Refeu les agendes

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Pedro Sánchez ha de moure fitxa. El president espanyol explicarà avui el seu pla de desconfinament i per ara sabem que ha establert tres variables importants per anar-lo administrant: mantenir el nivell de contagis per sota de l'1%, la capacitat de detecció amb la realització de tests massius i PCR, i que el sistema de salut tingui marge per duplicar les UCI. Catalunya i la resta de l'Estat són en el bon camí, però és cert que un relaxament excessiu pot invertir la tendència o fer esclatar una segona crisi que tindria efectes devastadors per a l'economia i la salut. Avui previsiblement arribarem als 10.000 morts a Catalunya.

Ahir vaig escriure sobre la importància que, més enllà del que diguin o facin els governs, cadascú sigui responsable últim dels seus actes. No hi ha lideratges polítics ni espirituals que ens marquin el camí i hem de ser nosaltres, a partir dels consells de les autoritats mèdiques i de les fonts d'informació contrastades, els que prenguem consciència de com actuar. Protegir-nos nosaltres i protegir els altres. I això vol dir viure diferent de com ho hem fet fins ara. Si més no, durant uns mesos.

Veurem de quina forma administra Sánchez el retorn a la "normalitat" i com troba l'equilibri entre salut i economia. En el terreny de la política, és evident que la situació ja ha obligat a replantejar agendes. Avui us n'expliquem tres casos: Quim Torra que vol aguantar fins al 2021, Pere Aragonès que no vol adormir-se per refer els pressupostos que el Parlament va aprovar divendres i que no recollien encara l'impacte de la pandèmia, i Ciutadans que es vol ressituar al centre per recuperar una certa equidistància després que la dreta i l'extrema dreta els devoressin a les urnes el passat desembre.

Les agendes polítiques s'actualitzen i també ho hauran de fer les personals. Avui sabrem quines incomoditats i restriccions hem de gestionar a partir d'ara i fins a quin punt el paper de les autonomies és rellevant. No en la decisió, que ja sabem que no, sinó en el terreny de la gestió. Ahir vam saber que, a molt estirar, els deixaran fer propostes de franges horàries de sortida.  
 

---

Avui no et perdis

»Aragonès treballa per tenir llestos els pressupostos modificats la setmana vinent; per Oriol March.

»Torra reordena prioritats al Govern i aposta per allargar la legislatura fins al 2021; per Oriol March.

»Opinió: «Sense respostes»; per Jaume Barberà.

»Ciutadans i la pandèmia: un trajecte al centre, en cinc claus; per Pep Martí.

»Opinió: «L'estat del malestar»; per Carme Vidalhuguet.

»Compte enrere per al desconfinament; per Sara González.

»Com serà l'estudi per saber l'afectació del coronavirus en la població?; per Sara González i Bernat Surroca.

»Fil directe: «Donar arguments a l'Estat»; per Carles Bellsolà.

»La partida d'escacs per l'alcaldia de Badalona s'enroca; per Joan Serra Carné.

I també bones notícies...

» JUSTÍCIA Bassa surt de la presó per anar a treballar a la Fundació Hospital de Torroella de Montgrí.

» AVENÇOS Grífols preveu tenir un tractament contra el coronavirus al juliol.
 

---

 El passadís

La sortida d'escena d'Albert Rivera ha tingut conseqüències en la principal entitat de l'unionisme civil a Catalunya, Societat Civil Catalana (SCC). Des de la fundació de l'associació constitucionalista, la petjada del partit taronja ha estat molt evident. I no sempre les relacions van tenir tota la cordialitat que podia semblar. L'entitat ha hagut de contemporitzar amb tots els partits unionistes i més d'un cop s'han evidenciat en el seu si les tensions entre el PSC, el PP i Ciutadans. L'any passat, la voluntat de SCC de romandre com a referent transversal i rebutjar un discurs molt hostil envers l'executiu socialista, va dur a una forta tensió entre la junta i el nucli dur d'Albert Rivera.

Sembla que la desaparició política de Rivera ha acabat amb la mala maror i ara les relacions entre Ciutadans i Societat Civil estan recuperant la normalitat. Entorn de SCC s'assenyala amb alleugeriment el fracàs d'España Ciudadana, la plataforma auspiciada per Rivera que en algun moment es va veure com un possible competidor dels de Societat Civil. Una plataforma que, lògicament, mai es va poder desempallegar de l'etiqueta de creació directa de Ciutadans.

Vist i llegit

TV3 fa mesos que encadena bones xifres d'audiència. Però audiència no sempre equival a televisió de qualitat i a bon servei públic. Tenir-ne tampoc vol dir el contrari, òbviament. Però el procés ha fet que TV3 sigui ara més autoreferencial que abans. "Està deixant de ser un balcó al món per esdevenir una finestra al pati de llums de l'escala dels veïns que li donen el lideratge. Una escala gran i molt atapeïda, això sí". És el que opina, en un article a Comunicació21, el periodista Josep Martí Blanch, que va ser secretari de comunicació del Govern amb Artur Mas. Demana, amb raó, als seus responsables que se la imaginin a 15 anys vista. Al seu dia ho va fer el jove publicitari Arnau Rius. I ara ho torna a fer en un article al nostre diari, en aquest cas, demanant una aposta concreta per omplir les xarxes de continguts en català i per als més joves. El debat és necessari i tots dos donen arguments.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1938, quan la Guerra Civil ja estava pràcticament perduda davant els feixistes liderats per Franco, el govern de la República incorporava a les tropes l'anomenada Lleva del Biberó. Tenien només 17 anys, van ser reclutats com a auxiliars però van haver de fer la guerra amb tots els ets i uts i en batalles tan dures com la de l'Ebre. Un dels darrers supervivents era Pere Godall, a qui vam recordar de forma àmplia en un reportatge amb el seu testimoni. La Kompanyia Lliure va representar-se alguns testimonis que podeu recuperar aquí.

 L'aniversari

Avui fa 78 anys que va néixer a Castelló d'Empúries Joan Alsina i Hurtós, sacerdot de profundes inquietuds socials que el 1968 va marxar a Xile a evangelitzar. Va treballar a l'hospital de Sant Joan de Déu de Santiago. Ignasi Pujadas va escriure un llibre (Xile al cor) que descriu l'experiència vital d'Alsina en els anys de la Unitat Popular de Salvador Allende. Les cartes d'Alsina a la seva família testimonien el sentiment generós d'un sacerdot que es va identificar amb el poble xilè fins al final.

El dia del cop d'estat, l'11 de setembre de 1973, va veure des del terrat de l'hospital el bombardeig de La Moneda, mentre uns ploraven i altres ho celebraven. Conegudes les seves simpaties per la Unitat Popular, pocs dies després fou detingut, torturat de manera brutal i assassinat a trets per soldats de Pinochet. L'any 2013, quan en feia 40 de la seva mort, el van homenatjar al seu poble. Així ho va recollir Empordà TV i l'Ajuntament de Girona recordava així la seva trajectòria.​Fes clic aquí per rebre'l