28
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
23:35h
La Fiscalia de l'Audiència Nacional (AN) ha sol·licitat obrir judici oral contra els 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) per presumptament pertànyer a una organització terrorista, si bé a vuit d'ells els atribueix també els suposats delictes de tinença, dipòsit i fabricació d'explosius i estralls.
Segons ha avançat El Mundo i han confirmat fonts fiscals a Europa Press, el Ministeri Públic ha traslladat aquesta petició a l'AN després que l'abril passat el jutge instructor, Manuel García Castellón, acordés per segon cop donar per conclosa la investigació judicial, processant per terrorisme aquestes 12 persones com a presumptes membres d'un nucli de CDR disposats a fer servir la violència per aconseguir la independència de Catalunya.
En concret, el fiscal demana asseure a la banqueta Eduardo Garzón, Esther García, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomás, Alexis Codina, Jordi Ros i Rafael Delgado per delictes de pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit o fabricació d'explosius; i estralls, aquest últim en grau de temptativa. Respecte als altres processaments, el Ministeri Fiscal assenyala Ferrán Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero únicament pel delicte de pertinença a organització terrorista.
La primera vegada que García Castellón va processar els detinguts en la denominada Operació Judes va ser el setembre de 2021. No obstant això, posteriorment la Sala penal el va obligar a reobrir les perquisicions per practicar les diligències sol·licitades per alguns investigats. Quan van estar concloses, va tornar a tancar la instrucció enviant el sumari a la Sala penal perquè procedeixi a jutjar-los. Inicialment, eren 13 processaments, però el jutge va arxivar la causa per a un d'ells per raons mèdiques, per la qual cosa el procediment va continuar només per a 12.
La creació de l'ERT vindria motivada per la necessitat de comptar en el si dels CDR amb un grup clandestí format per individus de la màxima confiança que es mostraven totalment lliurats a "la causa" per encarregar-los les accions més sensibles. Tots els investigats, assenyalava García Castellón, compartien els mateixos principis ideològics i objectiu: aconseguir la independència de Catalunya, emprant per a això la violència en la seva màxima expressió.
D'acord amb el relat judicial, els membres de l'ERT haurien tingut participació activa en accions com ara tallar carreteres, aixecar barreres de peatges o abocar oli al tram de la C-55 per on havia de passar la comitiva que traslladava als condemnats per l'1-O des de la presó de Lledoners. També haurien assumit l'encàrrec que haurien rebut del denominat CNI català perquè aportessin la infraestructura logística necessària per ocupar el Parlament, defensar-lo una vegada pres i quedar-se allà almenys una setmana.
Entrarien per la porta principal, perquè suposadament se'ls facilitaria l'accés des de l'interior, i es comunicarien amb l'exterior mitjançant una xarxa de telecomunicacions indetectable que configurarien ells mateixos. Al costat d'un reduït grup de persones, cooperarien amb el CNI català per a llogar les cases i els locals que els permetrien establir bases d'"intendència", muntant antenes de llarga distància per a aquesta xarxa de telecomunicacions. Tot això, amb un pressupost d'uns 6.000 euros. Així, els 12 processats, aprofitant-se dels contactes propiciats per la seva militància en els CDR, "es van constituir en una cèl·lula que elevava la intensitat i la naturalesa de les accions dutes a terme, a un nivell superior".
A banda del Parlament, suposadament tenien en el punt de mira altres objectius. Havien fet vigilàncies, fotografies i vídeos de diverses instal·lacions, entre les quals l'instructor esmenta la Comandància Naval, el Govern Militar i la Delegació de Govern de Barcelona i la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
García Castellón prestava especial atenció al reconeixement del perímetre de l'aquarterament de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, situat en el municipi de Sant Andreu de la Barca (Barcelona). Així mateix, destacava que haurien realitzat diferents cerques a internet a través dels seus dispositius de dades relatives a persones vinculades a partits polítics contraris a la independència i d'un agent dels Mossos d'Esquadra.
Segons ha avançat El Mundo i han confirmat fonts fiscals a Europa Press, el Ministeri Públic ha traslladat aquesta petició a l'AN després que l'abril passat el jutge instructor, Manuel García Castellón, acordés per segon cop donar per conclosa la investigació judicial, processant per terrorisme aquestes 12 persones com a presumptes membres d'un nucli de CDR disposats a fer servir la violència per aconseguir la independència de Catalunya.
En concret, el fiscal demana asseure a la banqueta Eduardo Garzón, Esther García, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomás, Alexis Codina, Jordi Ros i Rafael Delgado per delictes de pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit o fabricació d'explosius; i estralls, aquest últim en grau de temptativa. Respecte als altres processaments, el Ministeri Fiscal assenyala Ferrán Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero únicament pel delicte de pertinença a organització terrorista.
La primera vegada que García Castellón va processar els detinguts en la denominada Operació Judes va ser el setembre de 2021. No obstant això, posteriorment la Sala penal el va obligar a reobrir les perquisicions per practicar les diligències sol·licitades per alguns investigats. Quan van estar concloses, va tornar a tancar la instrucció enviant el sumari a la Sala penal perquè procedeixi a jutjar-los. Inicialment, eren 13 processaments, però el jutge va arxivar la causa per a un d'ells per raons mèdiques, per la qual cosa el procediment va continuar només per a 12.
Ocupació del Parlament
En l'ordre de processament, el magistrat explicava que aquest grup formava dins dels CDR el denominat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una suposada cèl·lula integrada per un nucli radicalitzat compost per individus procedents de diferents CDR.La creació de l'ERT vindria motivada per la necessitat de comptar en el si dels CDR amb un grup clandestí format per individus de la màxima confiança que es mostraven totalment lliurats a "la causa" per encarregar-los les accions més sensibles. Tots els investigats, assenyalava García Castellón, compartien els mateixos principis ideològics i objectiu: aconseguir la independència de Catalunya, emprant per a això la violència en la seva màxima expressió.
D'acord amb el relat judicial, els membres de l'ERT haurien tingut participació activa en accions com ara tallar carreteres, aixecar barreres de peatges o abocar oli al tram de la C-55 per on havia de passar la comitiva que traslladava als condemnats per l'1-O des de la presó de Lledoners. També haurien assumit l'encàrrec que haurien rebut del denominat CNI català perquè aportessin la infraestructura logística necessària per ocupar el Parlament, defensar-lo una vegada pres i quedar-se allà almenys una setmana.
Entrarien per la porta principal, perquè suposadament se'ls facilitaria l'accés des de l'interior, i es comunicarien amb l'exterior mitjançant una xarxa de telecomunicacions indetectable que configurarien ells mateixos. Al costat d'un reduït grup de persones, cooperarien amb el CNI català per a llogar les cases i els locals que els permetrien establir bases d'"intendència", muntant antenes de llarga distància per a aquesta xarxa de telecomunicacions. Tot això, amb un pressupost d'uns 6.000 euros. Així, els 12 processats, aprofitant-se dels contactes propiciats per la seva militància en els CDR, "es van constituir en una cèl·lula que elevava la intensitat i la naturalesa de les accions dutes a terme, a un nivell superior".
Preparaven atemptats amb explosius
El jutge subratllava que haurien superat els CDR fins a configurar "una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l'objectiu del qual seria el de dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats utilitzant per a això els explosius o substàncies incendiàries fabricats en els dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars".A banda del Parlament, suposadament tenien en el punt de mira altres objectius. Havien fet vigilàncies, fotografies i vídeos de diverses instal·lacions, entre les quals l'instructor esmenta la Comandància Naval, el Govern Militar i la Delegació de Govern de Barcelona i la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
García Castellón prestava especial atenció al reconeixement del perímetre de l'aquarterament de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, situat en el municipi de Sant Andreu de la Barca (Barcelona). Així mateix, destacava que haurien realitzat diferents cerques a internet a través dels seus dispositius de dades relatives a persones vinculades a partits polítics contraris a la independència i d'un agent dels Mossos d'Esquadra.