Barcelona, i en especial Ciutat Vella, és una zona bruta i plena d’incivisme. Qui ho digui no va errat, però això no vol dir que en temps passats la cosa anés gaire millor. De fet, només cal llegir Sang a les Drassanes de Francesc Madrid per veure que el que abans s’anomenava “Barri Xino”, tot i els problemes que té, és un oasi comparat amb com era a principis del segle passat. La brutícia, agreujada per la forta pressió demogràfica que té el centre de Barcelona de tota mena de visitants, tan locals com turistes, és difícil de gestionar.
Però ho ha estat ara i ho ha estat sempre.
El centre de Barcelona no deixa de ser un traçat laberíntic d’urbanisme medieval no planificat poc adaptable a la vida contemporània. Això mateix ho va veure bé Ildefons Cerdà, que en el seu pla per modernitzar la ciutat i dotar-la d’una expansió ordenada va quasi abandonar la idea de reformar interiorment Ciutat Vella. Les poques actuacions planificades, un pla de reforma interior que limitava la irregularitat de les façanes i la creació d’algunes avingudes, van fer-se a mig gas. De fet, la Via Laietana és l'única actuació significativa que es va arribar a concretar del tot.
Davant el problema de la brutícia i la inseguretat a la ciutat inherent a densificació demogràfica i del traçat urbà, els diversos governants han intentat cercar solucions bàsicament amb més neteja, més control i més sancions, però Ciutat Vella i els seus carrers estrets i foscos han estat i són encara el cau perfecte per la manca d’higiene.
Mostra d’això és que passejant per aquests carrers encara podem trobar vestigis històrics d’antigues sancions, encara en pessetes, per diferents actes d’incivisme, bàsicament relacionats amb l’embrutament i la deixadesa.
Porxos Passeig Picasso, a part d’alguns advertiments en lletra gòtica de “Se prohíbe fijar carteles” podem trobar a la part interior “Por orden de la autoridad se prohíbe el ensuciarse en éstos pórticos bajo la multa de 5 pesetas”.
El meu advertiment favorit, però, és el del Carrer Brossolí cruïlla Banys Vells, que diu: “Se prohíbe el orinar, ensuciar y echar escombros en toda esta calle bajo la multa de 5 pesetas por cada infracción”.
O sigui, que algú podria fer-se el bany nou (paradoxalment a un edifici del carrer Banys Vells), baixar per llençar la runa al carrer, posar-hi a sobre la brossa i, ja que s’ha quedat sense lloc on orinar, fer-ho sobre el vàter antic dipositat enmig de la via i tot plegat seria multat amb menys de deu cèntims d’euro com a sanció.
Però bé, per molt que existeixin serveis de neteja i sancions, com diu la dita popular, “no és més net qui més neteja sinó qui menys embruta”, o dit d’una altra manera, com diuen algunes rajoles antigues dels carrers de Sitges, “la netedat és un gran senyal de civilització”.