Les famílies que tenim una criatura que el curs vinent farà primària en un centre públic o concertat, estem rebent per correu postal a casa els xecs escolars valorats en 100 € que la Generalitat de Catalunya ofereix perquè puguem gastar en “material escolar”, en un sentit del terme bastant ampli. Són dos xecs de 50 euros cadascun que podrem utilitzar fins a finals de novembre en botigues adherides a la campanya, i que hem de gastar en pack al moment (és a dir, no pots gastar-te 30 euros i els 20 un altre dia: en aquesta situació, perds la diferència). Anuncien que és una mesura en principi puntual, només per a aquest any, per fer front a la pujada de preus.
I quin planasso començar l’estiu o el curs gastant 100 pavos en mandangues per les criatures, no? Doncs no. Perquè si la finalitat era dedicar aquests diners a ajudar les famílies a pagar el material escolar (que em sembla fantàstic!), crec que és obvi que qui hauria d’administrar aquests diners eren, precisament, les escoles. Botigues com la bonica llibreria Sendak, que han fet un fil a Twitter explicant que en el seu espai ens atendran i s’hi han adherit, però que no és la millor de les opcions, ans el contrari:
Aquesta mesura, populista fins a l'extrem, deixa més en evidència un Departament que és incapaç de dotar als centres educatius dels recursos que necessita i, sobretot, de crear una xarxa de biblioteques escolars com cal, amb professionals al seu càrrec.
— Sendak. Llibreria infantil i juvenil (@LlibreriaSendak) July 1, 2023
Rascant una mica, la bola es fa més grossa. Com que hi ha escoles concertades que gestionen la venda de material a les famílies, resulta que apareixen a la llista com a comerços adherits, de manera que algunes de les famílies que van la concertada podran utilitzar-lo pel material que els encomanin/venguin directament de l’escola, mentre que els que a la pública rebem una quota “no obligatòria” per material escolar, no el podrem bescanviar. Així que no el podem canviar pel material que realment hem de pagar cada curs, que es compra des de l’escola a l'engròs per reduir costos i també per sociabilitzar-lo en la mesura del possible. Per tant, tinc 100 euros per un material que no és realment l’indispensable de l’escola, perquè el material de l’escola l’hauré de pagar igualment... i la pregunta és molt òbvia: per què carai aquests diners no s’han donat directament a les escoles? Podríem fer un article per donar resposta a aquesta pregunta.
Llegint una mica més, resulta que la iniciativa compta amb un pressupost de cinquanta milions d’euros, un dineral que podem deduir que no es destinarà al seu propòsit inicial. I tampoc es destinarà a projectes educatius que estan mancadíssims de finançament, com el de l’escola inclusiva (només per posar un exemple).
Així que és gran despropòsit… i sabeu en què s’ha convertit aquesta iniciativa? En un mal de cap perquè aquests diners siguin realment útils. Escoles públiques buscant estratègies perquè les famílies comprin allò que l’escola s’encarrega de comprar, i puguin mirar de reduir-ho de la quota de material anual. Associacions de Famílies mirant de gestionar-ho per donar un cop de mà a les escoles. Mals de cap per veure com s’ha de fer el donatiu o com optimitzar aquesta feinada. I, sovint, frustració en veure que no hi ha cap manera senzilla de fer-ho possible.
Perquè tots tenim clar quina és l’alternativa: si a l’escola ja paguem el material i no en necessitem més, aquests diners acabaran destinats a “material escolar” en el sentit més ampli. Tan ampli, que el 30 de novembre hi haurà criatures que potser ja tindran feta la carta als reis mags, i els patges podran començar a fer feina. O “material escolar” que es podrà convertir en regals d’aniversari.
És per tot això que més de 150 associacions de famílies d’alumnesja han signat un comunicat sobre aquesta mesura, explicant molt detalladament el despropòsit d’una decisió no pensada per donar respostes reals a l’increment de preu del material escolar. Així que com signen aquest grapat de famílies, i segurament també gran part de l’equip que forma part de les escoles, jo també demano que: "El Departament d'Educació es replantegi la mesura i transformi aquest xec en inversió directa als centres públics, augmentant així els pressupostos de cada escola o bé, millorant condicions i recursos professionals".
PD: I si via centre educatiu no aconseguiu aprofitar el val, i acabeu fent compres per vosaltres, simplement recordeu de fer-ho a les petites botigues de barri!