20
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
11:41h
Catalunya requereix una inversió acumulada de 50.900 milions d'euros per corregir el dèficit d'estoc en infraestructures fins al 2040. Aquesta és la principal dada que es pot extreure de l'estudi elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona que aquest dimarts han presentat la presidenta de l'entitat, Mònica Roca, i la cap d'Infraestructures de la Cambra, Alícia Casart. L'estudi actualitza i amplia els càlculs que la corporació ja va presentar el 2019, que situaven aquesta inversió en 45.000 milions d'euros fins a l’any 2030.
Casart s'ha referit a la "cronificació" del dèficit en inversions de l'Estat, mentre els pressupostos s'incrementen. La xifra reclamada per la Cambra seria la inversió bruta anual en infraestructures a Catalunya per convergir amb el 19% de l'estoc total estatal, que és el que estableix la disposició addicional tercera de l'Estatut. La Cambra subratlla "l'incompliment sistemàtic de l'Estat pel que fa a l’execució de les inversions". Una dada ho mostra de manera molt gràfica: l'any 2021, l'execució a Catalunya per part d'Adif va ser només del 24%.
Mònica Roca s'ha referit al fet que les reivindicacions catalanes són "constitucionals", ja que estan plasmades en l'Estatut, que és plenament constitucional. Roca ha definit les infraestructures com "l'engranatge" que ha de fer possible que l'economia catalana competeixi com el que és, "una economia de primera divisió, que no pot competir amb unes infraestructures de tercera". Roca ha assenyalat també que superar les mancances infraestructurals farien possible el canvi de model econòmic que la Cambra propugna.
La Cambra identifica una vintena de projectes prioritaris en l'horitzó 2030 que ajudarien a mitigar-lo. En destaquen els relacionats amb el ferrocarril de passatgers com l'estació intermodal de la Sagrera, el desdoblament de la R3 fins a Vic i la construcció del tram central de la línia L9 del Metro, així com actuacions a la xarxa de transport de mercaderies com la construcció de terminals intermodals i el Corredor Mediterrani ferroviari en ample internacional. En la xarxa viària, la Cambra assenyala com a prioritari l'increment de la connectivitat i la capacitat del Corredor Mediterrani amb la B-40 i el desdoblament d'alguns trams de les N-II i N-340, i d'altres trams clau, com la C-55 Abrera-Manresa, entre Manresa i Castellbell i el Vilar.
L'adequació de l'aeroport de Barcelona per augmentar la connectivitat intercontinental encapçala les actuacions prioritàries en l'àmbit aeroportuari, que també inclou altres accions arreu del territori com l'accés ferroviari d'alta velocitat a l'aeroport de Girona i l'estació intermodal Camp de Tarragona. Finalment, en l'àmbit portuari destaquen l'ampliació i descarbonització dels ports de Barcelona i Tarragona, i la construcció de nous accessos terrestres a aquests ports.
Els dèficits a la xarxa de ferrocarril i la falta de qualitat del servei consegüent es tradueixen en un pes més gran del vehicle privat, un fenomen a corregir en un context d'emergència climàtica. Segons l'informe, el 2019 els desplaçaments de connexió amb Barcelona en cotxe van ser notablement superiors (750.000) als de Rodalies-Renfe, FGC i el Tramvia (450.000). De fet, el pes de Rodalies en la mobilitat interurbana del sistema de transport metropolità ha passat del 43% al 34% entre el 1996 i el 2019. Assegurar la segona fase del Pla de Rodalies (2020-30) és vital per aturar aquesta tendència i la Cambra reclama la concertació entre Estat i Generalitat.
La inversió total estimada per part de la Generalitat de Catalunya per fer possible aquesta xarxa en l'horitzó 2030 seria de 1.440 milions d'euros, mentre que la inversió destinada als intercanviadors i el pas del vehicle privat al transport públic se situaria en 885 milions d'euros. L'entitat també adverteix que cal planificar els nous projectes que s'hauran d'executar de cara al 2040 amb l'objectiu estratègic de la neutralitat climàtica per al 2050, amb accions com el tercer túnel de Rodalies i el nou túnel per connectar el Vallès i Barcelona. Aquí, la inversió estimada per l'Estat és de 5.600 milions i 900 milions per part de la Generalitat.
L'estudi de la Cambra aprofundeix en el projecte del Corredor Mediterrani, actualment en un procés de transformació per la implantació de l'ample internacional i la liberalització d'operacions, amb grans expectatives d’increment de serveis de passatgers i mercaderies cap a Europa. Tanmateix, es tracta d’una infraestructura amb una limitació de capacitat per complir els objectius d'increment de quota ferroviària establerts per la Unió Europea. Vinculats directament al Corredor, hi ha projectes com la finalització de les ampliacions dels ports de Barcelona i Tarragona, i noves terminals intermodals, amb una inversió de 1.975 milions per al període 2025-30.
La Regió Metropolitana de Barcelona acumula anys de retard en la seva xarxa viària que ha provocat colls d'ampolla en diferents punts de la xarxa i en especial al Vallès, que representa el 45% del trànsit interurbà de la Regió Metropolitana i el 21% de tot Catalunya, però només té una connexió transversal d'alta capacitat. Des de la Cambra s reclamen noves actuacions de millora de nusos i enllaços, que requeririen una inversió estimada de 1.340 milions de cara al 2030.
Descartat el projecte d'ampliació del Prat per 1.700 milions d'euros proposat per Aena, la Cambra alerta del fet que el futur d'aquesta infraestructura continua sent una incògnita i demana definir amb urgència el model d'aeroport que volem per a Barcelona, que hauria d'estar orientat a incrementar la connectivitat de llarg radi i no renunciar a l'accés directe de la línia d'alta velocitat al Prat. Però més enllà d'això, la Cambra reclama reformar el conjunt del sistema aeroportuari i incloure-hi els nous plans directors dels aeroports de Girona i Reus, així com executar connexions ferroviàries per comunicar amb Barcelona mitjançant serveis d'alta velocitat.
L'informe també recull actuacions per a l'impuls dels aeroports de Lleida-Alguaire i Sabadell com a hubs de la indústria aeronàutica i de l'espai. Tot plegat requeriria una inversió de més de 2.000 milions fins al 2040. Moltes xifres i molt de terreny per córrer mentre que, de moment, es constata la cronificació en els incompliments.
Casart s'ha referit a la "cronificació" del dèficit en inversions de l'Estat, mentre els pressupostos s'incrementen. La xifra reclamada per la Cambra seria la inversió bruta anual en infraestructures a Catalunya per convergir amb el 19% de l'estoc total estatal, que és el que estableix la disposició addicional tercera de l'Estatut. La Cambra subratlla "l'incompliment sistemàtic de l'Estat pel que fa a l’execució de les inversions". Una dada ho mostra de manera molt gràfica: l'any 2021, l'execució a Catalunya per part d'Adif va ser només del 24%.
Mònica Roca s'ha referit al fet que les reivindicacions catalanes són "constitucionals", ja que estan plasmades en l'Estatut, que és plenament constitucional. Roca ha definit les infraestructures com "l'engranatge" que ha de fer possible que l'economia catalana competeixi com el que és, "una economia de primera divisió, que no pot competir amb unes infraestructures de tercera". Roca ha assenyalat també que superar les mancances infraestructurals farien possible el canvi de model econòmic que la Cambra propugna.
La Cambra identifica una vintena de projectes prioritaris en l'horitzó 2030 que ajudarien a mitigar-lo. En destaquen els relacionats amb el ferrocarril de passatgers com l'estació intermodal de la Sagrera, el desdoblament de la R3 fins a Vic i la construcció del tram central de la línia L9 del Metro, així com actuacions a la xarxa de transport de mercaderies com la construcció de terminals intermodals i el Corredor Mediterrani ferroviari en ample internacional. En la xarxa viària, la Cambra assenyala com a prioritari l'increment de la connectivitat i la capacitat del Corredor Mediterrani amb la B-40 i el desdoblament d'alguns trams de les N-II i N-340, i d'altres trams clau, com la C-55 Abrera-Manresa, entre Manresa i Castellbell i el Vilar.
Actuacions prioritàries en l'àmbit aeroportuari
L'adequació de l'aeroport de Barcelona per augmentar la connectivitat intercontinental encapçala les actuacions prioritàries en l'àmbit aeroportuari, que també inclou altres accions arreu del territori com l'accés ferroviari d'alta velocitat a l'aeroport de Girona i l'estació intermodal Camp de Tarragona. Finalment, en l'àmbit portuari destaquen l'ampliació i descarbonització dels ports de Barcelona i Tarragona, i la construcció de nous accessos terrestres a aquests ports.
Rodalies: 20 anys de desinversió
Els dèficits a la xarxa de ferrocarril i la falta de qualitat del servei consegüent es tradueixen en un pes més gran del vehicle privat, un fenomen a corregir en un context d'emergència climàtica. Segons l'informe, el 2019 els desplaçaments de connexió amb Barcelona en cotxe van ser notablement superiors (750.000) als de Rodalies-Renfe, FGC i el Tramvia (450.000). De fet, el pes de Rodalies en la mobilitat interurbana del sistema de transport metropolità ha passat del 43% al 34% entre el 1996 i el 2019. Assegurar la segona fase del Pla de Rodalies (2020-30) és vital per aturar aquesta tendència i la Cambra reclama la concertació entre Estat i Generalitat. La inversió total estimada per part de la Generalitat de Catalunya per fer possible aquesta xarxa en l'horitzó 2030 seria de 1.440 milions d'euros, mentre que la inversió destinada als intercanviadors i el pas del vehicle privat al transport públic se situaria en 885 milions d'euros. L'entitat també adverteix que cal planificar els nous projectes que s'hauran d'executar de cara al 2040 amb l'objectiu estratègic de la neutralitat climàtica per al 2050, amb accions com el tercer túnel de Rodalies i el nou túnel per connectar el Vallès i Barcelona. Aquí, la inversió estimada per l'Estat és de 5.600 milions i 900 milions per part de la Generalitat.
Un Corredor Mediterrani limitat
L'estudi de la Cambra aprofundeix en el projecte del Corredor Mediterrani, actualment en un procés de transformació per la implantació de l'ample internacional i la liberalització d'operacions, amb grans expectatives d’increment de serveis de passatgers i mercaderies cap a Europa. Tanmateix, es tracta d’una infraestructura amb una limitació de capacitat per complir els objectius d'increment de quota ferroviària establerts per la Unió Europea. Vinculats directament al Corredor, hi ha projectes com la finalització de les ampliacions dels ports de Barcelona i Tarragona, i noves terminals intermodals, amb una inversió de 1.975 milions per al període 2025-30.
Mancances a la Regió Metropolitana
La Regió Metropolitana de Barcelona acumula anys de retard en la seva xarxa viària que ha provocat colls d'ampolla en diferents punts de la xarxa i en especial al Vallès, que representa el 45% del trànsit interurbà de la Regió Metropolitana i el 21% de tot Catalunya, però només té una connexió transversal d'alta capacitat. Des de la Cambra s reclamen noves actuacions de millora de nusos i enllaços, que requeririen una inversió estimada de 1.340 milions de cara al 2030.
L'aeroport, repte pendent
Descartat el projecte d'ampliació del Prat per 1.700 milions d'euros proposat per Aena, la Cambra alerta del fet que el futur d'aquesta infraestructura continua sent una incògnita i demana definir amb urgència el model d'aeroport que volem per a Barcelona, que hauria d'estar orientat a incrementar la connectivitat de llarg radi i no renunciar a l'accés directe de la línia d'alta velocitat al Prat. Però més enllà d'això, la Cambra reclama reformar el conjunt del sistema aeroportuari i incloure-hi els nous plans directors dels aeroports de Girona i Reus, així com executar connexions ferroviàries per comunicar amb Barcelona mitjançant serveis d'alta velocitat. L'informe també recull actuacions per a l'impuls dels aeroports de Lleida-Alguaire i Sabadell com a hubs de la indústria aeronàutica i de l'espai. Tot plegat requeriria una inversió de més de 2.000 milions fins al 2040. Moltes xifres i molt de terreny per córrer mentre que, de moment, es constata la cronificació en els incompliments.