26
de gener
de
2024, 12:23
Actualitzat:
12:23h
Per al proper dilluns, 29 de gener, estava prevista la compareixença del cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, davant la comissió d'investigació sobre la pederàstia a l'Església del Parlament. Però Omella, que és també president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), ha comunicat per carta a la presidenta de la cambra, Anna Erra, que no hi assistirà. Ha explicat, a més, que la decisió ha estat adoptada de manera unànime per tots els bisbes de la Tarraconense. Es tracta, per tant, de la posició institucional de l'Església catalana.
La compareixença d'Omella tenia per finalitat "contribuir en la investigació dels casos de pederàstia". El cardenal basa la seva negativa a anar al Parlament en un seguit de decisions d'organismes constitucionals. Així, exposa que el TC va especificar en la sentència 215/2016 que "a les cambres, en l'exercici de la seva activitat investigadora, ni els correspon efectuar una qualificació jurídica dels fets investigats ni dur a terme imputacions o determinacions personals sobre l'autoria de comportaments il·lícits", que correspon a tribunals o a òrgans de l'administració amb potestat sancionadora. El mateix TC assenyala que només és obligatòria la compareixença en comissions parlamentàries en temes que poden ser objecte d'investigació parlamentària.
Omella recorda que el Congrés va encarregar al Defensor del Poble la creació d'una comissió d'investigació sobre les denúncies per abús sexual, que es va presentar l'octubre del 2023, que va disposar de la col·laboració de les diverses diòcesis i que va incloure quatre visites a Catalunya i entrevistes a 53 persones. Recorda també l'informe encarregat per la mateixa CEE al despatx Cremades&Calvo Sotelo, titulat Per donar llum, i que es pot consultar des del web www.paradarluz.com. Un informe, per cert, que es va demorar molts mesos i fou objecte de crítiques dins i fora de l'Església. El cardenal arquebisbe de Barcelona i líder de l'Església espanyola conclou expressant el seu respecte pel Parlament, però deixant clar que no compareixerà "amb el convenciment que sabrà excusar la meva presència".
La decisió d'Omella mostra de nou el terreny delicat amb què s'ha mogut l'episcopat espanyol davant l'escàndol dels abusos sexuals. No ha existit una posició unànime en el to dels membres de la CEE davant les denúncies i Omella ha intentat fer equilibris. Ha definit com a "xacra" la realitat dels abusos, però subratllant "la dimensió extraeclesial" de la majoria de casos, i rebutjant l'extrapolació de les dades de l'informe del Defensor del Poble, que elevarien a 430.000 persones el nombre de víctimes. Omella, a la vegada, ha intentat no allunyar-se de la posició del papa Francesc de mostrar proximitat amb les víctimes.
L'Església espanyola es troba a les portes d'iniciar el procés de renovació de la seva cúpula. Omella conclou aquest març el seu mandat i ja hi ha molts moviments en l'episcopat de cara a la que serà una gran batalla interna. El potent sector conservador -que s'ha posicionat en contra de l'amnistia- prepara les seves forces mentre els prelats més identificats amb Francesc intentaran que el successor d'Omella tingui un successor de línia oberta. Aquest és també el context en què es produeix la negativa d'Omella a anar al Parlament.
La compareixença d'Omella tenia per finalitat "contribuir en la investigació dels casos de pederàstia". El cardenal basa la seva negativa a anar al Parlament en un seguit de decisions d'organismes constitucionals. Així, exposa que el TC va especificar en la sentència 215/2016 que "a les cambres, en l'exercici de la seva activitat investigadora, ni els correspon efectuar una qualificació jurídica dels fets investigats ni dur a terme imputacions o determinacions personals sobre l'autoria de comportaments il·lícits", que correspon a tribunals o a òrgans de l'administració amb potestat sancionadora. El mateix TC assenyala que només és obligatòria la compareixença en comissions parlamentàries en temes que poden ser objecte d'investigació parlamentària.
Omella recorda que el Congrés va encarregar al Defensor del Poble la creació d'una comissió d'investigació sobre les denúncies per abús sexual, que es va presentar l'octubre del 2023, que va disposar de la col·laboració de les diverses diòcesis i que va incloure quatre visites a Catalunya i entrevistes a 53 persones. Recorda també l'informe encarregat per la mateixa CEE al despatx Cremades&Calvo Sotelo, titulat Per donar llum, i que es pot consultar des del web www.paradarluz.com. Un informe, per cert, que es va demorar molts mesos i fou objecte de crítiques dins i fora de l'Església. El cardenal arquebisbe de Barcelona i líder de l'Església espanyola conclou expressant el seu respecte pel Parlament, però deixant clar que no compareixerà "amb el convenciment que sabrà excusar la meva presència".
La decisió d'Omella mostra de nou el terreny delicat amb què s'ha mogut l'episcopat espanyol davant l'escàndol dels abusos sexuals. No ha existit una posició unànime en el to dels membres de la CEE davant les denúncies i Omella ha intentat fer equilibris. Ha definit com a "xacra" la realitat dels abusos, però subratllant "la dimensió extraeclesial" de la majoria de casos, i rebutjant l'extrapolació de les dades de l'informe del Defensor del Poble, que elevarien a 430.000 persones el nombre de víctimes. Omella, a la vegada, ha intentat no allunyar-se de la posició del papa Francesc de mostrar proximitat amb les víctimes.
L'Església espanyola es troba a les portes d'iniciar el procés de renovació de la seva cúpula. Omella conclou aquest març el seu mandat i ja hi ha molts moviments en l'episcopat de cara a la que serà una gran batalla interna. El potent sector conservador -que s'ha posicionat en contra de l'amnistia- prepara les seves forces mentre els prelats més identificats amb Francesc intentaran que el successor d'Omella tingui un successor de línia oberta. Aquest és també el context en què es produeix la negativa d'Omella a anar al Parlament.