10
d'agost
del
2021
Actualitzat
el
01
de juliol
del
2023
a les
16:17h
"A casa meva hi toca el sol tot el dia i m'és impossible mantenir la temperatura per sota dels 30 graus". Qui parla és el Marc, veí de Vic i que té com a únic ingrés mensual la Renda Garantida de Ciutadania. "La societat encara veu la possibilitat de poder-se aclimatar a l'estiu com un luxe", explica. Ell és una de les persones que veu limitada la capacitat per mantenir la casa a una temperatura adequada. Una realitat que sovint es visibilitza més a l'hivern però que també existeix durant els mesos de temperatures més altes, especialment en plena onada de calor com la que comença aquest dimecres.
Segons l'Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica 2019-2024, la pobresa energètica és "la situació en què es troba una llar en què no poden ser satisfetes les necessitats bàsiques dels subministraments d'energia, a causa d'un nivell d'ingressos insuficient". El document també apunta que la situació de pobresa es pot veure agreujada en habitatges ineficients energèticament. La portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano, reconeix que el fenomen es visibilitza més a l'hivern però reclama que a l'estiu s'han d'exigir les mateixes responsabilitats. "Amb les onades de calor s’agreuja el fet de no poder pagar factures i mantenir casa a temperatura adequada", afirma.
Això encara es fa evident en l'actualitat, una època amb els preus de la llum batent successius rècords històrics els dies amb temperatures més altes. Fins al punt que aquest dimecres tocaran sostre per tercer dia consecutiu, precisament coincidint amb l'inici de l'onada de calor. Campuzano assenyala que qui més acostuma a patir la situació són les persones més pobres, no només pel seu nivell d'ingressos. "Les persones amb renda baixa acostumen a viure en edificis poc eficients", explica.
És el cas del Marc, que viu en un habitatge sota teulada a Vic. "No em puc permetre endollar un aire condicionat ni tampoc comprar un tendal. Com que hi toca el sol tot el dia, a la nit el pis continua sent un forn i em costa dormir", relata. Els passa el mateix a persones que viuen en entorns urbans amb molta concentració d'edificis. "És el que es coneix com a illes de calor. "Els materials de construcció s'escalfen durant tot el dia i això fa que si vius en carrers estrets i amb pocs espais verds, la temperatura no baixi a la nit", diu Campuzano.
La portaveu de l'APE insisteix en la necessitat que les administracions vetllin pels drets de les persones que pateixen pobresa energètica també durant els mesos de calor. En aquest sentit, recorda el conveni signat entre la Generalitat, les administracions i Endesa el març per evitar els talls de subministraments a persones vulnerables.
L'acord inclou que Endesa s'haurà de responsabilitzar com a mínim del 50% dels nous deutes generats a partir de l'1 de gener del 2021. L'altra meitat haurà de ser assumida per la Generalitat. Es crearà un Fons d’Atenció Solidària per evitar la generació de nous deutes que donarà cobertura en forma d’ajuts, atenció i suport a les persones i llars acreditades amb informe vigent de serveis socials com a vulnerables econòmics o amb risc d’exclusió residencial amb l’objectiu que no es generi deute.
Efectes sobre la salut i el medi ambient
La possibilitat d'endollar electrodomèstics per combatre la calor -sobretot en el cas de l'aire condicionat- també obre un altre debat: els efectes sobre el medi ambient. El consum d'energia elèctrica fa que s'alliberi més diòxid de carboni a l'atmosfera i pot contribuir a l'escalfament global. "És un debat que no tenim resolt, però sí que tenim clar que la gent ha de poder tenir casa seva a una temperatura adequada", diu Campuzano.
La portaveu de l'APE posa l'accent en els efectes sobre la salut que representa la impossibilitat d'assolir aquest objectiu. La calor excessiva i sostinguda comporta un augment de la mortalitat, especialment en la gent gran, nadons i les persones que tenen patologies cròniques, assenyala un informe del 2020 de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. "Una calor elevada i sostinguda durant uns dies provoca un excés de mortalitat que varia entre el 12% i el 40% als països desenvolupats", apunta l'estudi, que posa com a exemple l'onada de calor que va patir Catalunya el 2003. Del 3 al 16 d'agost d'aquell any, es van superar en un 53% els valors de mortalitat comparats amb els registrats durant les mateixes setmanes de l’any 2002.
Segons l'Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica 2019-2024, la pobresa energètica és "la situació en què es troba una llar en què no poden ser satisfetes les necessitats bàsiques dels subministraments d'energia, a causa d'un nivell d'ingressos insuficient". El document també apunta que la situació de pobresa es pot veure agreujada en habitatges ineficients energèticament. La portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano, reconeix que el fenomen es visibilitza més a l'hivern però reclama que a l'estiu s'han d'exigir les mateixes responsabilitats. "Amb les onades de calor s’agreuja el fet de no poder pagar factures i mantenir casa a temperatura adequada", afirma.
Això encara es fa evident en l'actualitat, una època amb els preus de la llum batent successius rècords històrics els dies amb temperatures més altes. Fins al punt que aquest dimecres tocaran sostre per tercer dia consecutiu, precisament coincidint amb l'inici de l'onada de calor. Campuzano assenyala que qui més acostuma a patir la situació són les persones més pobres, no només pel seu nivell d'ingressos. "Les persones amb renda baixa acostumen a viure en edificis poc eficients", explica.
És el cas del Marc, que viu en un habitatge sota teulada a Vic. "No em puc permetre endollar un aire condicionat ni tampoc comprar un tendal. Com que hi toca el sol tot el dia, a la nit el pis continua sent un forn i em costa dormir", relata. Els passa el mateix a persones que viuen en entorns urbans amb molta concentració d'edificis. "És el que es coneix com a illes de calor. "Els materials de construcció s'escalfen durant tot el dia i això fa que si vius en carrers estrets i amb pocs espais verds, la temperatura no baixi a la nit", diu Campuzano.
La portaveu de l'APE insisteix en la necessitat que les administracions vetllin pels drets de les persones que pateixen pobresa energètica també durant els mesos de calor. En aquest sentit, recorda el conveni signat entre la Generalitat, les administracions i Endesa el març per evitar els talls de subministraments a persones vulnerables.
L'acord inclou que Endesa s'haurà de responsabilitzar com a mínim del 50% dels nous deutes generats a partir de l'1 de gener del 2021. L'altra meitat haurà de ser assumida per la Generalitat. Es crearà un Fons d’Atenció Solidària per evitar la generació de nous deutes que donarà cobertura en forma d’ajuts, atenció i suport a les persones i llars acreditades amb informe vigent de serveis socials com a vulnerables econòmics o amb risc d’exclusió residencial amb l’objectiu que no es generi deute.
Efectes sobre la salut i el medi ambient
La possibilitat d'endollar electrodomèstics per combatre la calor -sobretot en el cas de l'aire condicionat- també obre un altre debat: els efectes sobre el medi ambient. El consum d'energia elèctrica fa que s'alliberi més diòxid de carboni a l'atmosfera i pot contribuir a l'escalfament global. "És un debat que no tenim resolt, però sí que tenim clar que la gent ha de poder tenir casa seva a una temperatura adequada", diu Campuzano.
La portaveu de l'APE posa l'accent en els efectes sobre la salut que representa la impossibilitat d'assolir aquest objectiu. La calor excessiva i sostinguda comporta un augment de la mortalitat, especialment en la gent gran, nadons i les persones que tenen patologies cròniques, assenyala un informe del 2020 de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. "Una calor elevada i sostinguda durant uns dies provoca un excés de mortalitat que varia entre el 12% i el 40% als països desenvolupats", apunta l'estudi, que posa com a exemple l'onada de calor que va patir Catalunya el 2003. Del 3 al 16 d'agost d'aquell any, es van superar en un 53% els valors de mortalitat comparats amb els registrats durant les mateixes setmanes de l’any 2002.