La capacitat de computació del nostre cervell està limitada per dos requisits bàsics: la supervivència i la procreació. El nostre maquinari, o sigui, la fisiologia, i el programari que porta incorporat, és a dir, la psicologia, van haver de progressar per permetre un conjunt limitat d’accions elementals: distingir amics i enemics, esbrinar el lloc adequat en la jerarquia social, obtenir aliment, trobar parella i perpetuar l’espècie.
 
Des d’un punt de vista evolutiu, tot allò que anés més enllà d’aquest curt repertori seria vist com una redundància. El cervell humà es va desenvolupar en consonància a aquests reptes, propis de la sabana africana, fins a una mitjana de cent mil milions de neurones i set mil connexions sinàptiques per cadascuna d’elles. No calia seguir evolucionant perquè, en aquell moment, lluny de les exigències de l’actualitat, no hagués servit per a res.
 
Programari i maquinari que limiten
 
Podem dir que avui, si fa no fa, ens enfrontem a unes màquines que, gràcies a nosaltres mateixos, poden aprendre i aprendre sense límit, amb un equipament acotat. De moment, la nostra vida no és infinita, i tampoc ho és la nostra capacitat per assimilar i aplicar coneixements de manera efectiva. El nostre entrenament es concentra principalment en la infantesa. En realitat, es pot mantenir al llarg de tota la nostra existència, però els anys més fèrtils són aquells.
 
Ens agradi o no, la nostra eficiència i les nostres habilitats en aquesta àrea van minvant de forma progressiva. Si tornem a l’analogia del software i el hardware, aquests ens condicionen enormement. En qualsevol cas, hem arribat a una època en què hem d’invertir en progrés com mai abans. Com, si no, podem integrar en condicions la intel·ligència artificial, elmachine learning, el big data, la internet de les coses, la robòtica, etc.?
   
Des de les grans empreses
 
Els ordinadors i els algorismes d’aprenentatge automàtic estan en el centre de l’economia global: en la producció de béns, en la gestió de serveis, en el transport i la logística, en la seguretat, en la sanitat, en l’educació, en la informació, en l’entreteniment... No ens referim aquí a plans secrets d’organitzacions que governen el món des de la fosca clandestinitat, sinó al que porten a terme minut a minut empreses com Google, Facebook, Apple, Amazon, Microsoft, etc.
 
Molts dels professionals que participen en esdeveniments multitudinaris com el Mobile World Congress han assumit que les computadores ja estan fent allò que nosaltres no podríem ni somiar. Els traumes i els complexos són en aquest aspecte tan perillosos com l’entusiasme acrític. La solució més sensata suposa anar encaixant amb naturalitat allò que, per essència i per substància, és artificial.