Joan Gómez viu sol a l'edifici de 12 pisos del carrer Entença número 151. Està just al costat de l'antiga presó Model i els seus veïns van marxar poc després del tancament del centre penitenciari. El fons d'inversió immobiliària L'Abeille els va comunicar que no els renovaria el lloguer, una decisió que no van poder prendre en el cas de Gómez, que viu al bloc des del 1981 i té un contracte d'arrendament indefinit. La seva negativa a marxar de casa l'ha convertit en un resistent de l'efecte gentrificador que ha suposat per a la Nova Esquerra de l'Eixample el nou projecte urbanístic a la Model.
El 10 de gener del 2017 l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l'aleshores vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, signaven el conveni que permetia desencallar el tancament de la presó. Des d'aleshores, el preu mitjà de lloguer el barri ha pujat de 908 euros a 1.003, el centre penitenciari va tancar les seves portes i l'Ajuntament ha presentat el projecte de reurbanització de la Model i l'entorn.
Ara, el preu del lloguer al barri supera el miler d'euros, una xifra que queda molt lluny dels 340 mensuals que Joan Gómez paga des del 1981
Quatre mesos després del tancament de la presó, el fons d'inversió immobiliària L'Abeille adquiria l'immoble amb la intenció de no renovar cap dels contractes dels llogaters. Set van decidir quedar-se igualment al pis i el fons assegura que va arribar a acords extrajudicials per indemnitzar-los. El resultat final va ser que Gómez va quedar-se sol. Ara, fonts dels serveis jurídics de L'Abeille neguen que el seu objectiu sigui reformar la finca per fer-hi pisos de luxe i afirmen que el preu de lloguer serà "el preu del barri". Un preu que en menys de dos anys ha pujat 100 euros, fins a superar el miler d'euros. Una xifra que queda molt lluny dels 340 mensuals que Gómez paga des del 1981.
De les mobilitzacions a la solitud
Abans que L'Abeille adquirís la finca, però, el conflicte ja havia esclatat. Dos mesos després del tancament de la Model, l'agost del 2017 els Mossos d'Esquadra van desallotjar quatre famílies sense ordre judicial i, posteriorment, una empresa contractada per l'administrador de finques va tapiar dos dels pisos que havien quedat buits.
En aquell moment, el bloc era propietat d'una família, que ja tenia emparaulada la venda amb el fons d'inversió Renta Corporación, que finalment es va fer enrere, permetent que acabés en mans de L'Abeille.
Gómez, al balcó del seu pis. Foto: Andreu Merino"Em sento com un nàufrag en una illa", reconeix Joan Gómez, que fa 37 anys que viu al pis i calcula haver pagat 150.000 eurs en concepte de lloguer
Tot plegat va provocar una onada de mobilitzacions veïnals, amb la participació de la PAH i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Ara, Gómez compta amb el suport de la Xarxa d'Habitatge de l'Esquerra de l'Eixample i el Grup d'Habitatge de Sants. "Em sento com un nàufrag en una illa", reconeix. Fent un càlcul ràpid comprova que en els 37 anys que fa que viu en aquest pis ja ha pagat més de 150.000 euros en concepte de lloguer i insisteix que no marxarà. "L'Abeille vol arribar a un acord amb mi però jo em quedo", assegura.
Per Gómez, la història de la finca representa el millor exemple de l'efecte gentrificador que ha provocat el tancament de la Model. "Dels veïns que vivien aquí, ara alguns estan a Nou Barris o a Bellvitge", explica. "És el mateix que va passar a Sant Antoni amb el mercat, es buidarà al barri i vindrà a viure-hi gent rica", afegeix. Tot plegat mentre ell viu amb neguit el seu dia a dia. "No sé si demà vindran i començaran a tirar parets", diu.
El paper de l'Ajuntament
Les fonts de L'Abeille consultades per NacióDigital asseguren que això no passarà. "Tindrem molta cura amb cada pas que fem tenint en compte les mobilitzacions que hi ha hagut per aquest edifici", argumenten.
La realitat, però, és que l'Ajuntament ja ha hagut d'intervenir en els plans del fons d'inversió. L'empresa va comunicar al consistori deu obres menors i l'Ajuntament ho va interpretar com una maniobra per esquivar les obligacions legals, segons expliquen fonts municipals. "Fer obres menors en deu pisos requereix demanar una llicència d'obres majors", argumenten les mateixes fonts.
Ara, l'Abeille avança que cada cop que l'empresa tingui definit el pressupost de reforma d'un pis preguntarà a l'Ajuntament quin tipus de permís ha de demanar i assegura que les reformes es limitaran a pintar les parets dels immobles i renovar els subministraments. L'obra prevista de més envergadura és la reforma de la façana i d'alguna part de les zones comunes i l'empresa insisteix que respectarà els criteris que ha marcat l'Ajuntament. "Ens sortirà més car però ho farem així", diuen fonts de l'empresa, sense especificar quins requisits ha establert el consistori.
L'Ajuntament ja ha presentat el seu projecte per a la Model. Foto: Ajuntament de Barcelona
A diferència de les obres menors, una llicència d'obres majors suposa unes obligacions de la propietat envers els llogaters que viuen a l'edifici. Per exemple, si els treballs de reforma dificulten la vida a l'immoble, la propietat ha de garantir el reallotjament durant les obres i el retorn al domicili un cop acabades. Una obligació que en el cas de comunicacions d’obres menors no existeix i que facilitaria la pràctica del mòbing, en el cas d'Entença 151 contra l'únic veí que encara viu a la finca.
La intervenció de l'Ajuntament al bloc veí de la Model, però, no acaba aquí. Hi ha quatre pisos del bloc que fa més de dos anys que estan buits i segons la normativa municipal el consistori podria sancionar el propietari si aquest no ofereix cap justificació. Fonts municipals es limiten a informar que el departament de disciplina urbanística ha iniciat les diligències d'investigació.
El precedent d'Aragó 477
No és la primera vegada que l'Ajuntament intervé en un projecte d'obres de rehabilitació en un bloc de pisos a la ciutat. El novembre del 2017 ja va aturar les reformes al número 477 del carrer Aragó per raons similars a les del carrer Entença 151.
El propietari del bloc del carrer Aragó també és un fons d'inversió, en aquest cas Norvet, que va comunicar de cop 25 obres menors a l'edifici. Una pràctica habitual dels fons d'inversió, que compren edificis amb càrregues de deute o immobles antics amb l'objectiu de reformar-los i obtenir un preu més alt venent els habitatges o llogant-los.
Els fons habitualment treballen a través de les anomenades societats cotitzades anònimes en el mercat immobiliari (Socimi). La llei estatal que regula les Socimi es va aprovar el 2009 durant el govern del PSOE i es va modificar el 2012 ja amb el PP a la Moncloa. Des d'aleshores, les societats estan exemptes de pagar l'impost de societats. Un privilegi que la llei justifica per l'"impuls" del mercat de lloguer que assegura que genera la seva activitat.
Darrerament han adquirit nombrosos immobles a ciutats com Barcelona després d'adquirir els actius immobiliaris d'entitats com el Banco Santander i el BBVA. Els col·lectius en defensa del dret a l'habitatge els qualifiquen de fons voltor i alerten que és molt més difícil negociar amb aquestes societats que fer-ho amb un particular o un banc, ja que el seu objectiu final sempre és desprendre's dels immobles.