Les llegendes no formen part de la història, però sí que configuren l’imaginari col·lectiu i ens ajuden a entendre algunes de les manifestacions artístiques que ens envolten. Aquest és el cas de la figura de la Mare de Déu tombada cap a un cantó i signada per l’escultor Frederic Marès situada a la pota de l’Absis de Santa Maria del Mar que mena a la plaça del Born.
Sabem que, com en molts altres casos, la imatge original fou destruïda durant la guerra civil, però en aquest cas Marès va encarregar-se de fer una nova versió que preservés la postura original, que responia a un acte miraculós.
Diu la llegenda que era un vespre tranquil, just abans del toc de queda pel tancament de les portes de la muralla, com es feia en aquells temps. No havien apagat encara les llums del carrer Flassaders quan un parell de lladres van acostar-se a casa d’un veí vell del mateix carrer conegut per la seva fama de garrepa i hi van entrar. Un cop a dins, el van apunyalar amb una daga i van arreplegar tot allò que van poder prendre-li. Tot seguit, van marxar enduent-se l’arma del crim.
En aquell mateix moment, un flassader jove, sentint els crits del seu veí, va córrer a veure què havia passat. En arribar al pis va trobar el vell estirat a terra en un bassal de sang i es va ajupir per veure si encara era viu. Ja era massa tard… Espantat, el flassader va tornar a casa i impactat per l’escena es va quedar, quiet amb la llum encesa sense poder aclucar els ulls.
Moments més tard, van passar per allà la ronda que feia la vigilància nocturna i en veure la porta del vell oberta va entrar-hi trobant-se amb l’escena del crim: El cos d’un home madur sense vida, una bassa de sang, i unes tisores de flassader, que devien haver-li caigut del davantal al veí en intentar socórrer-lo.
La llum casa el flassader era oberta en aquell precís moment. Tot apuntava al mateix sospitós. Davant aquelles evidències, l’home va ser condemnat a pena capital. Quan el portaven a morir al Pla de les Forques (actual Pla de Palau), baixant pel Carrer Montcada, el flassader cridava i plorava desesperat defensant la seva innocència.
En aquell precís moment, la imatge de la Mare de Déu que es troba sobre l’entrada de l'absis de Santa Maria del Mar, es girà cap al carrer Montcada mirant amb cara compassiva el condemnat i li mantingué la mirada.
Davant això el poble es va esvalotar i el flassader va ser perdonat. Altres versions diuen que en aquell precís instant, la corda es va trencar (un dels pocs motius d’absolució, ja que es considerava una intervenció divina). La rèplica de l’escultura, encara mira girada cap al carrer Montcada davant la indiferència dels milers de turistes i els pocs locals que encara es rendeixen a deixar de passejar pel Nucli Antic, que en ambdós casos majoritàriament ignoren aquesta història que fins no fa gaire els avis del barri explicaven als seus nets.