Aquests dies, amb motiu del 50è aniversari de l’assassinat de Salvador Puig i Antich diverses institucions i també mitjans com Nació s’estan fent ressò d’aquest fet històric. L’any 2009 vaig tenir la sort de parlar amb l’Agustina Cardete, ara jubilada i en aquell moment i també el dia que van detenir el jove llibertari, cambrera en actiu al bar Funicular. Ella mateixa em va poder explicar de primera mà com van anar les coses aquell dia.
Era un 25 de setembre de 1973, aparentment, un dia com qualsevol al bar Funicular. Es va obrir la porta i dos nois joves van seure en una taula on un altre noi feia una estona que semblava esperar-los molt nerviós. L'Agustina els va servir allò que volien i va continuar treballant. En Salvador i en Garriga, ja amb la consumició a taula, trobaven molt estrany en Santi.
Agustina Cardete, la darrera cambrera que va atendre Puig Antich Foto: Dani Cortijo
Tot i que sabien que no eren bons moments els va estranyar la seva actitud. En Garriga va mirar als voltants i ho va veure clar: el bar era ple de policies de paisà, havien forçat en Santi per parar-los un parany. En Salvador, en veure’s acorralat va fer un salt de la cadira i va sortir corrent del bar. Tot seguit, va començar un intercanvi de trets entre els joves i els policies. L’Agustina, espantada, va amagar-se al magatzem del bar mentre veia com les escaramusses i corredisses es dirigien cap a fora del bar.
En Garriga va ser reduït, a en Salvador el van immobilitzar a terra i li van treure l’arma que duia a la mà, però inesperadament, va desfer-se’n i va treure una altra arma que duia amagada. El tiroteig va intensificar-se dins el següent portal, el número 70 del carrer Girona. Finalment, quan van deixar de sentir-se trets, un dels policies havia mort i en Salvador estava greument ferit.
El bar Funicular, en l'actualitat Foto: Dani Cortijo
Salvador Puig i Antich era un jove de 25 anys que combinava el treball en una oficina amb les classes nocturnes a l’Institut Maragall i que juntament amb en Santi i en Garriga, entre d’altres, formava part del MIL, un moviment d’acció autònoma antifranquista de tendència llibertària. En Santi havia estat detingut i torturat per la policia i forçat a declarar l’hora i lloc d’una cita que havia establert amb en Garriga, una cita a la qual es va sumar, per desgràcia seva, en Salvador.
Com explica Nació, el seu judici fou ple d’irregularitats i el final tràgic és el que tots coneixem. La intervenció de diferents institucions i personalitats no va poder evitar una execució sòrdida i macabra del jove amb un estri decimonònic. El bar Funicular és encara un dels pocs bars d’aquella època que encara perduren, l’agustina ara ja no hi treballa però si mirem dins la porteria del número 70 del carrer Girona, encara podem veure un forat de bala a les escales que recorda el dia del tiroteig.