Rere el pseudònim de Lyona Ivanova hi ha una artista multidisciplinar, una il·lustradora accidental, de fet, que s'ha fet molt popular per les seves vinyetes sobre sexualitat femenina.
Tot va començar quan va penjar una foto a les xarxes d'un vibrador que li havien regalat pel seu aniversari. Va rebre una allau de missatges de dones, algunes curioses, d'altres confessant que mai havien tingut un orgasme, que els feia por fer servir una joguina sexual o directament preguntant "si era compatible amb tenir parella" …
Va ser quan es va adonar que encara hi havia molts tabús i que les dones no hem rebut una educació sexual complerta. Ella mateixa explica que va descobrir com era el clítoris per Instagram. I es va decidir a publicar un llibre il·lustrat explicant la seva revolució sexual.
Avui parlem amb ella sobre sexualitat femenina, i ho fem a partir de les seves vinyetes que han servit per trencar tabús i mites sobre aquesta qüestió:
- Hi ha hagut sempre la percepció que la sexualitat de les dones és complicada. Que l’home sempre té més predisposició al desig i al plaer sexual que la dona... M'agrada molt una vinyeta teva en què es veu una dona experimentant autoplaer i es llegeix: "Diuen que les dones tarden més en arribar a l'orgasme, però segurament volien dir els homes tarden més a arribar al clítoris".
Aquest és un dels grans mites de la sexualitat femenina i és evident que el que hi ha és un desconeixement del plaer de la dona, de com funciona el seu cos, i sobretot del clítoris, que és l'òrgan sexual que provoca els orgasmes.
Moltes vegades, quan estàs tenint relacions, sembla que no sàpiguen que existeix. I és perquè quan es pensa en relacions sexuals, sempre es fa pensant en la penetració.
- És que androcèntricament el sexe s'ha concebut sempre en base a dos rols, actiu-passiu, subjecte-objecte, i això ha creat moltes desigualtats sexuals i, en molts casos també, violències.
Sempre hem estat vistes com un objecte de desig. Mai hem sigut subjectes que desitgen. I aquí entra el tema del consentiment, no? Que està molt bé per tenir-ho per qüestions legal, però, nosaltres no hem de consentir. Hem de desitjar. Nosaltres decidim, nosaltres també podem fer, nosaltres també podem buscar la manera de tenir plaer. No hem d'estar allà per complaure l'altre.
- En una altra vinyeta teva es veu un noi que li diu a una noia: "Et follaré", i ella respon "si de cas, follarem".
És que si t'hi fixes, quan des de l'heterosexualitat mirem les relacions homosexuals, moltes vegades preguntem qui és l'home i qui és la dona. En canvi, les dones que mai han estat amb un home al llit, han pogut gaudir de relacions més orgàniques i naturals. En les relacions heterosexuals estem acostumades a uns rols, a una performance.
Fixa't amb les pel·lícules. Com hem vist les relacions a les pel·lícules? Les porno no, eh? Arriba l'home, la tira contra la paret, li baixa les calces i la penetra. Jo me'n recordo d'adolescent veure-ho i pensar: "jo no ho visc així". I tota la vida hi ha hagut allò de dir: "i per què no veig enlloc la sexualitat que jo entenc, que jo visc?".
- Sí, i a més amb patrons molt allunyats de la realitat...
Per mi va ser molt important començar a veure gent grassa, gent que reia mentre tenia sexe, que queia del llit, que parlaven... Sí, que parlaven. Que no era tot perfecte, que no estaven suant allà amb glicerina... Era com, per fi, un sexe real!
Se'ns han marcat uns referents molt idealitzats. I jo trobava a faltar això, veure relacions que no van bé, que te'n pots riure, que no gaudeixen de la penetració, etc. I a mi per això m'obsessiona molt parlar-ne, visibilitzar-ho, fer vinyetes, que hi hagi cada vegada més dones fent cinema, també, que puguin mostrar aquest tipus de sexualitat. Em sembla meravellós i necessari.
- Parlem del porno. Perquè hi ha una vinyeta teva que és genial que diu "Aprendre sobre sexe amb el porno és com aprendre a conduir amb la pel·lícula 'Fast 2 Furious'"...
Es que els menors d'avui en dia veuen porno amb 9 anys, quan ningú encara els ha explicat què és el sexe. Com pots funcionar després d'adult? Llegia que molts nens tenen problemes a l'hora de tenir relacions sexuals d'adult perquè estan acostumats a masturbar-se amb el porno, que té un cert ritme, i després, a la vida real, doncs no els excita res.
Si el primer que veuen és allò, que a més conté conductes violentes, de dominació, agressives, i entenen que el sexe ha de ser això, doncs és un drama. Però si abans algú t'ha educat, t'ha explicat... Sí, tens una mirada crítica. Doncs pots arribar a pensar que això és exagerat. Però quan el teu primer impacte o el teu primer referent en sexe és això, és horrible.
- Cal molta reeducació sexual. De fet, nosaltres ho tenim molt clar perquè a les noies de la nostra generació ens van ensenyar més aviat a no mirar la sexualitat. Allò d'allà baix que no es pot anomenar, no? La "coseta", la "flor", la "patata",...
Exacte...
- Hi ha un altre fals mite modelat per la creença de l'amor romàntic que és que les dones necessiten amor però no sexe... I aquest paradigma tan estès també ens ha allunyat històricament de la cerca del plaer. Una vinyeta teva ho exemplifica molt bé. Es veuen dues noies i una d'elles li diu a l’altra: "Em sento malament quan em masturbo". Per què la masturbació està tan carregada de culpa en les dones?
Jo crec això passa des dels inicis de la humanitat. El pecat original, no? La dona no pot tenir plaer. La dona està per complaure. I tampoc se'ns ha ensenyat com funcionem, no se'ns ha ensenyat a tenir plaer, no se'ns ha ensenyat com funciona el nostre cos.
La sexualitat ha sigut una eina de domini, de submissió de la dona. No només per treure-li el poder de tenir plaer, sinó per ficar-la en un lloc. Tu has d'estar a casa, criant, cuidant dels fills, mentre jo faig la meva carrera. I els ha anat súper bé durant molts anys, no? Perquè quan descobreixes com tenir plaer i que el pots tenir sola, clar, això és un poder increïble. I no els interessava per res. Per això ens ha fet sentir tota la vida culpa, vergonya, de sentir-nos brutes si ens masturbàvem.
Jo tinc records de petita que sentir nens que ho parlaven obertament. Era com un joc per ells. I en canvi, si alguna nena deia que es masturbava, era la "guarra" de la classe. I en canvi, per ells era un joc, que és el que hauria de ser, també, no? És una font de plaer, és una sensació meravellosa, bonica, no? I el procés d'autodescobriment, també.
- Un altre gran elefant és el que es desprèn d’una vinyeta teva on es veu una parella al llit i l'home diu “Oh nena, estic a tope”. I la dona respon. “Jo també. “A tope de feina, a més he de fer la declaració de la renda, trucar a la meva mare...”. La càrrega mental que sobretot recau en les dones i que és un inhibidor claríssim...
Totalment.
- Durant la maternitat ja n'hi en parlem... Perquè hi ha una por molt present en les parelles amb criatures que és que a vegades per qüestions fisiològiques, del postpart i la lactància, o per la mateixa càrrega mental, el sexe queda en segon pla. I això és normal, però genera molta pressió a les dones... Per què costa tant dir “no em ve de gust tenir sexe” sense que això acabi amb culpa o por per estar posant en perill la relació?
Suposo que hi ha por que l'altre pensi que ja no el desitges, que ja no l'estimes. És com si no hi ha sexe, no hi ha amor. Però és que l'amor es pot mostrar de moltes altres maneres. Jo crec que t'ho has de passar pel forro directament. No, pots estar forçant-te. Amb el postpart només et faltaria estar pensant en què has de complaure l'altre. Estàs cuidant una altra persona que acaba de néixer. Tu estàs amb les hormones disparades. Si estàs donant el pit se te'n va la libido. I si no hi ha libido, per què m'he de forçar a tenir cap relació? Jo crec que l'altra persona ho ha d'entendre. Ho ha de poder entendre i ho has de poder parlar. Però costa, costa moltíssim.
- Un altre tabú de la sexualitat femenina ha estat sempre la menstruació, quan és en realitat un puntal de la vida de les dones. Perquè som cícliques i això té moltes implicacions. Els ritmes dels cossos de les dones canvien i el sistema i la societat no ho ha tingut mai en compte. Ben al contrari, s'ha penjat etiquetes molt tòxiques a la menstruació, com que és “bruta”. I això ens ha dut a no cuidar aquesta part de la nostra sexualitat...
Sí, i el mite mateix de tenir la regla i no poder mantenir relacions, quan està demostrat que el sexe allibera endorfines i fa que tinguis menys dolor menstrual. Vull dir que en el fons, és positiu, però encara costa molt... És com, "uf, quin fàstic".
Jo també és una cosa que penso que no m'han ensenyat prou. Me'n recordo quan era més jove de no controlar gens la regla. Ara sí que s'està fent molta feina de divulgació i està molt bé. Però crec que també s'ha d'explicar a les escoles i a casa. I no en edats d'adolescència, sinó més precoces.
Mira i escolta el quart episodi de «l’Elefant», a les principals plataformes: Spotify, YouTube, Ivoox, Apple i Google Podcast.