12
d'agost
de
2022, 08:32
Actualitzat:
8:51h
El mercat del delivery viu el primer aniversari de la llei rider –que establia que els treballadors havien de ser assalariats i no autònoms– en un sector sacsejat per final de la pandèmia, que va disparar la seva activitat. L'aniversari arriba entre dubtes de la seva eficiència, després que Uber Eats hagi anunciat que se sumarà a la principal empresa del sector –la catalana Glovo– i tornarà a apostar per un model amb autònoms. Al seu torn, Just Eat ha lamentat en declaracions a l'ACN que l'incompliment de la norma ha provocat una "desmesurada competència deslleial". Els sindicats denuncien les "trampes" de les plataformes, però alhora reivindiquen que la llei ha donat "seguretat" i ha permès regularitzar la situació de 15.000 empleats.
Els sindicats que van negociar la norma durant mesos –CCOO i UGT– celebren l'entrada en vigor de la llei i consideren que ha suposat un "punt d'inflexió", ja que, per un repartidor deixar de ser autònom implica poder gaudir de vacances, permisos retribuïts o reduccions de jornada, entre d'altres.
"És una llei pionera en la regulació del treball de plataformes digitals a nivell europeu", destaca la responsable de Noves Realitats del Treball de CCOO a Catalunya, Liliana Reyes. "La norma està funcionant i ha servit per impulsar una directiva europea per regular la feina en plataforma", ha coincidit el secretari confederal d'UGT, Fernando Luján.
Segons un estudi d'UGT, la norma ha provocat que més de 15.000 persones que treballaven com a falsos autònoms estiguin, un any després, en situació regular. Alguns dels col·lectius que van aconseguir un contacte i representació sindical van ser els treballadors dels supermercats de Glovo, després de mobilitzar-se i anar a la vaga.
Ara bé, els sindicalistes reconeixen que "encara queda molt de camí per recórrer" en el sector, ja que, en la majoria de casos els treballadors assalariats que surten a repartir han passat a ser subcontractats i la principal empresa del sector continua fent ús d'autònoms. En aquesta línia, CCOO assegura que les empreses fan servir "pràctiques fraudulentes" i "s'inventen fórmules" per "donar la volta" a la llei. Un cas, segons expliquen, és el de demanar dues factures als riders, de manera que a la realitat continuen operant com a falsos autònoms.
"Continuarem batallant i impedint que hi hagi situacions d'abús", avisa Luján, que també demana "més recursos" a Inspecció de Treball per combatre les males pràctiques. Ara, el sector es troba amb una demanda a la baixa després del 'boom' pandèmic –que va convertir el 'delivery' en una activitat "essencial"– i amb una inflació disparada que fa el consumidor sigui més sensible als preus.
En aquest escenari, els gegants del delivery busquen ser rendibles i esquivar els costos que suposa contractar treballadors. Aquesta setmana Uber Eats va anunciar que buscava una fórmula perquè els repartidors autònoms puguin fixar les tarifes de les comandes. "Davant l'evidència que la majoria de repartidors a Espanya volen treballar com a autònoms, estem explorant un nou model que els permeti fer-ho i complir la regulació", ha assegurat un portaveu d'Uber.
La companyia nord-americana no deixarà de treballar amb flotes subcontractades sinó que vol optar per un model híbrid, per poder recuperar els 66 mercats on han deixat d'operar i ampliar horaris als 120 on han reduït oferta.
Un cop coneguda la informació, el Ministeri de Treball va amenaçar amb "sancions" i va avisar que seran "implacables" amb l'exigència del compliment de la llei. Les multes també podrien afectar els restaurants que facturen directament als repartidors, segons va avançar Eldiario.es.
Al seu torn, Just Eat veu "necessària" la regulació, però critica que "desafortunadament hi ha un operador que no la compleix" –en referència a Glovo-, fet que "ha provocat una desmesurada competència deslleial per l'estalvi que suposa no assumir les contribucions a la seguretat social dels repartidors", ha indicat el director general de Just Eat, Patrik Bergareche.
Bergareche reclama, d'una banda, als operadors que es comprometin de manera "urgent" amb el marc normatiu i al govern espanyol que posi sobre la taula "recursos i mecanismes necessaris per fer complir la llei". A finals del 2021, Just Eat va tancar per primer conveni col·lectiu d'empresa del delivery, que esperen que sigui "precursor" del conveni sectorial.
En aquests mesos, l'empresa ha optat per contractar 1.000 repartidors en plantilla i tancar acords amb empreses que subcontracten repartidors. Aquesta pràctica ha sigut multada recentment pel Govern amb 187.515 euros per cessió il·legal de 183 treballadors a l'empresa Fleet Delivery Solution.
Al llarg d'aquest any, el mercat ha canviat significativament amb l'entrada i sortida de diferents actors. L'inici de la vigència de la llei rider va coincidir amb la marxa de l'empresa de repartiment britànica Deliveroo, arran de l'alta competència al sector.
Poc després, es va anunciar l'arribada d'empreses com Getir o Gorillas, que es dediquen a repartiment de productes de supermercats en pocs minuts, i que, mesos després han aturat l'expansió i fins i tot han anunciat retallades. Per exemple, la companyia alemanya té previst acomiadar el 40% de la plantilla i reestructurar el negoci a partir del setembre.
Els sindicats que van negociar la norma durant mesos –CCOO i UGT– celebren l'entrada en vigor de la llei i consideren que ha suposat un "punt d'inflexió", ja que, per un repartidor deixar de ser autònom implica poder gaudir de vacances, permisos retribuïts o reduccions de jornada, entre d'altres.
"És una llei pionera en la regulació del treball de plataformes digitals a nivell europeu", destaca la responsable de Noves Realitats del Treball de CCOO a Catalunya, Liliana Reyes. "La norma està funcionant i ha servit per impulsar una directiva europea per regular la feina en plataforma", ha coincidit el secretari confederal d'UGT, Fernando Luján.
Segons un estudi d'UGT, la norma ha provocat que més de 15.000 persones que treballaven com a falsos autònoms estiguin, un any després, en situació regular. Alguns dels col·lectius que van aconseguir un contacte i representació sindical van ser els treballadors dels supermercats de Glovo, després de mobilitzar-se i anar a la vaga.
Ara bé, els sindicalistes reconeixen que "encara queda molt de camí per recórrer" en el sector, ja que, en la majoria de casos els treballadors assalariats que surten a repartir han passat a ser subcontractats i la principal empresa del sector continua fent ús d'autònoms. En aquesta línia, CCOO assegura que les empreses fan servir "pràctiques fraudulentes" i "s'inventen fórmules" per "donar la volta" a la llei. Un cas, segons expliquen, és el de demanar dues factures als riders, de manera que a la realitat continuen operant com a falsos autònoms.
"Continuarem batallant i impedint que hi hagi situacions d'abús", avisa Luján, que també demana "més recursos" a Inspecció de Treball per combatre les males pràctiques. Ara, el sector es troba amb una demanda a la baixa després del 'boom' pandèmic –que va convertir el 'delivery' en una activitat "essencial"– i amb una inflació disparada que fa el consumidor sigui més sensible als preus.
En aquest escenari, els gegants del delivery busquen ser rendibles i esquivar els costos que suposa contractar treballadors. Aquesta setmana Uber Eats va anunciar que buscava una fórmula perquè els repartidors autònoms puguin fixar les tarifes de les comandes. "Davant l'evidència que la majoria de repartidors a Espanya volen treballar com a autònoms, estem explorant un nou model que els permeti fer-ho i complir la regulació", ha assegurat un portaveu d'Uber.
La companyia nord-americana no deixarà de treballar amb flotes subcontractades sinó que vol optar per un model híbrid, per poder recuperar els 66 mercats on han deixat d'operar i ampliar horaris als 120 on han reduït oferta.
Un cop coneguda la informació, el Ministeri de Treball va amenaçar amb "sancions" i va avisar que seran "implacables" amb l'exigència del compliment de la llei. Les multes també podrien afectar els restaurants que facturen directament als repartidors, segons va avançar Eldiario.es.
Al seu torn, Just Eat veu "necessària" la regulació, però critica que "desafortunadament hi ha un operador que no la compleix" –en referència a Glovo-, fet que "ha provocat una desmesurada competència deslleial per l'estalvi que suposa no assumir les contribucions a la seguretat social dels repartidors", ha indicat el director general de Just Eat, Patrik Bergareche.
Bergareche reclama, d'una banda, als operadors que es comprometin de manera "urgent" amb el marc normatiu i al govern espanyol que posi sobre la taula "recursos i mecanismes necessaris per fer complir la llei". A finals del 2021, Just Eat va tancar per primer conveni col·lectiu d'empresa del delivery, que esperen que sigui "precursor" del conveni sectorial.
En aquests mesos, l'empresa ha optat per contractar 1.000 repartidors en plantilla i tancar acords amb empreses que subcontracten repartidors. Aquesta pràctica ha sigut multada recentment pel Govern amb 187.515 euros per cessió il·legal de 183 treballadors a l'empresa Fleet Delivery Solution.
Al llarg d'aquest any, el mercat ha canviat significativament amb l'entrada i sortida de diferents actors. L'inici de la vigència de la llei rider va coincidir amb la marxa de l'empresa de repartiment britànica Deliveroo, arran de l'alta competència al sector.
Poc després, es va anunciar l'arribada d'empreses com Getir o Gorillas, que es dediquen a repartiment de productes de supermercats en pocs minuts, i que, mesos després han aturat l'expansió i fins i tot han anunciat retallades. Per exemple, la companyia alemanya té previst acomiadar el 40% de la plantilla i reestructurar el negoci a partir del setembre.