La cimera del canvi climàtic de París s'allarga per intentar tancar un acord

Després d'una nit de negociacions s'ha anunciat que no es reprendran fins aquest vespre | El darrer esborrany elimina les referències a retallades concretes d'emissions el 2050 | L'acord inclou l'objectiu que la temperatura no augmenti més de 2 ºC respecte l'era preindustrial

Cansament a París després d'una nit de negociacions
Cansament a París després d'una nit de negociacions | COP21
11 de desembre del 2015
Actualitzat a les 17:53h
La Cimera pel Clima de París, de moment, encara no té un acord definitiu. Després d'una nit de llargues negociacions, fa pocs minuts s'ha anunciat que els treballs se suspenen fins a les nou d'aquest vespre. D'aquesta manera, la trobada s'allargarà fins al dissabte per tal d'intentar aconseguir una entesa vinculant per mitigar el canvi climàtic i evitar un nou fracàs, com el de la cimera de Copenhaguen.

Al llarg d'aquesta nit s'ha estat treballant amb el darrer esborrany d'acord, el que es considera que és el penúltim text que es posarà sobre la taula. Cada vegada hi ha menys qüestions obertes però això també està suposant, als ulls de molts agents, que el text sigui menys ambiciós. En aquest sentit, s'han eliminat les referències a percentatges de reducció d'emissions el 2050. Inicialment, es parlava de retallades entre el 40 i el 95% respecte els nivells de 2010. El darrer esborrany aposta per una fórmula més difusa d'aconseguir “la neutralitat de les emissions en la segona meitat del segle”. Aquest concepte obre la porta a utilitzar mètodes de captura i emmagatzematge de diòxid de carboni, elements que permetrien seguir utilitzant combustibles fòssils.

L'acord també preveu que es pugui aconseguir un punt màxim de les emissions per després començar a reduir-les. Es tracta clarament d'una concessió a la Xina –el país més contaminant del món- que preveu augmentar les emissions fins al 2030. Tanmateix, a París tothom és conscient que qualsevol acord que no inclogui la Xina –i la Índia-, a la pràctica seria un “no acord”. I, de fet, seria repetir l'error del protocol de Kyoto d'on se'n van despenjar els Estats Units –el país que en aquell moment provocava més emissions- i el Canadà.

L'objectiu dels 2ºC pot formar part de l'acord final

La Cimera pel Clima va començar amb el gran objectiu d'aconseguir un acord que permetés que la temperatura mitjana de la Terra l'any 2100 “només” augmentés 2,0 ºC respecte l'era preindustrial. De moment, l'esborrany manté aquest llindar –tot apunta que acabarà formant part de l'acord final si s'acaba tancant- i, fins i tot, s'obre a la porta a rebaixar-lo a 1,5.

Cal tenir en compte que aquest 2015 la temperatura mitjana de la terra ja és 0,8 ºC respecte els nivells previs a la revolució industrial. Tot apunta que si no es canvia la tendència al 2100 es podria arribar a un valor de 2,7 graus més. En aquest sentit, tots els agents implicats ja han assumit que el canvi climàtic és irreversible i ara l'objectiu és mitigar-lo.