06
de maig
de
2020, 18:15
Actualitzat:
18:53h
L'estat d'alarma continuarà 15 dies més. El mecanisme legal a partir del qual el president Pedro Sánchez ha vertebrat el comandament únic de la gestió de la crisi sanitària ha superat la quarta pròrroga al Congrés -178 vots a favor, 75 en contra i 97 abstencions-, però amb un govern espanyol més dèbil, que ha tancat els suports de forma agònica amb Ciutadans i el PNB i tenallat per la dura crítica dels aliats de la investidura. Amb independència de si han votat a favor, abstenció o en contra, l'acusació de falta de diàleg i de menyspreu a l'autogovern ha estat transversal. Fins a tal punt, que fins i tot un fidel com el portaveu de Compromís, Joan Baldoví, ha enviat directament la coalició PSOE-Podem "al racó de pensar".
Si un temor sobrevola el sobiranisme català, basc i gallec és que, a partir d'aquest dimecres, Sánchez faci un cop de volant en les seves aliances per anar de la mà de Ciutadans. L'estat d'alarma ha prosperat gràcies al sí d'una Inés Arrimadas que ha aprofitat el desmarcatge d'ERC per resituar-se al bell mig del tauler i assumir el paper clau en la suma que fins ara han jugat els republicans. També el PNB, que ha arrencat a Sánchez un compromís verbal a favor d'un major protagonisme dels territoris en la gestió de la crisi, ha acabat apuntalant la pròrroga. Hi ha influït el fet que l'Estat es comprometi a la celebració de les eleccions basques, ajornades per la pandèmia.
Però l'esquerda de la majoria plurinacional que va investir el líder del PSOE ha quedat retratada al Congrés discurs rere discurs. Que el govern de Sánchez està actuant "com si tingués majoria absoluta" ha estat un retret que, amb unes paraules o altres, han fet des d'ERC i Junts per Catalunya (JxCat), que han apostat pel no, al PNB, Mes País i Compromís, que han premut el sí, així com Bildu i el BNG, que s'han abstingut. "On és el govern del diàleg?", ha deixat caure un Gabriel Rufián que no ha aconseguit convèncer la cúpula d'ERC per seguir apostant per l'abstenció. Un diputat del grup republicà, Joan Josep Nuet -de Sobiranistes, coaligat amb ERC- s'ha abstingut.
El PP votarà en contra si hi ha una altra pròrroga
El PP, atrapat en la seva paradoxa de no donar treva al govern de coalició i, al mateix temps, reivindicar-se com a partit responsable, també s'ha acabat abstenint, però ha advertit que, si hi ha una nova pròrroga, votarà en contra. Pablo Casado, amb una trentena de desqualificacions -les ha comptat Adriana Lastra, portaveu del PSOE-, ha comparat el desconfinament amb una "ruleta russa" i ha qualificat de propi d'un "curandero" el pla científic de l'Estat. Aquesta vegada, però, la dreta s'ha dividit: abstenció del PP, vot favorable de Cs i negativa de Vox, que ha plantejat una moció de censura per foragitar Sánchez i posar al seu lloc un executiu "d'emergència nacional".
Conscient dels riscos que suposa arribar penjant d'un fil per impulsar una cinquena prolongació només del bracet de Cs, Sánchez ha reorientat el seu argumentari. Fins ara ha pivotat en advertir que no hi havia alternativa a l'estat d'alarma. Que aixecar-lo seria "imperdonable" i un "gran error absolut". Així ho ha dit en l'arrencada del debat aquest dimecres al Congrés. Però al final ha acabat centrant el focus en els conceptes de "cogovernança", "horitzontalitat" i un "major protagonisme" a les autonomies. De fet, ha passat de puntetes pel suport d'Arrimadas, a qui ha estat Jaume Asens -molt crític amb ERC- en nom de Podem qui ha agraït la seva "responsabilitat".
Malgrat el nou segell del seu discurs, Sánchez nega, però, que no dialogui prou o que estigui aprofitant l'estat d'alarma per fer una gestió centralitzadora. El seu govern, ha defensat, no té cap interès en això ni actua de forma ideològica amb la crisi: "Només volem salvar vides. Vides extremenyes i vides catalanes, vides de dretes i d'esquerres". No s'ha mostrat entusiasta amb el suport d'Arrimadas -aquest dimecres present al Congrés per primera vegada des de la pandèmia, ja erigida formalment com a líder de Cs- i no ha estat dur amb ERC. De fet, Lastra ha estès la mà de nou als republicans.
El PSOE no renuncia a ERC
És probable que els necessitin de cara a la gestió de la crisi econòmica que ja ha picat a la porta i que provocarà que el nivell de riquesa, a l'Estat, trigui almenys dos anys a recuperar-se. Mentre el ple discorria pels primers compassos, la Comissió Europea ha fet públiques les previsions per als propers mesos, i ha determinat que Espanya serà el tercer estat comunitari en patir un enfonsament més fort. Brussel·les preveu que l'economia espanyola s'enfonsi un 9,4% el 2020 i que l'atur arribi al 19%.
Un panorama que, segons ha insistit Lastra, portaveu dels socialistes, obligarà a mirar cap a l'esquerra en la política d'aliances. Un missatge que ja havia fet arribar minuts abans Rufián, molest perquè l'executiu hagi posat els ulls a la dreta -Ciutadans- per aquesta nova pròrroga. La CUP, que s'ha mantingut en el vot en contra de les últimes votacions, ha retret als comuns que, tot i defensar polítiques progressistes, avalessin fa tot just dues setmanes els pressupostos "neoliberals" d'un Quim Torra a qui Asens ha contraposat a la figura de Tardà per incomodar ERC durant el debat.
De fet, l'agre intercanvi verbal entre Asens i Rufián ha estat un dels punts destacats del debat. El primer ha acusat els republicans de deixar-se arrossegar per Junts per Catalunya, mentre que el segon ha retret al portaveu de Podem la seva "incomoditat" per teixir una aliança amb Ciutadans. I és que, si bé a ERC l'amoïna perdre el paper clau en l'aritmètica del Congrés, també els comuns miren de reüll que Sánchez pretengui un canvi d'aliances.