16
de maig
del
2022
Actualitzat
a la
13:46h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat 15 dies per aplicar la sentència del 25% de castellà a totes les aules de Catalunya i el compte enrere ha començat. Mentre el Govern i el Parlament busquen activar alguna resposta -la modificació de la llei de política lingüística continua encallada després que Junts se'n despengés- entitats de la societat civil com Plataforma per la Llengua es mouen per mirar de frenar una sentència que liquida la immersió lingüística. Divendres, l'organització es va personar en la causa del 25% per oposar-se a l'execució de la sentència, com també ha fet Òmnium, i avui ha reclamat un front judicial comú contra l'ofensiva dels tribunals contra l'escola catalana.
En una roda de premsa aquest matí al Col·legi de Periodistes, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, i l'advocada i directora de l'entitat, Rut Carandell, han desgranat la seva estratègia per intentar aturar la sentència del 25% als tribunals.
Escuder i Carandell han reclamat un "front comú" entre el Govern i la societat civil per presentar batalla. "N'estem farts de tenir una llengua minoritzada i que ningú faci el que s'ha de fer", ha criticat Escuder, que ha assegurat que en els 40 anys de democràcia a Espanya s'hauria pogut acabar amb l'actual situació. Des de Plataforma han demanat una "reflexió" a la ciutadania per fer més ús de la llengua, però el missatge més contundent ha anat dirigit a la classe política: governs de tots els àmbits i Parlament. "No anem bé i això ha de canviar", ha advertit.
La situació més candent és la de l'escola. Divendres, la Plataforma per la Llengua es va personar en la causa del 25% al TSJC com a part interessada. "Hi ha bases sòlides per dir que la interlocutòria no aplica correctament la sentència de la qual es deriva", ha explicat Escuder, que ha animat la resta d'entitats, associacions i institucions per formar un front comú en aquest sentit. Rut Carandell ha detallat la qüestió de la personació en l'execució de la sentència. L'entitat està pendent del que digui el TSJC, i si els accepta com a part interessada en el cas, com ja ha fet amb l'Assemblea per a una Escola Bilingüe. El termini per presentar recurs acaba demà i per això des de Plataforma han fet el pas.
Dos punts que agreugent la sentència del 25%
La interlocutòria d'execució, de dilluns passat, encara no és ferma. Si el TSJC els accepta com a part interessada, es podrà presentar recurs i deixar en suspens el procediment. Hi ha dos elements significatius que agreugen la sentència del 25%. "La interlocutòria empitjora els termes de la sentència en dos àmbits", ha explicat Carandell. El primer és que diu que hi ha d'haver "com a mínim" el 25% de castellà i català. Això vol dir que es podria executar amb un 75% de castellà i, igualment, respectaria la interlocutòria. "Amplia l'abast de les resolucions", ha alertat Carandell. El segon punt és que dona legitimació a qualsevol família de Catalunya per demanar l'execució de la sentència. "Es podria estar executant eternament", ha apuntat la directora. Això, doncs, judicialitza encara més l'escola i crea inseguretat jurídica al voltant de l'ensenyament.
Dos magistrat subscriuen un vot particular i van en aquesta línia. Va en contra de la pròpia jurisprudència espanyola i també de l'europea. "Europa té clar que les polítiques públiques per defensar les llengües minoritzades a les escoles les ha de dictar l'estat, no les famílies", ha afirmat. "A Europa, la interlocutòria serà invalidada", ha deixat clar Carandell. Per arribar-hi, però, cal que se'ls reconegui com a part en la causa, per poder començar a presentar recursos. De tota manera, Plataforma no es presenta en representació de famílies que estiguin en contra de la sentència del 25%. "No animem les famílies a presentar-se, perquè aquesta és la part més perillosa de la sentència. La interpretació que fa el TSJC abraça tots els centres i fa que qualsevol família pugui canviar tot el sistema educatiu. Això és contrari a la jurisprudència europea", ha afirma Carandell.
Front judicial comú
Plataforma per la Llengua vol que aquest camí es faci conjuntament entre totes les entitats de defensa de la llengua a l'escola. En aquest sentit, l'entitat ofereix assessorament per avançar en aquest sentit. "Si som molts, algú passarà la criba i podrà presentar recurs per canviar allò que ens volen imposar a través dels tribunals per motius polítics", ha detallat Carandell. La directora de Plataforma també ha dit que la proposta de modificació de la llei de política lingüística "no serveix per res" i no protegeix el català a l'escola. "La pròpia interlocutòria diu que cal reforma legislativa serveix per executar la sentència", ha recordat Carandell. En aquest sentit, ha demanat la retirada de proposta de modificació de llei i ha exigit un pla d'acció perquè la immersió sigui efectiva i, també, per teixir un front judicial comú.
Des de la Plataforma consideren que la modificació de la llei de política lingüística -que també perjudicaria l'ofensiva judicial a Europa i podria ser reinterpretada pel TC en contra del català- i, alhora, reclamen un front judicial comú. Pel que fa al Govern, Escuder ha demanat a la conselleria d'Educació que apliqui el pla d'impuls al català per tal d'aconseguir que la la competència i el domini del català sigui més alt del que és ara. Ala roda de premsa hi han assistit representants d'USTEC, la Intersindical, ANC, FNEC i SEPC. S'ha parlat amb Òmnium i amb la resta d'entitats de Som Escola? "No n'havíem parlat prèviament amb Òmnium, però celebrem que també s'hagi personat, i tampoc s'ha plantejat en el plenari de Som Escola", ha reconegut Escuder. Hi haurà reunió amb Som Escola aquesta tarda en què també participarà la Generalitat.
Esquivar el 25% amb canvis legals?
Amb l'ultimàtum fixat pel TSJC per aplicar el 25% de castellà a totes les aules de Catalunya, poden ser efectives modificacions legals al Parlament o decrets del Govern per blindar la immersió? La resposta majoritària dels juristes consultats és clara: probablement, no. Ni la modificació de la llei de política lingüística en aquests moments, ni de la llei d'educació de Catalunya (LEC) ni un decret del Govern, sostenen, desactivarà la sentència. Només hi ha dos camins: acatar-la i, en tot cas, buscar en l'aplicabilitat la fórmula menys lesiva per a l'actual model d'escola catalana o, directament, el desacatament, escenari que no és el que preveu el Govern perquè situaria a l'ull de l'huracà els docents i suposaria continuar als peus dels cavalls dels tribunals.
En una roda de premsa aquest matí al Col·legi de Periodistes, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, i l'advocada i directora de l'entitat, Rut Carandell, han desgranat la seva estratègia per intentar aturar la sentència del 25% als tribunals.
Escuder i Carandell han reclamat un "front comú" entre el Govern i la societat civil per presentar batalla. "N'estem farts de tenir una llengua minoritzada i que ningú faci el que s'ha de fer", ha criticat Escuder, que ha assegurat que en els 40 anys de democràcia a Espanya s'hauria pogut acabar amb l'actual situació. Des de Plataforma han demanat una "reflexió" a la ciutadania per fer més ús de la llengua, però el missatge més contundent ha anat dirigit a la classe política: governs de tots els àmbits i Parlament. "No anem bé i això ha de canviar", ha advertit.
La situació més candent és la de l'escola. Divendres, la Plataforma per la Llengua es va personar en la causa del 25% al TSJC com a part interessada. "Hi ha bases sòlides per dir que la interlocutòria no aplica correctament la sentència de la qual es deriva", ha explicat Escuder, que ha animat la resta d'entitats, associacions i institucions per formar un front comú en aquest sentit. Rut Carandell ha detallat la qüestió de la personació en l'execució de la sentència. L'entitat està pendent del que digui el TSJC, i si els accepta com a part interessada en el cas, com ja ha fet amb l'Assemblea per a una Escola Bilingüe. El termini per presentar recurs acaba demà i per això des de Plataforma han fet el pas.
Dos punts que agreugent la sentència del 25%
La interlocutòria d'execució, de dilluns passat, encara no és ferma. Si el TSJC els accepta com a part interessada, es podrà presentar recurs i deixar en suspens el procediment. Hi ha dos elements significatius que agreugen la sentència del 25%. "La interlocutòria empitjora els termes de la sentència en dos àmbits", ha explicat Carandell. El primer és que diu que hi ha d'haver "com a mínim" el 25% de castellà i català. Això vol dir que es podria executar amb un 75% de castellà i, igualment, respectaria la interlocutòria. "Amplia l'abast de les resolucions", ha alertat Carandell. El segon punt és que dona legitimació a qualsevol família de Catalunya per demanar l'execució de la sentència. "Es podria estar executant eternament", ha apuntat la directora. Això, doncs, judicialitza encara més l'escola i crea inseguretat jurídica al voltant de l'ensenyament.
Dos magistrat subscriuen un vot particular i van en aquesta línia. Va en contra de la pròpia jurisprudència espanyola i també de l'europea. "Europa té clar que les polítiques públiques per defensar les llengües minoritzades a les escoles les ha de dictar l'estat, no les famílies", ha afirmat. "A Europa, la interlocutòria serà invalidada", ha deixat clar Carandell. Per arribar-hi, però, cal que se'ls reconegui com a part en la causa, per poder començar a presentar recursos. De tota manera, Plataforma no es presenta en representació de famílies que estiguin en contra de la sentència del 25%. "No animem les famílies a presentar-se, perquè aquesta és la part més perillosa de la sentència. La interpretació que fa el TSJC abraça tots els centres i fa que qualsevol família pugui canviar tot el sistema educatiu. Això és contrari a la jurisprudència europea", ha afirma Carandell.
Front judicial comú
Plataforma per la Llengua vol que aquest camí es faci conjuntament entre totes les entitats de defensa de la llengua a l'escola. En aquest sentit, l'entitat ofereix assessorament per avançar en aquest sentit. "Si som molts, algú passarà la criba i podrà presentar recurs per canviar allò que ens volen imposar a través dels tribunals per motius polítics", ha detallat Carandell. La directora de Plataforma també ha dit que la proposta de modificació de la llei de política lingüística "no serveix per res" i no protegeix el català a l'escola. "La pròpia interlocutòria diu que cal reforma legislativa serveix per executar la sentència", ha recordat Carandell. En aquest sentit, ha demanat la retirada de proposta de modificació de llei i ha exigit un pla d'acció perquè la immersió sigui efectiva i, també, per teixir un front judicial comú.
Des de la Plataforma consideren que la modificació de la llei de política lingüística -que també perjudicaria l'ofensiva judicial a Europa i podria ser reinterpretada pel TC en contra del català- i, alhora, reclamen un front judicial comú. Pel que fa al Govern, Escuder ha demanat a la conselleria d'Educació que apliqui el pla d'impuls al català per tal d'aconseguir que la la competència i el domini del català sigui més alt del que és ara. Ala roda de premsa hi han assistit representants d'USTEC, la Intersindical, ANC, FNEC i SEPC. S'ha parlat amb Òmnium i amb la resta d'entitats de Som Escola? "No n'havíem parlat prèviament amb Òmnium, però celebrem que també s'hagi personat, i tampoc s'ha plantejat en el plenari de Som Escola", ha reconegut Escuder. Hi haurà reunió amb Som Escola aquesta tarda en què també participarà la Generalitat.
Esquivar el 25% amb canvis legals?
Amb l'ultimàtum fixat pel TSJC per aplicar el 25% de castellà a totes les aules de Catalunya, poden ser efectives modificacions legals al Parlament o decrets del Govern per blindar la immersió? La resposta majoritària dels juristes consultats és clara: probablement, no. Ni la modificació de la llei de política lingüística en aquests moments, ni de la llei d'educació de Catalunya (LEC) ni un decret del Govern, sostenen, desactivarà la sentència. Només hi ha dos camins: acatar-la i, en tot cas, buscar en l'aplicabilitat la fórmula menys lesiva per a l'actual model d'escola catalana o, directament, el desacatament, escenari que no és el que preveu el Govern perquè situaria a l'ull de l'huracà els docents i suposaria continuar als peus dels cavalls dels tribunals.