09
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
20:28h
Mantenir l'avançament del curs escolar, però afegir-hi hores lectives a la tarda en comptes d'apostar pel lleure amb monitors. Aquest és el plantejament que el Departament d'Educació posarà ara sobre la taula als diferents actors de la comunitat educativa, després que una anàlisi externa del projecte de tardes de lleure durant el setembre passat hagi evidenciat que caldria aplicar-hi canvis. La idea que la conselleria vol defensar passaria per deixar de banda la jornada intensiva que es feia al matí i ampliar l'horari lectiu a la tarda.
Cada vegada queda són més tangibles, doncs, les intencions apuntades a poc a poc pel conseller Josep Gonzàlez-Cambray els darrers mesos. Després d'haver insistit, en entrevista a Nació i en declaracions posteriors, que l'avançament escolar havia vingut per quedar-se, darrerament també havia obert la porta a augmentar l'oferta pedagògica. Aquest nou plantejament, amb què el departament tanca files, acaba d'evidenciar el nou camí d'Educació.
Aquesta és la proposta que ha quedat com a opció més ben valorada en l'estudi que s'ha fet a partir de fer una vintena d'entrevistes amb personal del món de l'educació, i amb una setantena d'entrevistes a docents, famílies, sindicats i experts. Se'ls van plantejar cinc opcions diferents sobre com hauria de ser l'arrencada del curs, des de mantenir les tardes de lleure, fins a fer les dues primeres setmanes amb intensitats diferenciades de presència del lleure. L'opció més votada entre els enquestats ha estat la de fer totes les tardes amb classe. Si bé aquesta proposta no ha estat tan popular entre els docents, que s'han inclinat per mantenir les tardes de lleure.
En aquest sentit, ara el departament dirigit per Cambray inicia un període de consultes amb diversos agents de la comunitat educativa, com els directors dels centres, la Mesa Sindical o les associacions de famílies, per decidir les claus del curs vinent: quina és la data exacta en què començarà el curs i amb quina fórmula es donaran els primers dies d'escola. Tot plegat preveu resoldre's a principis de març.
Aquesta desigualtat ha apuntalat el que la secretària general d'Educació, Patrícia Gomà, ha plantejat com "la dificultat operativa que han representat les tardes del lleure educatiu el setembre". Tot plegat ha remat a favor de buscar noves fórmules. "Hem de buscar la manera de com ho fem possible", ha plantejat Gomà, en referència a "la forquilla de dies lectius" que permet la normativa. Els dies lectius per curs són entre 175 i 178. Actualment, a Catalunya el calendari fixa 176 jornades pedagògiques. Així, caldria estudiar un nou encaix.
Però no tot han estat punts negatius. Almenys la presentació del Govern ha intentat deixar una de freda i una de calenta. L'anàlisi també ha servit perquè el Departament d'Educació defensi algunes de les tesis que van portar la conselleria a plantejar l'avançament del curs i les tardes de lleure. Així, aquesta diagnosi externa -a càrrec de la consultora de polítiques públiques Neus Martí- també resol que començar l'escola abans de temps va millorar la "la connexió" dels infants amb el centre, "en especial l'alumnat amb necessitats educatives especials", apunta el departament. També es defensa que, en concret, les tardes amb monitors de lleure han estat percebudes com a "positives" per les famílies, en pro de la "conciliació" i "l'accés al lleure educatiu" gratuït.
El nou plantejament d'Educació arriba en plena promesa de negociació sobre el futur de les ràtios i el calendari escolar, entre el departament i sindicats, després de dues jornades de vaga i protestes el passat 25 i 26 de gener. Tanmateix, els dos sindicats majoritaris, USTEC i CCOO, expressen a aquest diari que el nou pas de la conselleria torna a crear l'ombra d'una intenció sense marge per al diàleg.
Sobre la proposta d'ampliar l'horari lectiu a les tardes, substituint el lleure, preocupa la portaveu del sindicat USTEC, Iolanda Segura. "L'única que cosa que era positiva, des del punt de vista dels docents, era la jornada continuada, perquè es podia preparar el curs a la tarda. I ara es veu que avancen el curs i hem de treballar tota la jornada. No sé com preparem el curs", planteja la representant dels mestres. Igualment, puntualitza que les conclusions que han evidenciat les mancances del lleure a la tarda han confirmat allò que advertien els sindicats. "S'ha confirmat que era un autèntic desastre", valora Segura.
Tant la portaveu d'USTEC com des de CCOO, a través de la portaveu de polítiques públiques Rosa Mari Villaró, es lamenta que l'anàlisi presentada aquest dijous posi el focus en les tardes de lleure i no en l'impacte global de l'avançament escolar. També critiquen no tenir encara la documentació extensa de l'estudi. O que els termes, de nou, es fixin en l'inici de curs escolar i no en altres aspecte reivindicats. "No es parla de ràtios d'alumnes per classe ni altres aspectes clau", apunta Villaró.
Per tot plegat, els sindicats reclamen convocar una mesa sectorial "el més aviat possible" per negociar la data d'inici del curs, però esperen que la conselleria no torni "a la imposició", expressen des de CCOO. Ara, en un clima de tensió entre sindicats i conselleria, torna a tenir un paper clau el calendari. I es preveu que les pròximes setmanes tornin a tenir un pes decisiu en com i quan s'acabaran les vacances, el setembre vinent, i començarà el curs lectiu.
Cada vegada queda són més tangibles, doncs, les intencions apuntades a poc a poc pel conseller Josep Gonzàlez-Cambray els darrers mesos. Després d'haver insistit, en entrevista a Nació i en declaracions posteriors, que l'avançament escolar havia vingut per quedar-se, darrerament també havia obert la porta a augmentar l'oferta pedagògica. Aquest nou plantejament, amb què el departament tanca files, acaba d'evidenciar el nou camí d'Educació.
Aquesta és la proposta que ha quedat com a opció més ben valorada en l'estudi que s'ha fet a partir de fer una vintena d'entrevistes amb personal del món de l'educació, i amb una setantena d'entrevistes a docents, famílies, sindicats i experts. Se'ls van plantejar cinc opcions diferents sobre com hauria de ser l'arrencada del curs, des de mantenir les tardes de lleure, fins a fer les dues primeres setmanes amb intensitats diferenciades de presència del lleure. L'opció més votada entre els enquestats ha estat la de fer totes les tardes amb classe. Si bé aquesta proposta no ha estat tan popular entre els docents, que s'han inclinat per mantenir les tardes de lleure.
En aquest sentit, ara el departament dirigit per Cambray inicia un període de consultes amb diversos agents de la comunitat educativa, com els directors dels centres, la Mesa Sindical o les associacions de famílies, per decidir les claus del curs vinent: quina és la data exacta en què començarà el curs i amb quina fórmula es donaran els primers dies d'escola. Tot plegat preveu resoldre's a principis de març.
Un programa de tardes de lleure insuficient
Però el debat sobre l'horari del pròxim curs escolar no és l'únic focus de discussió que ha obert la presentació de l'informe. També s'han evidenciat deficiències destacades en la proposta del monitoritatge de lleure a les tardes del curs passat. Es conclou que l'hora d'oci amb monitors és "insuficient" per fer una tasca de qualitat o que es van tenir dificultats per contractar monitors en algunes zones. Alhora, es deixa veure la gran diferència de la rebuda que ha tingut la mesura segons el tipus de centre. Així, a l'escola pública entre un 40 i un 45% dels infants van participar del monitoratge. A la concertada, entre un 90 i un 94%. Aquesta dada exposa que la voluntat d'ampliar l'equitat entre l'alumnat de tot el país, amb la nova iniciativa, no s'ha traduït en els resultats esperats.Aquesta desigualtat ha apuntalat el que la secretària general d'Educació, Patrícia Gomà, ha plantejat com "la dificultat operativa que han representat les tardes del lleure educatiu el setembre". Tot plegat ha remat a favor de buscar noves fórmules. "Hem de buscar la manera de com ho fem possible", ha plantejat Gomà, en referència a "la forquilla de dies lectius" que permet la normativa. Els dies lectius per curs són entre 175 i 178. Actualment, a Catalunya el calendari fixa 176 jornades pedagògiques. Així, caldria estudiar un nou encaix.
Però no tot han estat punts negatius. Almenys la presentació del Govern ha intentat deixar una de freda i una de calenta. L'anàlisi també ha servit perquè el Departament d'Educació defensi algunes de les tesis que van portar la conselleria a plantejar l'avançament del curs i les tardes de lleure. Així, aquesta diagnosi externa -a càrrec de la consultora de polítiques públiques Neus Martí- també resol que començar l'escola abans de temps va millorar la "la connexió" dels infants amb el centre, "en especial l'alumnat amb necessitats educatives especials", apunta el departament. També es defensa que, en concret, les tardes amb monitors de lleure han estat percebudes com a "positives" per les famílies, en pro de la "conciliació" i "l'accés al lleure educatiu" gratuït.
Els sindicats: "s'ha confirmat el desastre"
El nou plantejament d'Educació arriba en plena promesa de negociació sobre el futur de les ràtios i el calendari escolar, entre el departament i sindicats, després de dues jornades de vaga i protestes el passat 25 i 26 de gener. Tanmateix, els dos sindicats majoritaris, USTEC i CCOO, expressen a aquest diari que el nou pas de la conselleria torna a crear l'ombra d'una intenció sense marge per al diàleg. Sobre la proposta d'ampliar l'horari lectiu a les tardes, substituint el lleure, preocupa la portaveu del sindicat USTEC, Iolanda Segura. "L'única que cosa que era positiva, des del punt de vista dels docents, era la jornada continuada, perquè es podia preparar el curs a la tarda. I ara es veu que avancen el curs i hem de treballar tota la jornada. No sé com preparem el curs", planteja la representant dels mestres. Igualment, puntualitza que les conclusions que han evidenciat les mancances del lleure a la tarda han confirmat allò que advertien els sindicats. "S'ha confirmat que era un autèntic desastre", valora Segura.
Tant la portaveu d'USTEC com des de CCOO, a través de la portaveu de polítiques públiques Rosa Mari Villaró, es lamenta que l'anàlisi presentada aquest dijous posi el focus en les tardes de lleure i no en l'impacte global de l'avançament escolar. També critiquen no tenir encara la documentació extensa de l'estudi. O que els termes, de nou, es fixin en l'inici de curs escolar i no en altres aspecte reivindicats. "No es parla de ràtios d'alumnes per classe ni altres aspectes clau", apunta Villaró.
Per tot plegat, els sindicats reclamen convocar una mesa sectorial "el més aviat possible" per negociar la data d'inici del curs, però esperen que la conselleria no torni "a la imposició", expressen des de CCOO. Ara, en un clima de tensió entre sindicats i conselleria, torna a tenir un paper clau el calendari. I es preveu que les pròximes setmanes tornin a tenir un pes decisiu en com i quan s'acabaran les vacances, el setembre vinent, i començarà el curs lectiu.