El TSJC tomba la «taxa Amazon» de Barcelona i acusa l'Ajuntament d'extralimitar-se

La justícia considera que el consistori ha plantejat una fórmula "d'impost" que sobrepassa les competències municipals, després que aquesta norma fos la primera de l'Estat a regular les entregues a domicili

Imatge d'arxiu d'una repartidora de paqueteria digital
Imatge d'arxiu d'una repartidora de paqueteria digital | Hugo Fernández
23 de juliol de 2024, 12:48
Actualitzat: 12:49h

La coneguda com a taxa Amazon decau per ordre de la justícia. Així ho ha decidit la sala del contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) després de no veure clara la fórmula proposada per l'Ajuntament. Malgrat que el consistori va trigar més del compte a presentar el gravamen al comerç electrònic adduint la necessitat de tenir la norma molt ben lligada jurídicament, finalment la proposta tampoc no ha passat el tall judicial. El TSJC considera que l'ajuntament s'extralimita perquè no grava l'utilització de l'espai públic en sí mateixa sinó que es basa en els ingressos dels grans operadors postals. Això quedaria fora de les competències de l'ajuntament barceloní i s'hauria de considerar més aviat un impost, conclouen els magistrats. Tot i que es pot recórrer la decisió, tot plegat deixa sense efecte una norma que es va presentar com a "pionera a l'Estat i a Europa" el desembre del 2022.

El consens no ha estat absolut, però. Una magistrada del set membres de l'alt tribunal ha emès un vot particular discrepant de l'argumentació de la resta de la secció. Tanmateix, la sentència ha donat la raó a la patronal dels distribuidors del comerç electrònic, l'Organització Empresarial de Logística i Transport d'Espanya (UNO). 

En l'escrit judicial s'arriba a apuntar que amb aquesta taxa podria incidir-se en "una doble imposició" als repartiments, ja que és possible que els operadors postals utlitzin les zones blaves o verdes per aparcar també, quan distribueixen. En la mateixa línia, es posa en dubte el fonament municipal que protesta perquè els grans operadors postals -com Amazon, DHL o Seur- treuen beneficis econòmics sense contribuir de la mateixa manera que el comerç de proximitat amb els tributs municipals. "Davant aquesta afirmació, cal advertir que no consta l'existència de centres d'emmagatzematge o d'empaquetat a Barcelona d'operadors postals que no contribueixin al presupost municipal amb els tributs que graven la seva radicació". I encara un últim dard al consistori: "S'ha de col·legir (no consta el contrari) que els vehicles utilitzats satisfan el corresponent Impost de Circulació"

En aquest el tribunal resol que la taxa "recau sobre l'activitat en sí mateixa considerada i no sobre l'ocupació del domini públic local". És a dir, que neguen la major a l'argument municipal que justificava que calia gravar la utilització de l'espai públic que utilitzen les grans empreses del repartiment a l'hora de fer la seva feina. En aquest sentit, cal recordar que, tal com va explicar Nació, només l'empresa Amazon a finals de 2022 arribava a fer una mitjana d'una entrega cada dos segons a la capital catalana. Tanmateix, amb la fórmula escollida per l'Ajuntament, el tribunal estableix que "tal com sosté la demandant, la seva vertadera naturalesa jurídica és la d'un impost, que apareix regulat sota la denominació de taxa, fet que genera inseguretat i manca de la preceptiva cobertura legal".