15
de setembre
de
2020, 14:30
Actualitzat:
19:49h
El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei de "memòria democràtica" amb l'objectiu de reparar la memòria de les víctimes del franquisme i identificar totes les persones enterrades en fosses comunes arreu de l'Estat. La nova llei, que ara començarà la seva tramitació parlamentària, considera "nuls de ple dret" els judicis i les sentències de mort durant el franquisme -també el del president Lluís Companys- i contempla la reparació de totes les víctimes de la repressió del feixisme espanyol, tant les persones empresonades com les que van haver de marxar a l'exili.
"És una llei per trobar-nos tots", ha resumit la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, encarregada de presentar la norma en la roda de premsa posterior al consell de ministres. La llei, a mes, també suposarà una nova manera d'ensenyar la història recent d'Espanya.
Calvo ha remarcat que la llei aprovada és "important per a la democràcia espanyola". Es tracta d'un avantprojecte que era en els compromisos de la investidura de Pedro Sánchez. "El govern ha complert un compromís important", ha dit. La vicepresidenta ha dit que la nova llei continua el camí iniciat amb la llei de 2007, amb l'objectiu de fer front al passat d'Espanya i reconèixer les víctimes. "Venim d'un treball de compromís i esforç per homologar la nostra democràcia", ha detallat. La llei, ha dit, es mou "en els paràmetres i el reconeixement dels drets humans" i està construïda sobre "el compromís d'homologació de la democràcia espanyola en la defensa estricta dels drets humans".
Des d'un punt de vista procedimental, la llei comença ara la tramitació parlamentària i es consultarà al CGPJ i al Consell Fiscal perquè té "obligacions jurídiques importants". Compta amb 66 articles i té per objectiu "la defensa, el coneixement i del passat democràtic espanyol". "La llei abandona el terme de memòria històrica i s'anomena llei de memòria democràtica", ha detallat la vicepresidenta. "La llei fa cas estricte a les recomanacions de l'ONU, del Consell i el Parlament Europeu, i de la llei de 2007 i de les indicacions del Congrés", ha afegit.
La llei, doncs, es fonamenta en el "mai més". "Ens toca aprofundir en la democràcia i millorar-la tant com sigui possible per traslladar-la a les generacions possibles. La llei té a veure amb el passat, però també amb el present i el futur", ha apuntat. La llei, per tant, s'inclourà en el currículum escolar perquè s'estudiï a les aules. "El 'mai més' implica que tots estem informats", ha reblat Calvo.
El judici a Companys, "absolutament nul de ple dret"
La llei té un altre objectiu: el reconeixement i reparació de les víctimes del feixisme, que van perdre la vida a l'exili, a la presó o víctimes de la repressió. "Distingim qui va ser víctima de judicis i sentències de mort, que considerem nuls de ple dret d'acord a la Constitució. No podem reconèixer en la memòria aquells que van ser sotmesos a judici sense cap legalitat", ha apuntat Calvo. En el cas concret del president Lluís Companys, Calvo ha dit que "la millor fórmula que existeix és declarar nul qualsevol judici des del principi que hagi desembocat en la mort d'un líder important com el president companys". "Declarar absolutament nul el judici a Companys és la millor manera de posar les coses al seu lloc davant l'atropellament dels seus drets humans", ha dit la vicepresidenta.
La llei també reconeix les víctimes sense identificar, en fosses comunes. "L'Estat, en coordinació amb altres administracions, es farà càrrec de la identificació i lliurament de les víctimes a les famílies per rendir-los el tribut que mereixen", ha apuntat. Des d'un punt de vista numèric, Calvo ha admès que no se sap el mapa de fosses i les víctimes que hi ha, i s'ha compromès a fer una llista de morts i un banc d'ADN per a poder-les identificar.
La nova llei també recorda l'exili d'aquelles persones que van fugir per una persecució de la dictadura. Tot plegat, de comú acord amb les famílies dels exiliats i "amb el rigor d'un estat de dret". "La llei dona peu a una Fiscalia de sala del Suprem i un espai interterritorial per coordinar-se amb altres administracions per a la memòria democràtica", ha dit Calvo, i ha recordat que hi ha 12 lleis autonòmiques "que es respecten" i amb les quals el govern espanyol es "coordinarà". "Volem comptar amb les associacions memorialístiques del país i les famílies", ha apuntat la vicepresidenta. "M'honora ser el membre del govern que tira endavant aquesta llei, però trigarà molt poder-se aplicar fins al final amb totes les conseqüències", ha advertit. Per això, es faran plans quadrianals per poder tirar-la endavant amb l'objectiu de la "reparació de les víctimes i la identificació dels cossos en fosses comunes".
Una llei amb perspectiva de gènere
En aquests eixos, el repte és aconseguir objectius "tan ràpid com sigui possible". "En aquesta qüestió, hi va el bon nom del país per ell mateix, en el pla europeu i internacional", ha insistit Calvo. D'aquesta manera, el 31 d'octubre serà el dia per recordar les víctimes del cop d'estat, la dictadura i la repressió i l'exili. Aquest va ser el dia que es va votar la Constitució i la "madura i sòlida democràcia". També el 8 de maig, per recordar en el context europeu, la lluita dels antifeixistes espanyols. "Aquest és el dia que Europa es va aixecar contra els feixismes europeus", ha recordat Calvo.
La llei també inclou la perspectiva de gènere i contempla també la repressió pel fet de ser dones durant la dictadura. "Moltes van ser repressaliades pel fet de compartir la vida amb personatges significats de la lluita antifeixista", ha recordat la vicepresidenta, que ha reclamat que aquestes dones siguin reconegudes i rescatades de l'oblit. També tindrà en compte la repressió de les persones d'ètnia gitana, i es crearà un comitè per recuperar la memòria d'aquest col·lectiu. De la mateixa manera, també per a les persones LGTBI que van ser represaliades per la seva orientació sexual durant la dictadura franquista.
La norma també aspira a "protegir algunes circumstàncies del present i futur". Contempla una transformació del panteó d'homes il·lustres -que no té en compte les dones- i que serà impulsat amb el nom de Panteó d'Espanya i reconeixerà homes i dones que han aportat al prestigi d'Espanya. "Parlem d'un panteó on hi ha figures insignes de la política del país i on hi seran les persones més importants", ha afegit la vicepresidenta, que ha recordat el paper de Clara Campoamor en aquest sentit. També es pretén protegir els arxius de la presidència del govern d'Espanya. "El nostre país es proposa recuperar un espai d'allò públic i de la idea d'estat i de potenciar els valors que hem aportat al nostre país i al món", ha remarcat.
Una actualització de 2007
La nova llei suposa una actualització de la la legislació impulsada per José Luís Rodríguez Zapatero l'any 2007 i vol ser "un pas endavant" per atendre la "legítima demanda dels ciutadans que ignoren el destí dels seus familiars, la majoria en fosses comunes, perquè puguin donar-los una sepultura digna". Sota el mandat de Zapatero es va aprovar la llei de memòria història i Espanya va ratificar la convenció internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades, però durant els dos mandats del PP amb Mariano Rajoy tot plegat va quedar aturat. Diversos organismes internacionals de drets humans han denunciat aquesta situació i ara el PSOE i Podem volen revertir una situació enquistada en un Estat que va fer una transició sense jutjar la dictadura.
L'any 2017, Catalunya ja va anul·lar per unanimitat de totes les forces parlamentàries els judicis franquistes. Al juny d'aquell any, el ple va aprovar una llei pionera en polítiques de reparació que va anul·lar els 63.961 consells de guerra del franquisme celebrats entre 1938 i 1978. El text, impulsat per JxSí, CSQEP i la CUP, anava més enllà de la llei espanyola de memòria històrica de 2007. En concret, la norma catalana estableix que són il·legals els tribunals de l'Auditoria de la IV Regió Militar per ésser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. En conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.
"És una llei per trobar-nos tots", ha resumit la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, encarregada de presentar la norma en la roda de premsa posterior al consell de ministres. La llei, a mes, també suposarà una nova manera d'ensenyar la història recent d'Espanya.
Calvo ha remarcat que la llei aprovada és "important per a la democràcia espanyola". Es tracta d'un avantprojecte que era en els compromisos de la investidura de Pedro Sánchez. "El govern ha complert un compromís important", ha dit. La vicepresidenta ha dit que la nova llei continua el camí iniciat amb la llei de 2007, amb l'objectiu de fer front al passat d'Espanya i reconèixer les víctimes. "Venim d'un treball de compromís i esforç per homologar la nostra democràcia", ha detallat. La llei, ha dit, es mou "en els paràmetres i el reconeixement dels drets humans" i està construïda sobre "el compromís d'homologació de la democràcia espanyola en la defensa estricta dels drets humans".
Des d'un punt de vista procedimental, la llei comença ara la tramitació parlamentària i es consultarà al CGPJ i al Consell Fiscal perquè té "obligacions jurídiques importants". Compta amb 66 articles i té per objectiu "la defensa, el coneixement i del passat democràtic espanyol". "La llei abandona el terme de memòria històrica i s'anomena llei de memòria democràtica", ha detallat la vicepresidenta. "La llei fa cas estricte a les recomanacions de l'ONU, del Consell i el Parlament Europeu, i de la llei de 2007 i de les indicacions del Congrés", ha afegit.
La llei, doncs, es fonamenta en el "mai més". "Ens toca aprofundir en la democràcia i millorar-la tant com sigui possible per traslladar-la a les generacions possibles. La llei té a veure amb el passat, però també amb el present i el futur", ha apuntat. La llei, per tant, s'inclourà en el currículum escolar perquè s'estudiï a les aules. "El 'mai més' implica que tots estem informats", ha reblat Calvo.
El judici a Companys, "absolutament nul de ple dret"
La llei té un altre objectiu: el reconeixement i reparació de les víctimes del feixisme, que van perdre la vida a l'exili, a la presó o víctimes de la repressió. "Distingim qui va ser víctima de judicis i sentències de mort, que considerem nuls de ple dret d'acord a la Constitució. No podem reconèixer en la memòria aquells que van ser sotmesos a judici sense cap legalitat", ha apuntat Calvo. En el cas concret del president Lluís Companys, Calvo ha dit que "la millor fórmula que existeix és declarar nul qualsevol judici des del principi que hagi desembocat en la mort d'un líder important com el president companys". "Declarar absolutament nul el judici a Companys és la millor manera de posar les coses al seu lloc davant l'atropellament dels seus drets humans", ha dit la vicepresidenta.
La llei també reconeix les víctimes sense identificar, en fosses comunes. "L'Estat, en coordinació amb altres administracions, es farà càrrec de la identificació i lliurament de les víctimes a les famílies per rendir-los el tribut que mereixen", ha apuntat. Des d'un punt de vista numèric, Calvo ha admès que no se sap el mapa de fosses i les víctimes que hi ha, i s'ha compromès a fer una llista de morts i un banc d'ADN per a poder-les identificar.
La nova llei també recorda l'exili d'aquelles persones que van fugir per una persecució de la dictadura. Tot plegat, de comú acord amb les famílies dels exiliats i "amb el rigor d'un estat de dret". "La llei dona peu a una Fiscalia de sala del Suprem i un espai interterritorial per coordinar-se amb altres administracions per a la memòria democràtica", ha dit Calvo, i ha recordat que hi ha 12 lleis autonòmiques "que es respecten" i amb les quals el govern espanyol es "coordinarà". "Volem comptar amb les associacions memorialístiques del país i les famílies", ha apuntat la vicepresidenta. "M'honora ser el membre del govern que tira endavant aquesta llei, però trigarà molt poder-se aplicar fins al final amb totes les conseqüències", ha advertit. Per això, es faran plans quadrianals per poder tirar-la endavant amb l'objectiu de la "reparació de les víctimes i la identificació dels cossos en fosses comunes".
Una llei amb perspectiva de gènere
En aquests eixos, el repte és aconseguir objectius "tan ràpid com sigui possible". "En aquesta qüestió, hi va el bon nom del país per ell mateix, en el pla europeu i internacional", ha insistit Calvo. D'aquesta manera, el 31 d'octubre serà el dia per recordar les víctimes del cop d'estat, la dictadura i la repressió i l'exili. Aquest va ser el dia que es va votar la Constitució i la "madura i sòlida democràcia". També el 8 de maig, per recordar en el context europeu, la lluita dels antifeixistes espanyols. "Aquest és el dia que Europa es va aixecar contra els feixismes europeus", ha recordat Calvo.
La llei també inclou la perspectiva de gènere i contempla també la repressió pel fet de ser dones durant la dictadura. "Moltes van ser repressaliades pel fet de compartir la vida amb personatges significats de la lluita antifeixista", ha recordat la vicepresidenta, que ha reclamat que aquestes dones siguin reconegudes i rescatades de l'oblit. També tindrà en compte la repressió de les persones d'ètnia gitana, i es crearà un comitè per recuperar la memòria d'aquest col·lectiu. De la mateixa manera, també per a les persones LGTBI que van ser represaliades per la seva orientació sexual durant la dictadura franquista.
La norma també aspira a "protegir algunes circumstàncies del present i futur". Contempla una transformació del panteó d'homes il·lustres -que no té en compte les dones- i que serà impulsat amb el nom de Panteó d'Espanya i reconeixerà homes i dones que han aportat al prestigi d'Espanya. "Parlem d'un panteó on hi ha figures insignes de la política del país i on hi seran les persones més importants", ha afegit la vicepresidenta, que ha recordat el paper de Clara Campoamor en aquest sentit. També es pretén protegir els arxius de la presidència del govern d'Espanya. "El nostre país es proposa recuperar un espai d'allò públic i de la idea d'estat i de potenciar els valors que hem aportat al nostre país i al món", ha remarcat.
Una actualització de 2007
La nova llei suposa una actualització de la la legislació impulsada per José Luís Rodríguez Zapatero l'any 2007 i vol ser "un pas endavant" per atendre la "legítima demanda dels ciutadans que ignoren el destí dels seus familiars, la majoria en fosses comunes, perquè puguin donar-los una sepultura digna". Sota el mandat de Zapatero es va aprovar la llei de memòria història i Espanya va ratificar la convenció internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades, però durant els dos mandats del PP amb Mariano Rajoy tot plegat va quedar aturat. Diversos organismes internacionals de drets humans han denunciat aquesta situació i ara el PSOE i Podem volen revertir una situació enquistada en un Estat que va fer una transició sense jutjar la dictadura.
L'any 2017, Catalunya ja va anul·lar per unanimitat de totes les forces parlamentàries els judicis franquistes. Al juny d'aquell any, el ple va aprovar una llei pionera en polítiques de reparació que va anul·lar els 63.961 consells de guerra del franquisme celebrats entre 1938 i 1978. El text, impulsat per JxSí, CSQEP i la CUP, anava més enllà de la llei espanyola de memòria històrica de 2007. En concret, la norma catalana estableix que són il·legals els tribunals de l'Auditoria de la IV Regió Militar per ésser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. En conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.