La sinistralitat s'ha reduït lleugerament a Barcelona durant el 2023 (gairebé un 5% menys que l'any anterior) però hi ha dos col·lectius especialment afectats pels accidents de gravetat, si es compara amb els anys previs. Els ferits greus que circulaven en bicicleta s'han "triplicat" -passant de 8 a 26 en un sol any- i els que es movien en patinet elèctric s'han "doblat" -passant de 6 a 11-, segons ha destacat la primera tinent d'alcaldia i màxima responsable de Mobilitat, Laia Bonet. Això, però, ho ha atribuït al creixement d'aquests mètodes de transport, els últims anys. "Avui ens movem molt més en bicicleta i patinet que fa quatre anys", ha apuntat la representant municipal.

Alhora, també s'ha matisat que, a petició de la fiscalia, la Guàrdia Urbana ara fa un seguiment més extensiu de l'evolució de víctimes per accident de trànsit i això fa que s'hagi aplicat un nou sistema a l'hora de comptar els "ferits greus". En comptes de quedar-se amb la valoració que fa el sanitari in situ al lloc de l'accident, ara es planteja que l'atenció sanitària dels dies posteriors pugui tenir un veredicte més fidel. Això també provoca que les xifres siguin més altes, afegeixen des de l'Ajuntament. Tanmateix, no s'aclareix com de gran és el diferencial a l'alça entre l'antic sistema i el nou. En global, però, els informes recullen que l'any 2023 hi ha hagut un 31% més de ferits de gravetat. Ara bé, els responsables policials ho atribueixen al canvi en el sistema de seguiment i, per tant, traslladen al 2024 la primera possible comparativa plenament vàlida.

Sigui com sigui, el principal col·lectiu afectat per les ferides greus derivades d'incidents de trànsit segueixen sent els motoristes, que han passat de representar 81 casos a registrar-ne 91 durant tot l'any 2023. Pel que fa als casos mortals, els motoristes van ser els segons més colpejats. Vuit persones van morir quan circulaven en moto. Només queden superats pels vianants, col·lectiu en què es van comptabilitzat nou víctimes mortals, l'any passat. També van morir dos conductors de patinets elèctrics i un de cotxe. En total, són 20 persones mortes per un accident mentre conduïen a Barcelona, tres menys que el 2022. És el quart registre més baix dels últims catorze anys.

[noticiadiari]2/267716[/noticiadiari]
Posant la mirada sobre els prinicpals punts negres de la ciutat, el carrer Aragó torna a ocupar una posició preponderant. A la llista de les quinze cruïlles on s'han registrat més sinistres, la via que creua l'Eixample hi apareix en cinc casos. El punt més conflictiu és l'encreuament entre Aragó i Independència, on l'any passat es van detectar 17 accidents. La mateixa xifra de sinistres es repeteix a una altra zona de la ciutat: l'espai on conflueixen l'avinguda Diagonal i el carrer Balmes. 

Pel que fa a un col·lectiu a l'alça, com és el dels conductors de vehicles de mobilitat personal (VMP), Bonet ha celebrat que la Direcció General de Trànsit (DGT) hagi fet entrar en vigor un manual que fa que els patinets elèctrics no puguin ser alterats en velocitat i potència, alhora que a partir d'ara han d'anar equipats amb "llums de fre i avisadors acústics". Tot plegat ha de quedar recollit i adaptat també a Barcelona amb una ordenança de circulació que implicarà la obligatorietat del casc per als conductors de patinets. A més, en els pròxims mesos l'Ajuntament vol incorporar també un nou pla de seguretat viària i un pla de la moto. Amb tot, el govern municipal espera sumar eines per "reduir la sinistralitat".