Més intervenció a Ucraïna i un xoc explícit amb la Xina: l'escenari que deixa el G7

La ressaca de la cimera dels països occidentals mostra la voluntat de no donar aire a Pequín en la pugna comercial i l'emergència d'un sud global amb l'Índia i el Brasil que vol actuar com una tercera força

Els líders del G7, en la cimera celebrada a Hiroshima
Els líders del G7, en la cimera celebrada a Hiroshima | Michael Kappeler / Dpa
27 de maig de 2023
Actualitzat: 15 de gener de 2024, 18:21h
Les set nacions més riques del planeta es van reunir a la ciutat japonesa de Hiroshima del 18 al 21 de maig. Els líders dels Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia i l'amfitrió, el Japó, integrants del G7, així com els presidents del Consell Europeu i la Comissió de la UE, van reeditar aquest encontre que se celebra cada any des del 1975, en plena crisi del petroli. El G7 no és un organisme formalment constituït, però serveix per posar al dia l'agenda global d'Occident. 

La trobada d'aquest any ha servit per mostrar com es contempla l'escenari internacional des del cor del capitalisme liberal (els set estats integrants són democràcies). Just enmig d'una guerra com la d'Ucraïna i en ple combat amb la Xina pel lideratge tecnològic i global. Aquestes són algunes claus que deixa la cimera i que ajuden a entendre la realitat internacional.   


1. Un poder econòmic decreixent

Quan es va crear el G7, els països que l'integren reunien el 70% del PIB global. L'emergència dels anomenats països BRICS (el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i l'Àfrica del Sud) ha modificat la correlació de forces. Especialment, l'ascens de la Xina al pòdium. Els socis del G7 sumen ara aproximadament el 46% del PIB mundial i representen poc més que el 10% de la població de tot el planeta.


2. Un xoc més explícit amb la Xina

Tots els integrants del G7 han apuntat contra la Xina com a gran rival econòmic. L'al·lusió en el comunicat final a la "coerció econòmica" era ben explícita i va causar irritació a Pequín, que va respondre atacant el G7 com "un club de rics" que no entén la nova realitat multipolar. Però entorn la cimera també es van evidenciar les diferències entre els EUA de Joe Biden i la Unió Europea, amb Emmanuel Macron (França) i Olaf Scholz (Alemanya) esforçant-se a no trencar els ponts amb el règim de Xi Jinping. De fet, en el comunicat la referència a la "coerció econòmica" no s'acompanya de cap esment a la Xina i sí que es parla de mantenir-hi "relacions estables". Però el G7 deixa en el tauler internacional una major explicitació de la pugna amb Pequín.


3. Més intervenció militar a Ucraïna

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, va ser un dels convidats estrella a Hiroshima. Però més enllà de la fotografia i la capacitat mediàtica del líder ucraïnès, el G7 també ha deixat clar que Occident incrementarà el seu suport militar al país envaït. Washington va prometre a Zelenski que formarà els seus pilots per conduir els potents avions de combat F-16 i Biden va assegurar més llançacoets HIMARS. A Hiroshima, Joe Biden tenia a prop el seu assessor en seguretat nacional, un dur com Jake Sullivan, procedent de l'equip de Hillary Clinton.


4. El Brasil i l'Índia, més que uns convidats  

El sud global juga les seves cartes. En la cimera del G7 hi eren presents també com a convidats alguns dels grans líders de potències emergents que estan configurant-se com un tercer poder global. El primer ministre indi, Narendra Modi, un conservador hinduista, es va reunir amb Zelenski, però va evitar alinear-se amb Occident en el tema d'Ucraïna. I el líder brasiler, Lula da Silva, ni tan sols s'hi va voler trobar. El Brasil ha condemnat la invasió, però es resisteix a actuar com una peça de Washington.  


5. El factor Kishida

La cimera es va produir a Hiroshima, la ciutat on va caure una de les dues bombes atòmiques nord-americanes que van posar fi a la Segona Guerra Mundial el 1945. El primer ministre japonès, Fumio Kishida, és un líder a qui s'ha de seguir. Membre del conservador Partit Liberal Democràtic, pertany al corrent més centrista de la formació i ha donat un gir respecte a la línia militarista del falcó Shinzo Abe. Kishida va ser ministre d'Exteriors i intenta apaivagar les tensions en una regió que serà, amb Taiwan a l'epicentre, el principal focus de conflicte internacional en els propers temps.