22
d'agost
de
2020, 20:50
Actualitzat:
23
d'agost,
21:13h
La situació la defineix com a "estable", però el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon (Barcelona, 1958), llança un missatge molt clar: cal reduir ja els contagis pensant en l'inici del curs escolar i el retorn massiu a la feina i als transports públics. Fa tot just un mes que va ser nomenat i des del seu nou càrrec ha impulsat els cribratges massius en els territoris amb més incidència de coronavirus. L'objectiu, insisteix, és fer baixar la corba. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha deixat caure que s'hauran de prendre mesures més dràstiques si no s'aconsegueix. Tot i això, Argimon assegura que a hores d'ara no hi ha dades per pensar en un nou confinament. En aquesta entrevista a NacióDigital fa una radiografia de la situació a Catalunya.
- Aquesta setmana ha fet una crida a reduir la interacció social. En què s'ha de traduir?
- En tenir trobades molt més petites tant amb la família com amb els amics i intentar que siguin nuclis el més estables possible. Ja sé que si parlem d'amics és difícil, però hem de procurar no reunir-nos avui amb cinc i l'endemà amb altres cinc de diferents. Tots aquests elements d'interacció social, a mesura que contactem amb més gent, fan que hi hagi més possibilitat o bé d'infectar-te o bé de transmetre la infecció si ets una persona asimptomàtica.
- La petició sembla senzilla, però a la pràctica no ho és.
- Sé que és difícil d'entendre, i més en un entorn com el nostre, que és llatí, i que som a l'estiu i és època de retrobament. Ser una persona sociable és un hàbit saludable en èpoques normals i, tan bon punt això s'acabi, que esperem que sigui d'aquí uns mesos, hem de retornar a aquesta sociabilitat. Però ara és important reduir-la perquè necessitem reduir aquesta taxa d'infecció, necessitem que la corba baixi.
- Estem en un context de sumar diàriament més de mil contagis. Com definiria la situació?
- La situació és d'estabilita, però portem tres setmanes en aquesta situació. Dimarts de la setmana passada dèiem que havíem de començar a baixar. Ja sé que és un desideràtum, però hem de fer un esprint perquè ens ve un setembre de tornada a les escoles, de retrobaments, de retorn a la feina en aquells que tenen la sort de tenir-la. Aquest descens no s'ha produït i fins i tot pot haver-hi un petit increment; per això fem aquesta crida. Necessitem baixar la corba perquè sabem que, quan hi hagi més interacció social i més moviment als llocs de treball i als transports, hi haurà més risc d'infecció.
- La situació a Catalunya és similar a la resta de territoris de l'Estat? Dijous Fernando Simón va advertir que "les coses no van bé".
- No podem dir que estan anant bé. És cert que en aquests moments tenim menys taxa de contagis que altres territoris, però això no ens ha de consolar. No ens hem de fixar en això més enllà de conèixer les dades en termes de mobilitat amb altres territoris, perquè no estem aïllats. Però nosaltres ens hem de fixar en nosaltres i internar reduir la nostra corba. Abans érem el territori amb unes taxes més elevades i ara és imprescindible tenir-la el més baixa possible.
- El president de la Generalitat va avisar que si la tendència no canviava, caldria prendre mesures més dràstiques. Es referia a un confinament?
- Confinament, no. Avui no estem ni de bon tros pensant en un confinament. No tenim dades per pensar en això ni de bon tros. El dia que vam explicar el pla amb la consellera vam deixar molt clar que l'indicador clau és la pressió assistencial.
- I quin és a hores d'ara el nivell de pressió assistencial?
- Tenim una pressió moderada. Certament, quantes més contagis vas tenint, algunes de les persones infectades acabaran tenint criteris per ingressar. I d'aquestes que ingressenalgunes, dissortadament, hauran d'anar a l'UCI. Per això és importantíssim baixar el número d'infeccions. Però avui no estem, ni de bon tros, per confinar. Ara bé, hem de treballar per no confinar-nos. Nosaltres no hem de pensar quan ens confinarem. Mai. Hem de pensar en què hem de fer per no confinar-nos. Un confinament no és per a res saludable.
- Aleshores, a quines mesures més dràstiques es referia el president?
- El president es referia a què haurem de posar totes les mesures necessàries, però no es referia a cap en concreta, sinó a altres mesures que es poden pensar i discutir i que s'explicaran quan sigui el moment.
- En cas que l'escenari anés a pitjor, contemplen confinaments de tipus quirúrgic per municipis o barris o fins i tot edificis?
- Confinament de territoris ja n'hem fet. Vam fer el de Conca d’Òdena abans que hi hagués un confinament a tota Espanya i, en el cas del Segrià, no es pot arribar a considerar un confinament però sí que es va paralitzar molt tota l'activitat i es va perimetrar. Eren situacions bastant diferents i amb xifres bastant més elevades. Per tant, sí, es pot contemplar.
- Alguns experts -en debat a RAC1- han apuntat la possibilitat de fer tocs de queda per la nit. És una restricció que s'hagi valorat?
- Un toc de queda, igual que un confinament com el que vam viure al març i a l'abril, són eines que Catalunya no té. No tenim capacitat per decretar un estat d'alarma ni tenim capacitat per fer toc de queda. Però sí que és veritat que, de manera indirecta, quan diem que a la una de la matinada bars, restaurants o determinats establiments d'oci han d'estar tancats, en el fons estàs dient que poques coses queden per fer. Si tu vols sortir a córrer a la una de la matinada, pots, o si vols sortir a passejar o anar a casa d'un familiar, també. Però com a concepte, no tindràs molts llocs d'oci per anar.
- Com està responent la ciutadania davant dels cribratges massius que s'estan impulsant a diferents punts del territori?
- La idea dels cribratges massius és la de ser proactiu, l'expressió gràfica és la d'anar a buscar el virus i trobar-lo en aquelles persones que són asimptomàtiques i que no sabem que tenen la malaltia. Quan una persona és asimptomàtica és més transmissora de la malaltia. En aquest sentit, hem trobat una resposta molt bona de la ciutadania i molta complicitat dels ajuntaments. Aquesta complicitat és importantíssima, perquè quan estem parlant de determinades mesures, com ara que no es pugui fer botellot, qui t'ho acabarà vigilant és la policia local, que és qui sabrà on s'ha d'anar a vigilar. O si, per exemple, garantir que les terrasses compleixen la regulació de tenir una distància de dos metres entre les persones que estan assegudes, ho farà la policia local o els agents cívics, que sense ànim de sancionar recorden actituds com la de portar la mascareta i posar-se-la bé, tapant la boca i el nas.
- La quantitat d'asimptomàtics detectada en els cribratges és del 2,4%, segons han anunciat.
- Sí, el percentatge d'asimptomàtics en els més de 20.000 cribratges que portem fets és d'un 2,4% de persones infectades. L'efecte multiplicador és que, si afegim els contactes estrets, estem parlant de milers de persones que han de complir l'aïllament de deu dies en cas de ser una persona positiva i, en cas de ser contacte estret, una quarantena de 14.
- Es compleixen correctament aquests aïllaments?
- No en tots els casos, això ho sabem tots. Tots tenim coneixement d'alguns casos. Quan jo apel·lo a la solidaritat de la gent, apel·lo a això. Si sóc un contacte estret i em trobo bé, penso que per què m'he de quedar a casa: doncs perquè si ets contacte estret, durant aquests 14 dies, que és el període d'incubació del virus, tens una probabilitat relativament elevada de convertir-te en cas. I com que en aquests moments ens trobem amb què els casos i les infeccions es donen en gent relativament jove, doncs és més probable que siguis asimptomàtic. I, si ho ets, és quan pots estar transmetent la infecció. Si fem tot aquest esforç, de fer els cribratges massius i intensius, és per trencar la cadena de transmissió. Aquest esforç no és de l'administració en abstracte, és un esforç que fan els professionals, perquè vol dir que a, més de tota la feina afegida que tenen en la seva jornada, fan PCR matí i tarda. No ho podem fiar tot a la feina dels professionals.
- Com està a hores d’ara el sistema de rastreig? S'han incorporat els 500 gestors Covid?
- Els gestors Covid estan tots incorporats, el sistema està funcionant i els equips d'atenció primària ho porten molt bé. Un dels elements distintius del sistema que hem adoptat és la feina combinada entre el món assistencial, en aquest cas de l'atenció primària, que és qui detecta els possibles casos i fa la PCR, i els gestors Covid, que estan fent una funció de salut pública molt lligada al món assistencial i que són els que comencen a buscar els contactes estrets. De moment tenim aquests 560 i el que voldríem és necessitar-ne més, que voldria dir que estaríem fent més detecció.
- Quants més?
- Voldria que en necessitéssim molts més, que voldria dir que estem buscant més. No es tracta de tenir una xifra màgica de mil gestors. El que vull dir és que, si aconseguim detectar més i contenir més la infecció, necessitarem més gestors. Si la infecció se'ns descontrola, la funció dels gestors Covid serà menor. Quan entres en fase de mitigació, que és com estàvem al març o a l'abril, trencar cadenes de transmissió és menys útil. No dic que no sigui útil, però ho és menys perquè ja tens tot l'allau i la càrrega en els serveis assistencials.
- L'inici del curs escolar pot estar en risc en alguns territoris?
- Per iniciar el curs escolar, com més baixa sigui la taxa d'infecció, millor, i nosaltres la tenim elevada, això és evident. Ara bé, hi ha una coincidència plena entre Educació i Salut: que el curs és estricament necessari sí o sí. No ens podem permetre que els infants i els joves i les persones que estan fent educació especial no hagin estat escolaritzats mig curs anterior i aquest tampoc. Hem de posar tots els esforços i més. El curs segur que no serà normal, però això vol dir que haurem de posar més i més esforços.
- O sigui que el curs començarà "sí o sí" a tot arreu?
- Sí o sí ha de començar.
- Les conselleries de Salut i Educació encara estan debatent si caldrà que les criatures a partir de 10 anys portin mascaretes també al grup estable a l'aula. En quin punt de decisió s'està?
- Aquest punt està molt madur i penso que dilluns, que tenim una nova reunió, l'acabarem de tancar. Tenim recollida ja l'opinió dels experts i l'acabarem de discutir, però estem en plena sintonia.
- Per què als 10 anys?
- Jo no he dit que sigui als 10 ni als 12. Pot ser als 10 o pot ser als 12. Però sí que hi ha evidències que, a partir dels 10, hi ha un element de major transmissibilitat. A mesura que s'és més gran, vas tenint la mateixa que un adult. Aquest punt encara està per discutir.
- Si el criteri és que no ens hem de reunir més de deu persones, és una paradoxa que a les aules a les escoles els grups superin aquesta xifra?
- Aquesta restricció també s'exceptua en el món laboral, per exemple. Molta gent treballarà en edificis on hi ha més de deu persones i el grup estable de convivència serà superior. No és una contradicció.
- Els cribratges massius a les escoles abans de l'inici del curs serien una opció?
- No es descarten, però no abans de l'inici del curs i això no vol dir que es facin.
- De què espera que serveixi la reunió de dijous que ve amb el ministeri?
- És una posada en comú de situacions i experiències. És bo saber què passa a l'entorn. N'espero això, intercanviar opinions i experiències.
- En termes sanitaris, és viable celebrar unes eleccions la pròxima tardor?
- No sé si hi haurà eleccions o no, no sé si aquestes eleccions seran a la tardor i no sé com estarem a la tardor. Per tant, només puc dir que no sé res.
- Estan treballant en campanyes de conscienciació específiques? Fernando Simón ha proposat la contribució dels influencers.
- Sí, ho estem treballant a diferents nivells i algun va en aquesta línia que apuntava Fernando Simón. Seran campanyes de conscienciació segmentades per grups, perquè les maneres d'arribar i els missatges són diferents en funció de l'edat de qui ens adrecem.
- Aquesta setmana ha fet una crida a reduir la interacció social. En què s'ha de traduir?
- En tenir trobades molt més petites tant amb la família com amb els amics i intentar que siguin nuclis el més estables possible. Ja sé que si parlem d'amics és difícil, però hem de procurar no reunir-nos avui amb cinc i l'endemà amb altres cinc de diferents. Tots aquests elements d'interacció social, a mesura que contactem amb més gent, fan que hi hagi més possibilitat o bé d'infectar-te o bé de transmetre la infecció si ets una persona asimptomàtica.
- La petició sembla senzilla, però a la pràctica no ho és.
- Sé que és difícil d'entendre, i més en un entorn com el nostre, que és llatí, i que som a l'estiu i és època de retrobament. Ser una persona sociable és un hàbit saludable en èpoques normals i, tan bon punt això s'acabi, que esperem que sigui d'aquí uns mesos, hem de retornar a aquesta sociabilitat. Però ara és important reduir-la perquè necessitem reduir aquesta taxa d'infecció, necessitem que la corba baixi.
"Les trobades han de ser molt més petites tant amb la família com amb els amics i intentar que siguin nuclis el més estables possible"
- Estem en un context de sumar diàriament més de mil contagis. Com definiria la situació?
- La situació és d'estabilita, però portem tres setmanes en aquesta situació. Dimarts de la setmana passada dèiem que havíem de començar a baixar. Ja sé que és un desideràtum, però hem de fer un esprint perquè ens ve un setembre de tornada a les escoles, de retrobaments, de retorn a la feina en aquells que tenen la sort de tenir-la. Aquest descens no s'ha produït i fins i tot pot haver-hi un petit increment; per això fem aquesta crida. Necessitem baixar la corba perquè sabem que, quan hi hagi més interacció social i més moviment als llocs de treball i als transports, hi haurà més risc d'infecció.
- La situació a Catalunya és similar a la resta de territoris de l'Estat? Dijous Fernando Simón va advertir que "les coses no van bé".
- No podem dir que estan anant bé. És cert que en aquests moments tenim menys taxa de contagis que altres territoris, però això no ens ha de consolar. No ens hem de fixar en això més enllà de conèixer les dades en termes de mobilitat amb altres territoris, perquè no estem aïllats. Però nosaltres ens hem de fixar en nosaltres i internar reduir la nostra corba. Abans érem el territori amb unes taxes més elevades i ara és imprescindible tenir-la el més baixa possible.
- El president de la Generalitat va avisar que si la tendència no canviava, caldria prendre mesures més dràstiques. Es referia a un confinament?
- Confinament, no. Avui no estem ni de bon tros pensant en un confinament. No tenim dades per pensar en això ni de bon tros. El dia que vam explicar el pla amb la consellera vam deixar molt clar que l'indicador clau és la pressió assistencial.
"Ens ve un setembre de tornada a les escoles, de retrobaments, de retorn a la feina. Aquest descens de contagis no s'ha produït i fins i tot pot haver-hi un petit increment; per això fem aquesta crida"
- I quin és a hores d'ara el nivell de pressió assistencial?
- Tenim una pressió moderada. Certament, quantes més contagis vas tenint, algunes de les persones infectades acabaran tenint criteris per ingressar. I d'aquestes que ingressenalgunes, dissortadament, hauran d'anar a l'UCI. Per això és importantíssim baixar el número d'infeccions. Però avui no estem, ni de bon tros, per confinar. Ara bé, hem de treballar per no confinar-nos. Nosaltres no hem de pensar quan ens confinarem. Mai. Hem de pensar en què hem de fer per no confinar-nos. Un confinament no és per a res saludable.
- Aleshores, a quines mesures més dràstiques es referia el president?
- El president es referia a què haurem de posar totes les mesures necessàries, però no es referia a cap en concreta, sinó a altres mesures que es poden pensar i discutir i que s'explicaran quan sigui el moment.
- En cas que l'escenari anés a pitjor, contemplen confinaments de tipus quirúrgic per municipis o barris o fins i tot edificis?
- Confinament de territoris ja n'hem fet. Vam fer el de Conca d’Òdena abans que hi hagués un confinament a tota Espanya i, en el cas del Segrià, no es pot arribar a considerar un confinament però sí que es va paralitzar molt tota l'activitat i es va perimetrar. Eren situacions bastant diferents i amb xifres bastant més elevades. Per tant, sí, es pot contemplar.
Argimon alerta que els contagis poden créixer al setembre, quan es torni a l'escola i a la feina. Foto: Adrià Costa
- Alguns experts -en debat a RAC1- han apuntat la possibilitat de fer tocs de queda per la nit. És una restricció que s'hagi valorat?
- Un toc de queda, igual que un confinament com el que vam viure al març i a l'abril, són eines que Catalunya no té. No tenim capacitat per decretar un estat d'alarma ni tenim capacitat per fer toc de queda. Però sí que és veritat que, de manera indirecta, quan diem que a la una de la matinada bars, restaurants o determinats establiments d'oci han d'estar tancats, en el fons estàs dient que poques coses queden per fer. Si tu vols sortir a córrer a la una de la matinada, pots, o si vols sortir a passejar o anar a casa d'un familiar, també. Però com a concepte, no tindràs molts llocs d'oci per anar.
- Com està responent la ciutadania davant dels cribratges massius que s'estan impulsant a diferents punts del territori?
- La idea dels cribratges massius és la de ser proactiu, l'expressió gràfica és la d'anar a buscar el virus i trobar-lo en aquelles persones que són asimptomàtiques i que no sabem que tenen la malaltia. Quan una persona és asimptomàtica és més transmissora de la malaltia. En aquest sentit, hem trobat una resposta molt bona de la ciutadania i molta complicitat dels ajuntaments. Aquesta complicitat és importantíssima, perquè quan estem parlant de determinades mesures, com ara que no es pugui fer botellot, qui t'ho acabarà vigilant és la policia local, que és qui sabrà on s'ha d'anar a vigilar. O si, per exemple, garantir que les terrasses compleixen la regulació de tenir una distància de dos metres entre les persones que estan assegudes, ho farà la policia local o els agents cívics, que sense ànim de sancionar recorden actituds com la de portar la mascareta i posar-se-la bé, tapant la boca i el nas.
"En els cribratges massius hem trobat una resposta molt bona de la ciutadania i molta complicitat dels ajuntaments"
- La quantitat d'asimptomàtics detectada en els cribratges és del 2,4%, segons han anunciat.
- Sí, el percentatge d'asimptomàtics en els més de 20.000 cribratges que portem fets és d'un 2,4% de persones infectades. L'efecte multiplicador és que, si afegim els contactes estrets, estem parlant de milers de persones que han de complir l'aïllament de deu dies en cas de ser una persona positiva i, en cas de ser contacte estret, una quarantena de 14.
- Es compleixen correctament aquests aïllaments?
- No en tots els casos, això ho sabem tots. Tots tenim coneixement d'alguns casos. Quan jo apel·lo a la solidaritat de la gent, apel·lo a això. Si sóc un contacte estret i em trobo bé, penso que per què m'he de quedar a casa: doncs perquè si ets contacte estret, durant aquests 14 dies, que és el període d'incubació del virus, tens una probabilitat relativament elevada de convertir-te en cas. I com que en aquests moments ens trobem amb què els casos i les infeccions es donen en gent relativament jove, doncs és més probable que siguis asimptomàtic. I, si ho ets, és quan pots estar transmetent la infecció. Si fem tot aquest esforç, de fer els cribratges massius i intensius, és per trencar la cadena de transmissió. Aquest esforç no és de l'administració en abstracte, és un esforç que fan els professionals, perquè vol dir que a, més de tota la feina afegida que tenen en la seva jornada, fan PCR matí i tarda. No ho podem fiar tot a la feina dels professionals.
- Com està a hores d’ara el sistema de rastreig? S'han incorporat els 500 gestors Covid?
- Els gestors Covid estan tots incorporats, el sistema està funcionant i els equips d'atenció primària ho porten molt bé. Un dels elements distintius del sistema que hem adoptat és la feina combinada entre el món assistencial, en aquest cas de l'atenció primària, que és qui detecta els possibles casos i fa la PCR, i els gestors Covid, que estan fent una funció de salut pública molt lligada al món assistencial i que són els que comencen a buscar els contactes estrets. De moment tenim aquests 560 i el que voldríem és necessitar-ne més, que voldria dir que estaríem fent més detecció.
"Els aïllaments no es compleixen correctament en tots els casos. Hi ha contactes estrets que pensen que per què s'han de quedar a casa si es troben bé"
- Quants més?
- Voldria que en necessitéssim molts més, que voldria dir que estem buscant més. No es tracta de tenir una xifra màgica de mil gestors. El que vull dir és que, si aconseguim detectar més i contenir més la infecció, necessitarem més gestors. Si la infecció se'ns descontrola, la funció dels gestors Covid serà menor. Quan entres en fase de mitigació, que és com estàvem al març o a l'abril, trencar cadenes de transmissió és menys útil. No dic que no sigui útil, però ho és menys perquè ja tens tot l'allau i la càrrega en els serveis assistencials.
- L'inici del curs escolar pot estar en risc en alguns territoris?
- Per iniciar el curs escolar, com més baixa sigui la taxa d'infecció, millor, i nosaltres la tenim elevada, això és evident. Ara bé, hi ha una coincidència plena entre Educació i Salut: que el curs és estricament necessari sí o sí. No ens podem permetre que els infants i els joves i les persones que estan fent educació especial no hagin estat escolaritzats mig curs anterior i aquest tampoc. Hem de posar tots els esforços i més. El curs segur que no serà normal, però això vol dir que haurem de posar més i més esforços.
- O sigui que el curs començarà "sí o sí" a tot arreu?
- Sí o sí ha de començar.
"El curs segur que no serà normal, però això vol dir que haurem de posar més i més esforços"
- Les conselleries de Salut i Educació encara estan debatent si caldrà que les criatures a partir de 10 anys portin mascaretes també al grup estable a l'aula. En quin punt de decisió s'està?
- Aquest punt està molt madur i penso que dilluns, que tenim una nova reunió, l'acabarem de tancar. Tenim recollida ja l'opinió dels experts i l'acabarem de discutir, però estem en plena sintonia.
- Per què als 10 anys?
- Jo no he dit que sigui als 10 ni als 12. Pot ser als 10 o pot ser als 12. Però sí que hi ha evidències que, a partir dels 10, hi ha un element de major transmissibilitat. A mesura que s'és més gran, vas tenint la mateixa que un adult. Aquest punt encara està per discutir.
Un alumne de l'institut-escola Sant Jordi de Navàs recull les seves coses de l'aula Foto: ACN
- Si el criteri és que no ens hem de reunir més de deu persones, és una paradoxa que a les aules a les escoles els grups superin aquesta xifra?
- Aquesta restricció també s'exceptua en el món laboral, per exemple. Molta gent treballarà en edificis on hi ha més de deu persones i el grup estable de convivència serà superior. No és una contradicció.
- Els cribratges massius a les escoles abans de l'inici del curs serien una opció?
- No es descarten, però no abans de l'inici del curs i això no vol dir que es facin.
- De què espera que serveixi la reunió de dijous que ve amb el ministeri?
- És una posada en comú de situacions i experiències. És bo saber què passa a l'entorn. N'espero això, intercanviar opinions i experiències.
"Els cribratges massius a les escoles no es descarten, però no abans de l'inici del curs i això no vol dir que es facin"
- En termes sanitaris, és viable celebrar unes eleccions la pròxima tardor?
- No sé si hi haurà eleccions o no, no sé si aquestes eleccions seran a la tardor i no sé com estarem a la tardor. Per tant, només puc dir que no sé res.
- Estan treballant en campanyes de conscienciació específiques? Fernando Simón ha proposat la contribució dels influencers.
- Sí, ho estem treballant a diferents nivells i algun va en aquesta línia que apuntava Fernando Simón. Seran campanyes de conscienciació segmentades per grups, perquè les maneres d'arribar i els missatges són diferents en funció de l'edat de qui ens adrecem.