Quines mesures està prenent cada país envers Rússia?

Més enllà de les accions de resposta de la Unió Europea i l'OTAN, diversos estats estan impulsant actuacions pel seu compte

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen | Parlament Europeu
Marc Orts
28 de febrer del 2022
Actualitzat a les 15:29h
Rússia és una potència nuclear i el seu president, Vladímir Putin, ha fet palès que no li importa aprofitar-se del seu estatus. L'última expressió d'aquest desacomplexament és la posada en alerta de les forces russes de dissuasió nuclear, com a resposta a què considera "declaracions agressives" dels països occidentals en relació amb la guerra a Ucraïna.

Davant d'això, l'OTAN, la Unió Europea i diversos estats a títol individual han optat per la confrontació mitjançant la implementació de mecanismes de soft war, que no impliquen un enfrontament armat. Repassem a continuació les mesures adoptades per cada actor implicat en el conflicte.

Unió Europea
La guerra a Ucraïna i la tendència expansiva de Rússia suposa un examen per a la Unió Europea que posa a prova la capacitat d'articulació d'una resposta comuna i unificada. Aquestes són les accions implementades fins al moment:
  • Imposició de sancions a 555 individus i 52 entitats russes  properes al Kremlin: congelació dels béns en territori comunitari i prohibició de viatjar a la Unió Europea.
  • Restriccions al comerç: prohibició de les importacions i les exportacions de determinats béns i tecnologies, així com dels serveis turístics.
  • Mesures diplomàtiques: suspensió dels encontres bilaterals entre la UE i Rússia, exclusió de Rússia de les reunions del G8, prohibició de préstecs al país per part del Banc Europeu d’Inversions (EIB) i del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (EBRB).
  • Subministrament de més de 450 milions d'euros en armament a Ucraïna.
  • Coordinació contra la desinformació i altres mètodes de guerra híbrida.
  • Conjuntament amb els Estats Units, França, Alemanya, Itàlia, el Regne Unit i el Canadà; la Comissió Europea ha acordat l'expulsió de determinats bancs russos de la xarxa internacional de pagaments SWIFT, la imposició de mesures restrictives al Banc Central de Rússia, la limitació dels passaports daurats que dona la ciutadania europea a multimilionaris russos propers al Kremlin i la persecució dels individus i companyies sancionats per assegurar l’efectiva implementació de les sancions esmentades.
  • Veto de les emissions dels mitjans de comunicació russos, Rússia Today i Sputnik.
  • Tancament de l'espai aeri a les aerolínies russes.


El conflicte amb Rússia ha significat el revifament de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, que es trobava en un període de contestació internacional. L'OTAN ha aplicat les següents mesures:
  • Activació dels plans de defensa: protecció de l’espai aeri dels Estats membres i del Mar del Nord i del Mediterrani, així com el permís de desplegament de les Forces de Resposta Ràpida -de fins a 40.000 efectius- en cas que sigui necessari.
  • Activació de l’Article 4 del tractat de l’OTAN invocat per Bulgària, República Txeca, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Romania i Eslovàquia, que preveu assistència davant el risc d’atac.
  • Reforç de les fronteres i protecció dels països bàltics propers a Rússia.
  • Esforços diplomàtics per a dialogar amb Rússia, fins ara, fracassats.

Estats Units
Els Estats Units juguen un paper fonamental en el tauler internacional i, més encara, en l'agenda internacional russa. El país nord-americà s'ha mostrat molt actiu pel que fa a la guerra d'Ucraïna:
  • Tall de les connexions del sistema financer nacional amb el principal banc rus, Sberbank; així com l’impediment a Rússia de realitzar transaccions amb dòlars.
  • Sancions per a bloquejar el segon banc rus més important, VTB, i a tres altres institucions financeres. També al banc militar i al banc estatal russos, amb la congelació dels seus actius i la prohibició de fer-hi negocis.
  • Restriccions al deute i a les accions de 13 de les principals empreses i entitats russes, que sumen 1,4 bilions de dòlars en actius.
  • Proscripció del sistema financer, congelació del patrimoni als Estats Units i impediment de l’entrada al país de 15 membres de l’oligarquia propera a Putin.
  • Prohibició de la importació de productes, per a tallar l’accés de Rússia als últims avenços tecnològics.
  • Sancions a 24 persones i entitats bielorusses.
  • Prohibició de dur a terme inversions per part dels estatunidencs i de la importació des dels territoris ubicats al Donbass.

Regne Unit
El Regne Unit compta amb una important comunitat d'oligarques russos que han fet de Londres, casa seva. Ara, fora de la Unió Europea, des del número 10 de Downing Street es mostren contundents:
  • Veto a tots els bancs russos en el sistema financer del Regne Unit.
  • Congelació completa dels actius del banc rus VTB.
  • Prohibició a totes les companyies russes de recavar fons, rebre préstecs o negociar les seves accions i participacions en el Regne Unit.
  • Imposició de sancions a oligarques i institucions financeres al territori.
  • Congelació dels béns al país de més de 100 individus i entitats.
  • Prohibició de l’operació de l’aerolínia russa Aeroflot al país.
  • Veto a les exportacions d’equipaments, d'alta tecnologia i de components necessaris per a sectors de l’electrònica, les telecomunicacions i la indústria aeroespacial russes.
  • Acceleració de la reforma de la Llei de Delictes Econòmics, per a perseguir les activitats de blanqueig de diners, moltes procedents d’oligarques russos.
  • Tancament de l’espai aeri a les aerolínies russes.


El país germànic inicia l'etapa post-Merkel amb una mesura històrica, l'important increment del finançament de les forces armades i la defensa del país:
  • Partida extraordinària única de 100.000 milions d’euros, per a dotar les forces armades i inversió anual de més del 2% del PIB en defensa.
  • Fre al procés de certificació del gasoducte Nord Stream 2, que porta gas natural des de Rússia fins al país.
  • Subministrament de 1.000 llançagranades antitancs i de 500 míssils Stinger.
  • Plantejament d’enviar un sistema de defensa aèria a un grup de batalla de l’OTAN a Eslovàquia, conjuntament amb els Països Baixos.
  • Activació de mesures d’alerta nacional amb les forces armades.


La crisi a Ucraïna arriba en un moment complicat per França, que es troba en plena campanya electoral i a menys de cinquanta dies de la primera ronda de les eleccions presidencials. Això no impedeix, però, que estigui prenent un rol protagonista en el conflicte internacional amb Rússia.
  • Enviament d’equips de defensa i combustible a Ucraïna.
  • Congelació dels béns financers de personalitats russes al país.
  • Lluita contra la propaganda russa.
  • Intercepció d’un mercant rus vinculat a un oligarca proper a Putin al Canal de la Mànega.
  • Oferiment d’ajuda al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en cas que ho requereixi.


Espanya ha mostrat un perfil baix en el transcurs de l'organització d'una resposta a la invasió russa d'Ucraïna, fonamentat en una inequívoca posició pacifista i basat en la total lleialtat a la Unió Europea.
  • Subministrament a Ucraïna de 20 tones de material sanitari i d’equips militars de protecció, conformats per 750.000 equips de protecció, com armilles antibales i cascs balístics, així com per equips de protecció nuclear, bacteriològic i químic.
  • Disposició de 100 llits d’hospital de Madrid i Saragossa.
  • Proposició d’expulsar els equips esportius russos de les competicions europees.
  • Enviament de noves tropes a les fronteres amb Rússia, que s'afegiran als 800 militars espanyols desplegats en missions de l'OTAN a la zona.

Altres països que han enviat recursos a Ucraïna
  • Canadà: subministrament de 25,1 milions de dòlars en ajuda militar no letal, com cascs, armilles antibales, màscares de gas i equips de visió nocturna. A més, el país ha tancat l’espai aeri a les aerolínies russes.
  • Suècia: per primera vegada des de 1939, quan la Unió Soviètica va envair Finlàndia, ha anunciat que enviarà ajuda militar a Ucraïna, consistent en 5.000 cascos, 5.000 armilles antibales i 5.000 armes antitancs. També 135.000 racions d’aliments pels soldats.
  • Països Baixos: subministrament de 50 armes antitancs Panzerfaust-3 i 400 coets.
  • Itàlia: subministrament d’ajuda militar amb material i equips, que s'aprova a la reunió del Consell de Ministres d'aquest dilluns.
  • Austràlia: finançament del subministrament d’armes letals a Ucraïna, sense que hagin transcendit més detalls.