Els espanyolistes i també els que ho sou molt poc o gens ahir us vau mullar. Potser va ser culpa de la pluja però els actes de celebració o protesta van ser menys concorreguts que altres anys. Les fotogaleries (aquí els unionistes i aquí els ultres) es fan veure, però el focus d'atenció es va situar a Badalona. El que va passar portarà cua i avui, de nou, tornem al jutjat. Del Constitucional cap al Suprem i al TSJC i a l'Audiència sense solució de continuïtat. El procés ja hi fa vida.
Més judicialització, ara per Badalona. El govern de Badalona està citat avui al matí a la Ciutat de la Justícia. Tal i com explicaIsaac Meler després de parlar-ne amb experts el govern de la CUP, ERC i Podem va trobar un terme mig per desobeir sense comprometre els funcionaris i tot plegat difícilment tindrà conseqüències. El cap de redacció, Arnau Urgell, ho analitza. Al debat sobre si es desobeeix molt o poc (Badalona afronta dos processos, un d'ells per denúncia del PP) ens hi hem d'acostumar perquè, vulguem o no, el procés també va d'això. En parla també la directora d'institut que es va negar a col·laborar amb el 9-N. L'ha entrevistadaSergi Santiago.
A la Moncloa per decantació. I si a Catalunya el protagonisme va ser pels ajuntaments que van obrir a Madrid va ser per la investidura de Rajoy. El cap de l'executiu en funcions va saludar amb amabilitat a la desfilada militar a la presidenta andalusa, Susana Díaz. Li ha d'estar agraït. Ahir va ser prudent i evitar pressionar més del compte al PSOE. Arribarà a la Moncloa per decantació, sense haver fet pràcticament res. Luis de Guindos no s'està, però, de dir que el PSOE ha de secundar també les retallades dictades per Brussel·les, com a mínim de 5.000 milions d'euros.
El PSUC, hivernat però no enterrat. Aquest vespre es presenta al Museu d’Història de Barcelona l’arxiu dels 80 anys de les revistes Treball i Nous Horitzons, òrgans del PSUC primer i d’ICV després. La històrica formació, sense la que no s’entén l’oposició al franquisme, està d’aniversari i a l’acte hi haurà la coordinadora Marta Ribas i els periodistes Enric Juliana i Joan Busquet a més de l’historiador Andreu Mayayo i la directora de la fundació del partit Dolors Comas. En la nova esquerra hi ha un cert adamisme que oblida (o menysprea) el bagatge del PSUC i d’ICV. És un error. De la història del partit n’ha escrit un llibre Antoni Batista, que ha ressenyatPep Martí.
Vist i llegit
A Ctxt.es el politòleg Ignacio Sánchez-Cuencaopina sobre la investidura de Mariano Rajoy. Defensa el dret del PSOE i Pedro Sánchez a dir no davant un PP que creu estructuralment corrupte, però també critica les limitacions que, ja d'entrada, es va posar el comitè federal. Sánchez-Cuenca és molt crític amb el centralisme que amara una part de l'esquerra espanyola.
El passadís
Una de les concentracions més pintoresques de cada 12 d'octubre és la dels feixistes a Montjuïc. Eren pocs però els seus discursos són gruixuts. I tenen més aviat poca estima per la premsa, a qui consideren una de les culpables de la "degradació" política i social d'Espanya i a qui amenacen sovint. Ahir els mossos van haver d'acordonar la premsa després que reconeguessin el germà del fotògraf Jordi Borràs, que també és periodista, entre els informadors. Un senyor gran els va advertir: "Sóc legionari, a mi ningú em treu la porra". No va anar a més.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1909 fou afusellat el pedagog català Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l'Escola Moderna. Va ser el boc expiatori de la Setmana Tràgica, una revolta que es va saldar amb desenes de morts, vagues i crema d'esglésies i convents arran de les protestes contra la guerra colonial al Marroc. Ferrer i Guàrdia fou considerat el principal instigador i res es va poder fer per frenar el fatal desenllaç. El poeta Joan Maragall va escriure l'articleLa ciutat del perdó, que La Veu de Catalunya no arribà a publicar, demanant clemència. La pel·lícula La ciutat cremada, d'Antoni Ribas, retrata aquells dies.
L'aniversari
Avui hauria fet 76 anys Ramon Barnils, que va néixer a Sabadell i morir a Reus l'any 2001. Conegut pel seu estil mordaç i irreverent va ser un dels grans periodistes de la transició. Va estar compromès amb els ideals independentistes i llibertaris i es va fer popular per les seves columnes i intervencions radiofòniques. El 2006 el Grup de Periodistes Ramon Barnils va elaborar aquest vídeo en el marc de l'exposició Ramon Barnils, periodista de referència.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.