Pocs mesos després que els líders independentistes catalans fossin empresonats de manera provisional, diversos cinemes i espais culturals de Catalunya van reestrenar El sopar, de Pere Portabella. Quatre dècades després, la pel·lícula, que el cineasta va rodar de manera clandestina el mateix dia que el franquisme executava Salvador Puig Antich, prenia una nova dimensió per as espectadors. Quatre presos del franquisme s'aplegaven al voltant d'una taula però la reestrena convertia l'estat espanyol en protagonista de la cinta. La  repressió mai havia deixat d'existir.

Aquest dimarts l'Ajuntament de Barcelona ha concedit a Portabella la Medalla d’Or al Mèrit Cultural, després que així ho acordés el ple municipal del mes de desembre. L'alcaldessa, Ada Colau, ha reivindicat la figura d'un creador que feia cinema des d'un punt de vista "crític" en una època en què el franquisme convertia el setè art en eina de propaganda feixista. El de Portabella és un llegat de cinema, política i cultura i Colau també ha defensat el seu present. "Continua implicat en la transformació de la realitat", ha dit. 

El públic més jove l'ha conegut per la reedició de la seva obra, complexa i poc convencional. Ell ha recordat quan, durant la detenció de diversos membres de l'Assemblea de Catalunya durant el tardofranquisme, un company de calabós li va reconèixer que no havia entès El sopar, tot demanant a l'autor que li expliqués. "M'hi vaig negar", ha recordat, assegurant que va animar el jove a comprendre-la des de la seva pròpia mirada.

Testimoni de la història

Moltes de les pel·lícules de Portabella no han perdut sentit amb el pas del temps, sigui per mèrit de l'autor o per la manca de progrés de la realitat social que retraten. Sigui com sigui, el professor de la Universitat Pompeu Fabra Jordi Balló ha valorat que les seves obres estan pensades per a "l'espectador del futur". "Quan el temps passa la presencia del film creix com a obra d’art testimonial", ha afegit, recordant pel·lícules com Informe general sobre unas cuestiones de interés para una proyección pública i Informe General II-El nuevo rapto de Europa.

Un testimoni dirigit per un cineasta que també va ser diputat i senador, pel PSUC però independent, i que durant l'acte el filòsof Josep Ramoneda ha reivindicat com a mediador. "Va fer possible convivències molt difícils, tant o més de les que trontollen ara", ha etzibat.

El mediador que té clar, però, quin ha de ser el camí per desbloquejar el conflicte polític a Catalunya: "Posar en dubte referèndum és allunyar la ciutadania del dret democràtic. Negar el referéndum és d'un paternalisme insuportable".

L'anàlisi política de Potabella no s'ha quedat aquí i també ha tingut temps per llançar un dard a la Unió Europea. "El pensament a curt termini i les successions interminables de cimeres són solucions pal·liatives que allarguen la seva agonia". Receptes polítiques que, tot i els seus 90 anys, donen la raó a la conservadora d'exposicions del Macba, Teresa Grandas, que ha defensat el "compromís amb el futur" del cineasta.

Potser les diagnosis de Portabella, igual que les seves pel·lícules, acaben sent vistes en el futur com a testimonis històrics d'una realitat que es resisteix a lliurar-se de rèmores del passat sense que, aparentment, cap dels actors presents vulgui o tingui capacitat per canviar-la.