És l'últim intent del govern espanyol per aprovar els pressupostos. Us ho expliquen Oriol March i Sara González en aquesta crònica. Ahir, a la cimera a Palau, es va conèixer el document de 21 punts que Torra va entregar a Sánchez abans de Nadal i que conté algunes propostes que el president espanyol considera inabastables. De la figura del mediador o relator no se'n va parlar a la reunió del Govern.
Els independentistes preveuen esmenar a la totalitat els pressupostos generals de l'Estat i això pot fer descarrilar la legislatura espanyola. En unes noves eleccions al Congrés, el món neoconvergent hi té mes a perdre que el d'ERC i potser això ajuda a entendre les posicions d'uns i altres, que són matisades. Els republicans són contundents i afirmen que no permetran que els pressupostos es tramitin si no s'insta a la Fiscalia a rebaixar les acusacions als presos, s'acorda que el mediador sigui internacional i es debat sobre el dret a decidir.
Elsa Artadi (i, per tant, Carles Puigdemont) és ara molt més suau i l'encara consellera considerava ahir "poc realistes" les peticions d'ERC. En tenen prou amb un relator i poder parlar de tot. Molt menys del que demanava Torra fa uns dies, però les posicions són canviants en funció del moment. En qualsevol cas, l'estocada al Govern català seria definitiva si els uns i els altres votessin, en aquest assumpte, diferent al Congrés. Sánchez intenta fer forat gràcies al campi qui pugui de JxCat i ERC.
Ningú vol enterrar el diàleg però és difícil que prosperi perquè els punts d'arribada (i també els de partida) són ben diferents. Més d'un 70% de catalans no hi volen posar límits i, en canvi, el 65% dels espanyols -excloent els catalans- no volen ni sentir a parlar de saltar-se la llei. Ho detallaRoger Tugas.
Un consell comarcal menys. El Parlament de Catalunya votarà avui, si tot segueix el previst, a favor de la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès. L'ens comarcal va instar l'hemicicle a fer-ho i ara una comissió mixta formada per representants del Govern, els ajuntaments, el consell, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i els treballadors de la institució hauran de decidir qui assumeix les funcions del Consell Comarcal. També qui es fa càrrec dels seus deutes i qui dona explicacions per les irregularitats en els comptes que va fer públiques la Sindicatura de Comptes el 2016. Si una institució tenia poc sentit era aquesta. Us ho explica Andreu Merino en aquesta informació on planteja algunes de les incògnites que s'obren.
Vist i llegit
Pedro Sánchez no està disposat a cedir en cap tema central per aconseguir el "sí" d'ERC i el PDECat als seus pressupostos. I està blindat (i tenallat) per no fer-ho. A El Confidencial, José Antonio Zarzalejos repassava ahir en un article perquè, segons ell, no es pot moure i la Constitució li ho impedeix. Tampoc toca, segons ell, fer gestos en relació al judici al Tribunal Suprem. "L'amenaça de no donar suport als comptes de l'executiu és mínima i fins i tot banal davant el repte, el desafiament, que té davant seu l'Estat, que és el de demostrar que a Espanya la seva democràcia fa justícia", deia.
El passadís
La presència d'observadors dins de la sala penal del Tribunal Suprem, on se celebrarà a partir del proper 12 de febrer el judici de l'1-O, segueix pendent de resoldre's. I és que la resposta que va donar l'alt tribunal el passat divendres -afirmant que la senyal televisiva pública era la garantia perquè tothom pogués ser observador- no ha satisfet, ni molt menys, la plataforma International Trial Watch, que coordinarà l'acció de diversos observadors durant el procés judicial.
És per aquest motiu que la plataforma ha demanat reunir-se amb el president de la sala segona, Manuel Marchena, amb qui volen aclarir què passarà amb els prestigiosos observadors -catedràtics i experts en drets humans- que arribaran a Madrid les properes setmanes, d'arreu d'Europa i dels Estats Units. Els detalls ens els expliquen en una entrevista que NacióDigital publicarà aquesta setmana. Malgrat que mantenen l'esperança de ser presents a la sala, però, ja han començat a buscar un local a prop del Suprem perquè cap dels prestigiosos observadors "no es quedi al carrer" i puguin fer la seva feina i atendre els mitjans.
L'efemèride
Tal dia com avui de fa dos anys el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va començar a jutjar l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per l'organització del procés participatiu del 9 de novembre de 2014, que va substituir la consulta prohibida pel Tribunal Constitucional. Van ser condemnats a inhabilitacions i multes que el Suprem ha ratificat i que just es començaran a complir aquests dies. Mas està inhabilitat per un any i un mes i afronta també una multa del Tribunal de Comptes per les despeses del 9-N. Ahir us vam preguntar si, un cop compleixi la condemna, ha d'intentar tornar a primera línia. Encara podeu votar a l'enquesta.
L'aniversari
Entre tanta tensió política, una mica de relax no ens farà cap mal. El 6 de febrer de l'any 1945, avui fa 74 anys, naixia a Jamaica el músic Robert Nesta Marley Booker, més conegut com a Bob Marley. Va morir jove, als 36 anys, però va internacionalitzar el reggae. També és conegut per difondre el moviment rastafari, una barreja de profecies bíbliques, filosofia naturista i nacionalisme negre. Ens va deixar gran cançons, com I Shot the Sheriff, Jamming, Is this love, Redemption Song, Three Little Birds i No Woman, No Cry. El recopilatori Legend, que va llençar Planet Music Internacional el 1984 i que podeu escoltar íntegre en aquest enllaç, va ser el més venut de la història del reggae, amb vint milions de còpies distribuïdes per tot el planeta.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi