L'Assemblea Nobel a l’Institut Karolinska ha atorgat el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina 2023 conjuntament a Katalin Karikó i Drew Weissman pels seus descobriments crucials per desenvolupar vacunes efectives d'RNAm contra la Covid-19. És un premi esperat des del 2020; podia ser als desenvolupadors o als investigadors que van posar les bases. Finalment ha estat als investigadors, i no ha estat abans perquè l’acadèmia Nobel necessita temps, s’argumentava. Els dos investigadors, amb altres, van rebre els premis Princesa de Asturias (2021) i Fronteras del Conocimiento, de la Fundació BBVA (2022). Els descobriments de Karikó i Weissman, ambdós catedràtics a la Universitat de Pennsilvània (EUA), han permès comprendre com interactua l'RNAm amb el sistema immunitari.
La vacunació és un estímul que provoca resposta immune front un determinat patogen; qui la rep té un avantatge per defensar-se en cas d'una exposició posterior a la malaltia. Abans de la pandèmia ja hi havia vacunes contra les malalties víriques. Fa temps que es disposa de vacunes basades en virus morts o afeblits, com són les de la poliomielitis, el xarampió i la febre groga.
En les darreres dècades se n'han desenvolupat altres basades en components virals - normalment parts del codi genètic que codifiquen proteïnes de la superfície del virus-, de manera que els anticossos bloquegen l’entrada del virus a les cèl·lules; com en el cas de l'hepatitis B i el del papil·loma humà. I encara, quan s’inclou una part del codi genètic viral en un altre virus inofensiu que actua com a vector; en entrar a les cèl·lules es fabrica la proteïna viral seleccionada, i s’estimula una resposta immune contra el virus de la malaltia, és en el cas l'Ebola. La producció d’aquests tres tipus de vacunes requereix cultius cel·lulars a gran escala, cosa que rebaixa la possibilitat d’una producció ràpida per respondre brots i pandèmies.
L'RNA missatger (RNAm) és la plantilla -podríem dir- per a la producció de proteïnes a les nostres cèl·lules, transferida des de la informació genètica codificada en el DNA. Com es coneixia aquesta funció d’intermediari, en la dècada de 1980 es van trobar mètodes per transcriure RNAm, in vitro, sense cultiu cel·lular, que van accelerar el desenvolupament d'aplicacions com ara el disseny "a la carta" de qualsevol proteïna, un compost terapèutic o una vacuna. Ja què, un cop dins la cèl·lula, el RNAm sintètic és llegit per la maquinària cel·lular, i produirà la proteïna desitjada. Però, a la pràctica, l'RNAm sintetitzat era inestable i provocava reaccions inflamatòries en cèl·lules.
Durant molts anys el propòsit de Karikó i Weissman va ser esbrinar la causa de la reacció inflamatòria produïda per l'RNAm sintetitzat, fins que van trobar el mètode per evitar-la. El 2005 van publicar com les cèl·lules reconeixen i responen a diferents formes d'RNAm; els seus resultats, no només van comportar un canvi de paradigma, sinó que van ser rellevants per utilitzar-los com a teràpia. En estudis posteriors publicats el 2008 i el 2010, van demostrar que, dins les cèl·lules animals, la producció de proteïnes a partir de l’RNAm modificat augmentava notablement en comparació amb l'RNAm no modificat. És a dir que el mètode de Karikó i Weissman no només eliminava la reacció inflamatòria, sinó que tenia l'efecte d'incrementar la quantitat de proteïna produïda. Les dues tecnologies unides havien eliminat obstacles per aplicar teràpia clínica amb RNAm.
Una teràpia amb RNAm és molt adaptable, i teòricament més segura que les altres vacunes, ja que no intervé cap virus viu, ni entra material genètic al nucli de la cèl·lula humana: som nosaltres qui produïm la teràpia. Com, a més, permet una producció molt més ràpida i econòmica que altres opcions de teràpia vírica, els descobriments de Karikó i Weissman van permetre desenvolupar protecció eficaç contra la Covid-19, un cop es va tenir la seqüència del virus. Les primeres dues vacunes van ser les basades en RNAm, de BioNtech i Moderna (modified RNA). En ambdós casos, la protecció front la infecció l’obtenim perquè el fragment inoculat duu instruccions per fabricar la proteïna S del SARS-CoV-2, la que actua com a clau per entrar a les cèl·lules humanes; i la proteïna indueix una resposta defensiva. En conjunt, s'han administrat més de 13.000 milions de dosis de vacuna contra la Covid-19 a tot el món.
Però les aplicacions són infinites. La teràpia amb la tècnica de l’RNAm obre un ventall de possibilitats terapèutiques futures en àrees molt diferents, com altres malalties infeccioses, alguns tipus de càncer i altres malalties genòmiques. Hi ha assajos clínics en fase avançada contra malalties cardiovasculars, vacunes contra el VIH, la malària, algun tipus de càncer; i assajos amb models animals per frenar l'esclerosi múltiple. També s’estudien teràpies gèniques per a l'anèmia falciforme, un trastorn amb què neixen 200.000 persones cada any. Serà una transformació de la medicina.
Tots dos investigadors són un exemple de perseverança davant la comunitat científica, que a l’inici va rebutjar la seva recerca. L’hongaresa Katalin Karikó va néixer l'any 1955 a Szolnok; va arribar als Estats Units amb 1.000 dòlars amagats al peluix de la seva filla. Després d’anys de recerca a diverses universitats, el 1989, va ser professora adjunta a la Universitat de Pennsilvània; després vicepresidenta de BioNTech RNA Pharmaceuticals, i des del 2021, també és professora a la Universitat de Szeged.
L’estatunidenc Drew Weissman, per la seva banda, va néixer l'any 1959 a Lexington, Massachusetts; es va doctorar a la Universitat de Boston l'any 1987 i finalment va establir el seu grup de recerca a la Perelman School of Medicine de la Universitat de Pennsilvània. Tot apunta que el deute amb ells seguirà creixent.