13
de setembre
de
2022
Actualitzat:
15
de gener
de
2024,
18:01h
Està canviant el sentit de la guerra a Ucraïna? La contraofensiva de l'exèrcit ucraïnès i la recuperació espectacular d'un bocí de l'est ocupat per les tropes russes han sorprès la comunitat internacional i incrementat la moral de combat de Kíiv. L'exèrcit ucraïnès avança per la província de Jàrkov i s'ha apoderat de dues ciutats estratègiques per Rússia com Kupiansk i Izium, que feia de cap de pont pels invasors. Alhora, l'èxit d'Ucraïna ha tingut un efecte immediat. Per primera vegada, s'han escoltat veus crítiques amb la marxa de la guerra en els cercles oficials de Moscou, el que no ha succeït des del 24 de febrer, quan va començar la invasió ordenada per Vladímir Putin.
Dos coneixedors del que està succeint al camp de batalla, bons analistes de la realitat internacional, ens ajuden a revelar el nou moment del conflicte. Són Abel Riu, analista del centre d'anàlisi Catalonian Global Institute, i Pablo del Amo, historiador i analista de Descifrando la Guerra, un mitjà especialitzat en conflictologia. Aquestes són cinc coses que estan passant en aquests moments i que (potser) canviïn l'escenari.
L'efecte HIMARS
Les tropes ucraïneses estan començant a notar l'efecte del suport militar occidental, tant en el vessant militar com financer. En especial, els llançacoets d'alta precisió HIMARS procedents dels Estats Units. Pablo del Amo explica que "han estat efectius contra una gran quantitat de dipòsits de municions russos que les tropes russes havien anat acumulant". "La seva destrucció ha deixat afeblit l'exèrcit rus", afegeix. També s'ha evidenciat l'eficàcia creixent de l'entrenament a les tropes ucraïneses.
Segons Abel Riu, fins a 10.000 soldats han estat formats aquests mesos per experts britànics. I n'hi ha d'altres països sobre el terreny. Pablo del Amo assenyala, d'altra banda, la presència de carros de combat enviat per països de l'OTAN, molts d'ells procedents d'antics països del Pacte de Varsòvia, amb models més coneguts i fàcils d'emprar pels ucraïnesos.
Dues maneres de fer la guerra
Abel Riu assenyala que el conflicte està mostrant dues maneres diferents de fer la guerra: "Les unitats ucraïneses funcionen d'una manera més autònoma i àgil sobre el terreny, i han demostrat una major adaptació als canvis de conjuntura. En canvi, les tropes russes estan sotmeses a un sistema més centralitzat, amb uns llocs de decisió llunyans i seriosos problemes de comunicació".
El factor psicològic, arma contra Rússia
En tot conflicte d'aquest tipus, el component moral és determinant enla sort de la lluita. Pablo del Amo és molt clar en això: "El poble ucraïnès està disposat a lluitar, vol lluitar, i no està clar si l'exèrcit rus també". L'analista es refereix al component moral de tota guerra i que en aquest cas sembla decantar-se en favor del costat ucraïnès.
El règim s'esquerda?
La petició d'un grup de regidors de Moscou i Sant Petersburg demanant el cessament de Putin ha sobtat. També les crítiques de diversos analistes de la televisió contra la direcció de la guerra. Per Riu, "cal ser prudents sobre això i un dels impulsors de la carta que reclama cessar Putin ja ha estat citat pels tribunals". "Una cosa és segura: si la guerra continua anant malament, les esquerdes augmentaran", apunta.
La mobilització, una decisió d'alt risc
La crida a la mobilització general és un recurs a les mans del Kremlin. Però suposa una inflexió. Pablo del Amo considera que "sobre el paper, Rússia, pel seu potencial, té capacitat de capgirar la situació". "Però recórrer a la mobilització, com avui ha demanat el líder del Partit Comunista, Guennadi Ziugànov, suposa en primer lloc un canvi en la narrativa. Fins ara, Moscou ha parlat d'una operació especial, no hi ha una declaració formal de guerra. Cridar a la mobilització és una altra cosa. I, a més, no serà una mesura popular. Putin s'ho pensarà dues vegades", completa.
Azerbaidjan aprofita el moment
L'esdeveniment de les darreres hores és el reinici del conflicte entre dos enemics històrics: Azerbaidjan (aliat de Turquia) i Armènia (protegit de Moscou), que arrosseguen el plet històric pel territori de Nagorno-Karabaj. L'exèrcit d'Azerbaidjan ha llançat un atac contra Armènia amb l'argument de respondre a provocacions armènies de fa mesos. El 2020 es va tancar un acord precari de pau. Ara, Azerbaidjan sembla aprofitar la feblesa de Rússia. I una altra dada a tenir en compte: el règim de l'Azerbaidjan, una dictadura, se sent segur: acaba de signar un acord amb la UE per incrementar el subministrament de gas a Europa.
Cap a on evolucionarà el conflicte? Els analistes es mostren prudents. "La guerra ha passat per diverses fases des de l'inici i pot tornar a passar. Crec que viurem una guerra llarga. Però la penetració ucraïnesa a Jàrkov és un fet important", assegura Pablo del Amo. Per Abel Riu, "caldrà veure, però el gran error de Putin ha estat menystenir Ucraïna". I aventura que si Rússia s'afebleix més, passaran coses: "El que s'entreveu a Armènia pot reproduir-se allí on la presència russa és significativa, del Caucas al Mali passant per Síria".
Dos coneixedors del que està succeint al camp de batalla, bons analistes de la realitat internacional, ens ajuden a revelar el nou moment del conflicte. Són Abel Riu, analista del centre d'anàlisi Catalonian Global Institute, i Pablo del Amo, historiador i analista de Descifrando la Guerra, un mitjà especialitzat en conflictologia. Aquestes són cinc coses que estan passant en aquests moments i que (potser) canviïn l'escenari.
L'efecte HIMARS
Les tropes ucraïneses estan començant a notar l'efecte del suport militar occidental, tant en el vessant militar com financer. En especial, els llançacoets d'alta precisió HIMARS procedents dels Estats Units. Pablo del Amo explica que "han estat efectius contra una gran quantitat de dipòsits de municions russos que les tropes russes havien anat acumulant". "La seva destrucció ha deixat afeblit l'exèrcit rus", afegeix. També s'ha evidenciat l'eficàcia creixent de l'entrenament a les tropes ucraïneses.
Segons Abel Riu, fins a 10.000 soldats han estat formats aquests mesos per experts britànics. I n'hi ha d'altres països sobre el terreny. Pablo del Amo assenyala, d'altra banda, la presència de carros de combat enviat per països de l'OTAN, molts d'ells procedents d'antics països del Pacte de Varsòvia, amb models més coneguts i fàcils d'emprar pels ucraïnesos.
Dues maneres de fer la guerra
Abel Riu assenyala que el conflicte està mostrant dues maneres diferents de fer la guerra: "Les unitats ucraïneses funcionen d'una manera més autònoma i àgil sobre el terreny, i han demostrat una major adaptació als canvis de conjuntura. En canvi, les tropes russes estan sotmeses a un sistema més centralitzat, amb uns llocs de decisió llunyans i seriosos problemes de comunicació".
El factor psicològic, arma contra Rússia
En tot conflicte d'aquest tipus, el component moral és determinant enla sort de la lluita. Pablo del Amo és molt clar en això: "El poble ucraïnès està disposat a lluitar, vol lluitar, i no està clar si l'exèrcit rus també". L'analista es refereix al component moral de tota guerra i que en aquest cas sembla decantar-se en favor del costat ucraïnès.
El règim s'esquerda?
La petició d'un grup de regidors de Moscou i Sant Petersburg demanant el cessament de Putin ha sobtat. També les crítiques de diversos analistes de la televisió contra la direcció de la guerra. Per Riu, "cal ser prudents sobre això i un dels impulsors de la carta que reclama cessar Putin ja ha estat citat pels tribunals". "Una cosa és segura: si la guerra continua anant malament, les esquerdes augmentaran", apunta.
La mobilització, una decisió d'alt risc
La crida a la mobilització general és un recurs a les mans del Kremlin. Però suposa una inflexió. Pablo del Amo considera que "sobre el paper, Rússia, pel seu potencial, té capacitat de capgirar la situació". "Però recórrer a la mobilització, com avui ha demanat el líder del Partit Comunista, Guennadi Ziugànov, suposa en primer lloc un canvi en la narrativa. Fins ara, Moscou ha parlat d'una operació especial, no hi ha una declaració formal de guerra. Cridar a la mobilització és una altra cosa. I, a més, no serà una mesura popular. Putin s'ho pensarà dues vegades", completa.
Azerbaidjan aprofita el moment
L'esdeveniment de les darreres hores és el reinici del conflicte entre dos enemics històrics: Azerbaidjan (aliat de Turquia) i Armènia (protegit de Moscou), que arrosseguen el plet històric pel territori de Nagorno-Karabaj. L'exèrcit d'Azerbaidjan ha llançat un atac contra Armènia amb l'argument de respondre a provocacions armènies de fa mesos. El 2020 es va tancar un acord precari de pau. Ara, Azerbaidjan sembla aprofitar la feblesa de Rússia. I una altra dada a tenir en compte: el règim de l'Azerbaidjan, una dictadura, se sent segur: acaba de signar un acord amb la UE per incrementar el subministrament de gas a Europa.
Cap a on evolucionarà el conflicte? Els analistes es mostren prudents. "La guerra ha passat per diverses fases des de l'inici i pot tornar a passar. Crec que viurem una guerra llarga. Però la penetració ucraïnesa a Jàrkov és un fet important", assegura Pablo del Amo. Per Abel Riu, "caldrà veure, però el gran error de Putin ha estat menystenir Ucraïna". I aventura que si Rússia s'afebleix més, passaran coses: "El que s'entreveu a Armènia pot reproduir-se allí on la presència russa és significativa, del Caucas al Mali passant per Síria".