya han publicat directrius que poden ajudar els professionals a prendre aquestes difícils decisions. Ja el propi Comitè de Bioètica de Catalunya anima a establir uns criteris que, encara que siguin dolorosos, són necessaris per a l'assignació dels recursos limitats en aquesta greu situació. En alguns moments sembla que estiguem vivint una situació de ciència-ficció.
- El consentiment informat, la voluntat d'un malalt per donar el vist-i-plau a una determinada acció mèdica, pot ser obviat en un cas de pandèmia?
- La situació de pandèmia no ens pot fer oblidar que s'han de protegir al màxim els drets de les persones, el dret a la confidencialitat i a la intimitat. El pacient té dret a saber els criteris de presa de decisions i n'ha d'estar informat. Malgrat la situació, i dins de les possibilitats que permet la pandèmia, s'ha de mantenir la informació, ja que afecta de ple el principi d'autonomia personal. El metge haurà de respectar i atendre les recomanacions del pacient reflectides en el document de voluntats anticipades quan n'hi hagi. Així ho determina el codi deontològic del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya: "lLobjectiu de l'atenció a les persones en situació de malaltia terminal no és d'escurçar ni allargar la seva vida, sinó el de promoure la seva màxima qualitat possible. El tractament de la situació d'agonia ha de pretendre evitar el patiment i l'angoixa".
- Els drets dels professionals de medicina estan ben preservats en un context com l'actual, en el qual hi ha especial risc de contagi per a ells?
- Cal posar mesures per preservar la seguretat dels seus professionals de la salut i també per als familiars dels sanitaris. En el context de pandèmia, s'ha de contenir la seva expansió i trencar la cadena de transmissió del coronavirus. Per tant, s'han de protegir les famílies dels professionals sanitaris. El nivell d'afectació de contagiats del personal sanitari a Espanya està sent molt superior al de la Xina. Ens cal extremar les mesures de protecció a tot el personal sanitari, a qui hem de reconèixer el sobreesforç que estan fent metges i metgesses, els infermers i les infermeres, i tot el personal del sector.
- Els professionals mèdics han disposat dels mitjans necessaris?
- Hi ha hagut moltes mancances de material de protecció, mentre que aquestes condicions mínimes de seguretat són clau per evitar el risc de contagi als pacients no afectats i per seguretat per als professionals sanitaris. La mancança de mascaretes FPP2, FPP3 i d'ulleres de protecció han estat molt evidents. Els professionals han de treballar amb seguretat.
- Hem vist alguns casos de persones amb virus que han fugit de l'hospital. Aquest tipus d'actuació està tipificada?
- Sí, de forma genèrica està tipificada al codi penal. I també existeixen d'altres normes com l'article 20 del reial decret de l'estat d'alarma i la llei 23/2011 general de salut pública, que estableix importants sancions econòmiques al realitzar conductes u omissions que poden provocar un risc o un dany greu per la salut de la població.
- Aquesta pandèmia canviarà la sanitat que tenim?
- Jo crec que si. El sistema sanitari català està infrafinançat. S'han fet molt poques inversions i ens hem d'adaptar als nous temps, a allò que vindrà en el futur. D'aquesta pandèmia de la covid-19, les autoritats sanitàries i els gestors sanitaris n'han d'aprendre que s'ha de planificar per al futur. La salut és un bé molt preuat, i no hi pot haver mancances assistencials.
- La impossibilitat d'efectuar les vetlles i enterraments seria una vulneració de drets dels familiars? És admissible només en estat d'alarma? No seria necessari l'estat d'excepció per restringir aquests drets?
- Crec que la resposta és clara: amb la situació de pandèmia de la covid-19 s'ha d'evitar el contacte amb les persones. Sé que aquesta resposta és molt dura per a les famílies, però la capacitat de contagi d'aquest virus és molt alta. Hem de prendre les mesures de confinament perquè, si no ho fem, no ho aturarem.
Ha estat un dels pioners en el seu àmbit i ha treballat en operacions internacionals arran de catàstrofes humanitàries com el tsunami de l'Índic el 2004. També ha fet carrera política: és el primer tinent d'alcalde de Vic sota les sigles de JxCat.
- Una pandèmia, amb una sanitat gairebé col·lapsada, planteja temes ètics molt difícils. Un dels més greus és haver de prioritzar qui s'atén primer en un cas determinat. El sistema està preparat per això?
- No estem preparats per una situació com la que estem vivint, perquè té molts reptes tant a nivell sanitari (molta morbiditat i mortalitat), com a nivell social i econòmic. Mai no ens vam imaginar viure una situació com la que estem vivint. La propagació de la covid-19 és molt intensa. El gran temor de les autoritats sanitàries i dels metges és que el sistema sanitari es col·lapsi per la quantitat d'afectats. Si aconseguim que la corba d'afectats se suavitzi, el sistema no patirà tanta tensió i no es col·lapsarà.
La situació actual planteja molts problemes ètics. L'any 2016, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar l'informe Recomanacions per a la gestió de qüestions ètiques en epidèmies, on determinava els principis ètics que han de guiar les decisions d'assignació de recursos en aquestes situacions excepcionals que són d'utilitat i equitat. Es refereixen sobretot al principi d'utilitat que requereix l'assignació de recursos per maximitzar els beneficis i minimitzar les càrregues. El principi d'equitat exigeix la distribució justa de benefici i càrregues. Sé que són conceptes molt complexos, que els metges no estem preparats per afrontar aquestes situacions, que anomenaria medicina de "catàstrofe", per la pandèmia vírica.
"El pacient té dret a saber el criteri de presa de decisions i n'ha d'estar informat"
- Com s'està actuant a casa nostra en aquests moments?
- El Comitè de Bioètica de Catalunya i moltes societats científiques nacionals han publicat aquests dies unes guies de recomanacions sobre la limitació de recursos i les decisions clíniques en la pandèmia de la covid-19. Reflecteixen que degut a la virulència de l'entorn epidèmic hi ha una amenaça clara de generar un desequilibri entre les necessitats de la població i els recursos assistencials hospitalaris. Els metges assistencials es poden trobar amb el gran dilema bioètic de tenir persones que necessitin tècniques de suport vital avançat -per la insuficiència respiratòria causada per la infecció- i que no les puguin atendre.
Aquesta situació seria dramàtica per al professional sanitari (metges i infermeres), i per tant s'han d'establir mecanismes de suport. Estan sotmesos a un estrès, un cansament i un patiment extrem, i molts d'ells han patit i estant patint la malaltia, en molts casos per la mancança d'equips de protecció individual (EPI). Per tant, aquests professionals en les decisions clíniques sobre limitació de recursos, insisteixo, necessiten molt suport.
- Un metge pot decidir quin pacient atendre primer, si això pot implicar la mort d'un altre? Disposàvem d'uns protocols complets davant d'una situació així?
- Aquesta situació pot ser dramàtica per al metge, ja que és un dilema ètic de primera magnitud que es pot donar en la situació que vivim. Es genera, doncs, un imperatiu moral de justícia en la distribució de recursos. Per això aquests dies la comunitat científica i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya han publicat directrius que poden ajudar els professionals a prendre aquestes difícils decisions. Ja el propi Comitè de Bioètica de Catalunya anima a establir uns criteris que, encara que siguin dolorosos, són necessaris per a l'assignació dels recursos limitats en aquesta greu situació. En alguns moments sembla que estiguem vivint una situació de ciència-ficció.
"En alguns moments sembla que estiguem vivint una situació de ciència-ficció"
- El consentiment informat, la voluntat d'un malalt per donar el vist-i-plau a una determinada acció mèdica, pot ser obviat en un cas de pandèmia?
- La situació de pandèmia no ens pot fer oblidar que s'han de protegir al màxim els drets de les persones, el dret a la confidencialitat i a la intimitat. El pacient té dret a saber els criteris de presa de decisions i n'ha d'estar informat. Malgrat la situació, i dins de les possibilitats que permet la pandèmia, s'ha de mantenir la informació, ja que afecta de ple el principi d'autonomia personal. El metge haurà de respectar i atendre les recomanacions del pacient reflectides en el document de voluntats anticipades quan n'hi hagi. Així ho determina el codi deontològic del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya: "lLobjectiu de l'atenció a les persones en situació de malaltia terminal no és d'escurçar ni allargar la seva vida, sinó el de promoure la seva màxima qualitat possible. El tractament de la situació d'agonia ha de pretendre evitar el patiment i l'angoixa".
- Els drets dels professionals de medicina estan ben preservats en un context com l'actual, en el qual hi ha especial risc de contagi per a ells?
- Cal posar mesures per preservar la seguretat dels seus professionals de la salut i també per als familiars dels sanitaris. En el context de pandèmia, s'ha de contenir la seva expansió i trencar la cadena de transmissió del coronavirus. Per tant, s'han de protegir les famílies dels professionals sanitaris. El nivell d'afectació de contagiats del personal sanitari a Espanya està sent molt superior al de la Xina. Ens cal extremar les mesures de protecció a tot el personal sanitari, a qui hem de reconèixer el sobreesforç que estan fent metges i metgesses, els infermers i les infermeres, i tot el personal del sector.
Josep Arimany, en una foto d'arxiu. Foto: Josep M Montaner
- Els professionals mèdics han disposat dels mitjans necessaris?
- Hi ha hagut moltes mancances de material de protecció, mentre que aquestes condicions mínimes de seguretat són clau per evitar el risc de contagi als pacients no afectats i per seguretat per als professionals sanitaris. La mancança de mascaretes FPP2, FPP3 i d'ulleres de protecció han estat molt evidents. Els professionals han de treballar amb seguretat.
- Hem vist alguns casos de persones amb virus que han fugit de l'hospital. Aquest tipus d'actuació està tipificada?
- Sí, de forma genèrica està tipificada al codi penal. I també existeixen d'altres normes com l'article 20 del reial decret de l'estat d'alarma i la llei 23/2011 general de salut pública, que estableix importants sancions econòmiques al realitzar conductes u omissions que poden provocar un risc o un dany greu per la salut de la població.
"D'aquesta pandèmia, les autoritats sanitàries i els gestors sanitaris n'han d'aprendre que s'ha de planificar per al futur"
- Aquesta pandèmia canviarà la sanitat que tenim?
- Jo crec que si. El sistema sanitari català està infrafinançat. S'han fet molt poques inversions i ens hem d'adaptar als nous temps, a allò que vindrà en el futur. D'aquesta pandèmia de la covid-19, les autoritats sanitàries i els gestors sanitaris n'han d'aprendre que s'ha de planificar per al futur. La salut és un bé molt preuat, i no hi pot haver mancances assistencials.
- La impossibilitat d'efectuar les vetlles i enterraments seria una vulneració de drets dels familiars? És admissible només en estat d'alarma? No seria necessari l'estat d'excepció per restringir aquests drets?
- Crec que la resposta és clara: amb la situació de pandèmia de la covid-19 s'ha d'evitar el contacte amb les persones. Sé que aquesta resposta és molt dura per a les famílies, però la capacitat de contagi d'aquest virus és molt alta. Hem de prendre les mesures de confinament perquè, si no ho fem, no ho aturarem.