Més control sobre la corrupció: el projecte Digiwhist examina els governs europeus

Quan es parla de qualitat de la transparència a Europa potser hi ha la impressió generalitzada que els països amb més recursos econòmics han de ser els que apostin més per ella i facin més esforços per aportar informació pública. Sobretot en els eixos que afecten especialment a la malversació dels fons públics, com poden ser les licitacions i la contractació per finançar serveis o construccions.

No obstant això, Eslovàquia o Portugal són alguns dels països excel·lents en aquestes pràctiques, mentre que els governs d'Alemanya, Regne Unit, Dinamarca o Suècia es troben entre els pitjors per presentar la informació molt fragmentada, dispersa, amb indicadors diferents o manca de traçabilitat. Així ho ha explicat Mihály Fazekas, coordinador del projecte europeu DIGIWHIST en la presentació que s'ha fet aquest divendres a la seu del col·lectiu ciutadà Xnet. 

DIGIWHIST és una complexa eina de processament d'indicadors i dades públiques que treballa amb organitzacions ciutadanes en temes com el dels alertadors de la corrupció."No podem entregar la vigilància de la corrupció a les institucions perquè evidentment són aquestes, en molts casos, les més corruptes que malversen diners públics, com ha quedat sobradament demostrat en els darrers anys", ha afegit Simona Levi, representant de Xnet que col·labora en el projecte. L'eina creua dades de contractació i licitacions de més de 30 països europeus amb l'objectiu de millorar la transparència de l'administració i prevenir la corrupció. El projecte té el suport d'Horizon 2020, el programa d'Investigació i Innovació de la Unió Europea. En la presentació han intervingut els investigadors Mihály Fazekas, Aram Khaghaghordyan y Riccardo Milani, tots tres experts en l'ús del big data per analitzar la corrupció. 

Més de 7,66 milions de registres

Durant tres anys han treballat per desenvolupar la plataforma i analitzar 7,66 milions de registres de contractació a tota Europa, incloses gairebé 200.000 licitacions espanyoles. Aquesta és la primera vegada que s'aborda una anàlisi tan profunda. Fins al 2020, els investigadors continuaran evolucionant l'eina, a més de mantenir contacte amb organitzacions ciutadanes, periodistes i altres professionals que aportin suggeriments per a millorar-la. 

També es donen recomanacions perquè els governs millorin les dades que actualment fan públiques, com que aquestes es puguin descarregar fàcilment o estiguin en formats reutilitzables (i no en PDF). O que es concentrin en un únic portal i no en múltiples, amb diferents marcadors i indicadors, fet que dificulta enormement la seva interpretació. Per últim, facilitar més la traçabilitat de la informació dirigint a les fonts originals. 
Creuar dades per prevenir la corrupció

La presentació de DIGIWHIST es fa pocs dies després que el Consell d'Europa hagi picat el crostó a Espanya per la corrupció en l'àmbit polític i judicial. El Grup d'Estats contra la Corrupció del Consell d'Europa (GRECO) ha insistit que l'Estat encara no ha implementat del tot cap de les mesures recomanades el 2013 i ha qüestionat els esforços que el govern espanyol pugui haver fet.

El document revisa el nivell de compliment en l'aplicació de les recomanacions fetes ara fa quatre anys i mig per prevenir i combatre la corrupció pel que fa a parlamentaris, jutges i fiscals. "Moltes institucions i partits polítics, que presumeixen de transparència, haurien de sentir vergonya perquè publicar 200 documents en una pàgina web no és sinònim de transparència", ha reclamat Sergi Salgado, documentalista de Xnet. 

A la presentació també ha intervingut Silvia Vernia, responsable de l'Oficina de Transparència i Bones Pràctiques de l'Ajuntament de Barcelona, que ha subratllat la intenció del consistori d'estudiar possibles col·laboracions amb el projecte europeu. També han mostrat interès l'Oficina Antifrau de Catalunya i l'Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció Valenciana, dirigida des de fa uns mesos per Joan Llinares, qui va destapar el cas Palau. 

"Totes les dades de DIGIWHIST es poden descarregar, a més de conèixer de quin portal de transparència procedeixen i quina institució les ha creat", han volgut puntualitzar Milani Riccardo, investigador en blanqueig de capitals a Espanya i Aram Khaghaghordyan, qui ha desenvolupat un índex de compliment anticorrupció pel GRECO.
 
Big data i contractació pública

Aproximadament el 15% del producte interior brut de la UE va a parar a béns i serveis. I és aquí on precisament la corrupció augmenta. Els investigadors de DIGIWHIST constaten que es perden milions d'euros cada any que haurien d'haver servit per construir carreteres més segures, escoles de millor qualitat o l'entrega de medicaments a temps. Només a Espanya, durant el 2016, es van comptabilitzar 120 milions d'euros que correspondrien als casos que van jutjar a 37 polítics i empresaris. 

El projecte s'ha pogut dur a terme per un consorci de sis organitzacions europees, liderades per la Universitat de Cambridge. DIGIWHIST ha investigat contractació pública de 35 jurisdiccions per crear una base de dades des de la qual analitzar i avaluar indicadors de risc potencial de corrupció amb big data.

Els investigadors creuen que l'eina pot ser d'utilitzat per a ONGs, periodistes i administracions petites i mitjanes que vulguin comparar dades. Per poder supervisar millor la informació també s'han creat tres directoris específics: Opentender, fa les licitacions públiques més transparentes; euroPAM, permet comparar normes legals i reguladores sobre informació financera; i el programari MET, amb el qual es pot avaluar el grau d'integritat dels procediments de contractació pública europeus, a partir de les dades del Tenders Electronic Daily (TED). 

DIGIWHIST es farà públic el 29 de gener en una sessió del Parlament europeu, i es continuarà presentant en altres ciutats europees.