18
d'octubre
de
2023, 10:14
Actualitzat:
10:14h
Els ministres d'Energia i Clima de la Unió Europea (UE) han aconseguit aquest dimarts a Luxemburg un acord sobre la reforma del mercat elèctric perquè els preus de l'electricitat depenguin menys de la volatilitat dels combustibles fòssils i que ha aconseguit el suport gairebé unànime dels 27, amb l'única excepció d'Hongria.
Una nova proposta de compromís de la presidència espanyola ha aconseguit desbloquejar les posicions enrocades i enfrontades de París i Berlín, amb la qual cosa la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica en funcions del govern estatal, Teresa Ribera, ha aconseguit la seva ambició de tancar un acord en la sessió de la darrera jornada.
Ribera ha agraït el suport a la proposta que ha aconseguit unir els Estats membre en una resposta que permetrà "protegir millor els consumidors europeus, oferir un senyal als inversors, facilitar l'estabilitat de preus i reduir la volatilitat". Ara que els 27 han fixat la seva posició, el Consell està llest per iniciar negociacions amb el Parlament Europeu i acordar el text final de la reforma, unes converses que segons ha confirmat la mateixa Ribera en roda de premsa començaran aquest mateix dijous.
Fonts comunitàries han informat a Europa Press que la proposta ha permès, d'una banda, els contractes per diferència per a les instal·lacions existents en cas d'inversions per a augmentar la seva capacitat o repotenciar-les i, per altra, garantir l'avaluació de la Comissió conformement a la legislació sobre ajudes estatals i vetllar per qualsevol distorsió de la competència.
Aquest tipus de contractes es donen entre un generador d'electricitat i una entitat pública, normalment l'Estat, i estipulen que el venedor pagarà al comprador la diferència en el preu de l'energia des del moment de la compra a la signatura del contracte, per la qual cosa suposa una limitació per al generador, que rep uns ingressos estables per l'electricitat que produeix, la qual cosa redueix la volatilitat en els preus.
Els 27 han pactat que aquests contractes bidireccionals per diferència siguin el model obligatori utilitzat quan es tracti de finançament públic en contractes a llarg termini i s'aplicaran a les inversions en noves instal·lacions de generació d'energia basades en l'energia eòlica, l'energia solar, l'energia geotèrmica, l'energia hidroelèctrica i l'energia nuclear, la qual cosa proporcionarà "previsibilitat i certitud".
Les normes per als contractes per diferència només s'aplicarien després d'un període transitori de tres anys -cinc per als projectes d'actius híbrids offshore connectats a dues o més zones de licitació- després de l'entrada en vigor del reglament, amb la finalitat de mantenir la seguretat jurídica per als projectes en curs.
Alhora, els ingressos derivats d'aquests contractes es redistribuirien als clients finals i també podrien utilitzar-se per finançar els costos dels sistemes de sosteniment directe dels preus o les inversions destinades a reduir els costos de l'electricitat per als clients finals. Això significa que "tots els règims de suport de preus per a actius, siguin nous o existents, hauran d'atenir-se a un disseny clar", ha explicat la comissària europea d'Energia, Kadri Simson, que ha celebrat l'acord sobre una reforma que farà que el mercat sigui "més predictible" per al sector elèctric i, en conseqüència, ofereixi "més beneficis" i obri espai per a les tecnologies netes. "És un gran pas endavant i funciona per als 27", ha postil·lat.
La proposta forma part d'una reforma més àmplia del disseny del mercat de l'electricitat de la UE, que també inclou un reglament centrat a millorar la protecció contra la manipulació del mercat mitjançant una millor supervisió i transparència (REMIT), que els 27 van acordar el juny.
Una nova proposta de compromís de la presidència espanyola ha aconseguit desbloquejar les posicions enrocades i enfrontades de París i Berlín, amb la qual cosa la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica en funcions del govern estatal, Teresa Ribera, ha aconseguit la seva ambició de tancar un acord en la sessió de la darrera jornada.
Ribera ha agraït el suport a la proposta que ha aconseguit unir els Estats membre en una resposta que permetrà "protegir millor els consumidors europeus, oferir un senyal als inversors, facilitar l'estabilitat de preus i reduir la volatilitat". Ara que els 27 han fixat la seva posició, el Consell està llest per iniciar negociacions amb el Parlament Europeu i acordar el text final de la reforma, unes converses que segons ha confirmat la mateixa Ribera en roda de premsa començaran aquest mateix dijous.
Fonts comunitàries han informat a Europa Press que la proposta ha permès, d'una banda, els contractes per diferència per a les instal·lacions existents en cas d'inversions per a augmentar la seva capacitat o repotenciar-les i, per altra, garantir l'avaluació de la Comissió conformement a la legislació sobre ajudes estatals i vetllar per qualsevol distorsió de la competència.
Aquest tipus de contractes es donen entre un generador d'electricitat i una entitat pública, normalment l'Estat, i estipulen que el venedor pagarà al comprador la diferència en el preu de l'energia des del moment de la compra a la signatura del contracte, per la qual cosa suposa una limitació per al generador, que rep uns ingressos estables per l'electricitat que produeix, la qual cosa redueix la volatilitat en els preus.
Els 27 han pactat que aquests contractes bidireccionals per diferència siguin el model obligatori utilitzat quan es tracti de finançament públic en contractes a llarg termini i s'aplicaran a les inversions en noves instal·lacions de generació d'energia basades en l'energia eòlica, l'energia solar, l'energia geotèrmica, l'energia hidroelèctrica i l'energia nuclear, la qual cosa proporcionarà "previsibilitat i certitud".
Les normes per als contractes per diferència només s'aplicarien després d'un període transitori de tres anys -cinc per als projectes d'actius híbrids offshore connectats a dues o més zones de licitació- després de l'entrada en vigor del reglament, amb la finalitat de mantenir la seguretat jurídica per als projectes en curs.
Alhora, els ingressos derivats d'aquests contractes es redistribuirien als clients finals i també podrien utilitzar-se per finançar els costos dels sistemes de sosteniment directe dels preus o les inversions destinades a reduir els costos de l'electricitat per als clients finals. Això significa que "tots els règims de suport de preus per a actius, siguin nous o existents, hauran d'atenir-se a un disseny clar", ha explicat la comissària europea d'Energia, Kadri Simson, que ha celebrat l'acord sobre una reforma que farà que el mercat sigui "més predictible" per al sector elèctric i, en conseqüència, ofereixi "més beneficis" i obri espai per a les tecnologies netes. "És un gran pas endavant i funciona per als 27", ha postil·lat.
La proposta forma part d'una reforma més àmplia del disseny del mercat de l'electricitat de la UE, que també inclou un reglament centrat a millorar la protecció contra la manipulació del mercat mitjançant una millor supervisió i transparència (REMIT), que els 27 van acordar el juny.