29
d'octubre
de
2022, 09:25
Actualitzat:
9:31h
La matinada d'aquest diumenge a les 03:00 hores acabarà l'horari d'estiu i el rellotge s'endarrerirà fins a tornar a marcar les 02:00 de la matinada per donar així començament a l'horari d'hivern, que s'estendrà fins a l'últim diumenge de març de 2023. Així doncs, un any més es farà el canvi d'hora, d'acord amb la Directiva Europea que s'aplica en tots els Estats de la Unió Europea (UE) per aconseguir un determinat estalvi energètic, malgrat els dubtes que envolten l'eficàcia de la mesura.
Segons estimacions oficials de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), el potencial d'estalvi en il·luminació podria assolir entorn de 300 milions d'euros, l'equivalent al 5% del total. D'aquesta quantitat, 90 milions corresponen al potencial de les llars de l'Estat, la qual cosa suposa un estalvi de 6 euros per llar i 210 milions restants s'estalviarien en els edificis del sector terciari i de la indústria. No obstant això, fonts de l'IDAE han informat Europa Press que realment no existeixen a Espanya informes actualitzats que permetin assegurar que el canvi d'hora porti associats estalvis energètics, ja que l'últim estudi és del 2015. Per això, han exposat que en cap cas s'ha analitzat l'impacte en un context com aquest. Si bé, els estudis de canvi horari requereixen una anàlisi prolongada en el temps per avaluar situacions estacionàries.
En qualsevol cas, han observat que les noves exigències d'eficiència energètica en il·luminació, en els sistemes de climatització i en els mateixos edificis, així com la progressiva introducció de l'autoconsum, han alertat significativament les anàlisis que originalment s'utilitzaven per calcular les dades. En aquesta línia, han recordat que el canvi d'hora es va aprovar en una època diferent de l'actual amb hàbits de vida que podrien afectar en més mesura al consum energètic. De fet, han apuntat que ara caldria tenir en compte una altra realitat, com és el fet que les jornades de treball han canviat i el teletreball s'ha anat estenent, quelcom que provoca que les rutines dels ciutadans ja no coincideixin tant com abans en el mateix espaitemps.
Si bé l'IDAE ha indicat que no ha fet estudis, avanços o treballs en aquest àmbit en els últims anys, ha exposat que l'informe més actual el va elaborar la Comissió d'Indústria, Recerca i Energia del Parlament Europeu el 2018. Aquest treball assenyala que els canvis estacionals d'hora poden produir estalvis, però són marginals i, per tant, no hi ha certesa dels beneficis que puguin obtenir en tots els estats membre. Així mateix, afegeix que encara que poden produir-se estalvis d'energia en il·luminació, no és tan evident que passi el mateix amb la calefacció, que podria fins i tot augmentar el seu consum.
En tot cas, l'IDAE ha admès que els resultats d'aquest informe són difícils d'interpretar perquè estan influenciats per factors externs, com la meteorologia o el comportament dels usuaris. Per això, ha afegit que en el context actual hi ha mecanismes més rellevants que el canvi horari per aconseguir estalvis energètics, com són la substitució de llums i aparells per alternatives més eficients, assegurar que la potència i la tarifa elèctrica contractada és l'adequada i incorporar pautes d'estalvi a casa i a l'empresa.
Amb tot, el debat sobre el canvi horari a la UE va començar el 2018 quan la Comissió Europea (CE) va realitzar una consulta pública en què més del 80% dels 4,6 milions de ciutadans que van participar es van mostrar a favor d'acabar amb els canvis d'hora. Sobre la base d'aquest resultat, la Comissió va proposar, a iniciativa de Finlàndia, eliminar aquesta pràctica i que el març del 2019 es produís l'últim canvi d'hora, però la falta de consens entre els estats, les avaluacions d'impacte i la pandèmia de la Covid-19 van retardar la seva possible anul·lació.
I encara que la CE va aprovar l'eliminació del canvi d'horari, aquest mes de març la comissió de Transport i Turisme del Parlament Europeu va apostar per retardar el seu final perquè les capitals tinguessin més temps per decidir si el país es queda amb l'horari d'estiu o el d'hivern. Països com Portugal ja han decidit que continuaran amb el canvi d'hora estacional.
Les primeres disposicions sobre l'horari d'estiu es van adoptar a Europa el 1980 i des de l'any 2000, amb l'esmentada directiva, van quedar establertes les regles que marquen el seu inici al març i la seva finalització a l'octubre. El canvi d'hora va començar a generalitzar-se a partir de 1974, arran de la primera crisi del petroli, quan alguns països van decidir avançar el rellotge per aprofitar millor la llum del sol i consumir així menys electricitat en il·luminació. S'aplica com a directiva des del 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys. Si bé, des de l'aprovació de la Novena Directiva pel Parlament Europeu i del Consell de la Unió el gener de 2001, el canvi s'aplica amb caràcter indefinit. La Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març.
A l'Estat, l'executiu va crear una comissió de 14 "savis" per determinar la conveniència o no d'eliminar el canvi d'hora estacional i, en cas de decisió afirmativa, decidir quin horari era el més adequat, el d'estiu o el d'hivern. La comissió va presentar un informe en què no va arribar a cap "resolució concloent", tenint en compte la "gran quantitat de repercussions d'impacte" que té aquesta mesura en camps com l'econòmic o el cultural.
Segons estimacions oficials de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), el potencial d'estalvi en il·luminació podria assolir entorn de 300 milions d'euros, l'equivalent al 5% del total. D'aquesta quantitat, 90 milions corresponen al potencial de les llars de l'Estat, la qual cosa suposa un estalvi de 6 euros per llar i 210 milions restants s'estalviarien en els edificis del sector terciari i de la indústria. No obstant això, fonts de l'IDAE han informat Europa Press que realment no existeixen a Espanya informes actualitzats que permetin assegurar que el canvi d'hora porti associats estalvis energètics, ja que l'últim estudi és del 2015. Per això, han exposat que en cap cas s'ha analitzat l'impacte en un context com aquest. Si bé, els estudis de canvi horari requereixen una anàlisi prolongada en el temps per avaluar situacions estacionàries.
En qualsevol cas, han observat que les noves exigències d'eficiència energètica en il·luminació, en els sistemes de climatització i en els mateixos edificis, així com la progressiva introducció de l'autoconsum, han alertat significativament les anàlisis que originalment s'utilitzaven per calcular les dades. En aquesta línia, han recordat que el canvi d'hora es va aprovar en una època diferent de l'actual amb hàbits de vida que podrien afectar en més mesura al consum energètic. De fet, han apuntat que ara caldria tenir en compte una altra realitat, com és el fet que les jornades de treball han canviat i el teletreball s'ha anat estenent, quelcom que provoca que les rutines dels ciutadans ja no coincideixin tant com abans en el mateix espaitemps.
Si bé l'IDAE ha indicat que no ha fet estudis, avanços o treballs en aquest àmbit en els últims anys, ha exposat que l'informe més actual el va elaborar la Comissió d'Indústria, Recerca i Energia del Parlament Europeu el 2018. Aquest treball assenyala que els canvis estacionals d'hora poden produir estalvis, però són marginals i, per tant, no hi ha certesa dels beneficis que puguin obtenir en tots els estats membre. Així mateix, afegeix que encara que poden produir-se estalvis d'energia en il·luminació, no és tan evident que passi el mateix amb la calefacció, que podria fins i tot augmentar el seu consum.
En tot cas, l'IDAE ha admès que els resultats d'aquest informe són difícils d'interpretar perquè estan influenciats per factors externs, com la meteorologia o el comportament dels usuaris. Per això, ha afegit que en el context actual hi ha mecanismes més rellevants que el canvi horari per aconseguir estalvis energètics, com són la substitució de llums i aparells per alternatives més eficients, assegurar que la potència i la tarifa elèctrica contractada és l'adequada i incorporar pautes d'estalvi a casa i a l'empresa.
Amb tot, el debat sobre el canvi horari a la UE va començar el 2018 quan la Comissió Europea (CE) va realitzar una consulta pública en què més del 80% dels 4,6 milions de ciutadans que van participar es van mostrar a favor d'acabar amb els canvis d'hora. Sobre la base d'aquest resultat, la Comissió va proposar, a iniciativa de Finlàndia, eliminar aquesta pràctica i que el març del 2019 es produís l'últim canvi d'hora, però la falta de consens entre els estats, les avaluacions d'impacte i la pandèmia de la Covid-19 van retardar la seva possible anul·lació.
I encara que la CE va aprovar l'eliminació del canvi d'horari, aquest mes de març la comissió de Transport i Turisme del Parlament Europeu va apostar per retardar el seu final perquè les capitals tinguessin més temps per decidir si el país es queda amb l'horari d'estiu o el d'hivern. Països com Portugal ja han decidit que continuaran amb el canvi d'hora estacional.
Les primeres disposicions sobre l'horari d'estiu es van adoptar a Europa el 1980 i des de l'any 2000, amb l'esmentada directiva, van quedar establertes les regles que marquen el seu inici al març i la seva finalització a l'octubre. El canvi d'hora va començar a generalitzar-se a partir de 1974, arran de la primera crisi del petroli, quan alguns països van decidir avançar el rellotge per aprofitar millor la llum del sol i consumir així menys electricitat en il·luminació. S'aplica com a directiva des del 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys. Si bé, des de l'aprovació de la Novena Directiva pel Parlament Europeu i del Consell de la Unió el gener de 2001, el canvi s'aplica amb caràcter indefinit. La Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març.
A l'Estat, l'executiu va crear una comissió de 14 "savis" per determinar la conveniència o no d'eliminar el canvi d'hora estacional i, en cas de decisió afirmativa, decidir quin horari era el més adequat, el d'estiu o el d'hivern. La comissió va presentar un informe en què no va arribar a cap "resolució concloent", tenint en compte la "gran quantitat de repercussions d'impacte" que té aquesta mesura en camps com l'econòmic o el cultural.