12
de juny
del
2023
Actualitzat
el
14
de setembre
a les
18:24h
El conseller d'Educació fins aquest dilluns, Josep Gonzàlez-Cambray, va començar la seva etapa al Govern amb un moviment premonitori. El mateix dia que va ser nomenat com a màxim responsable del Departament d'Educació va enviar una carta a tots els centres educatius animant els professors a ser "protagonistes" de la nova Generalitat, presidida per Pere Aragonès. El desig se li giraria ràpidament. Els docents, amb vagues i protestes continuades, enterbolirien l'agenda política de Cambray. Les peticions de dimissió serien habituals.
Avançar el calendari escolar -acontentant les famílies- i reforçar les plantilles per reduir una hora lectiva als docents -acontentant sindicats- no ha tingut l'efecte desitjat entre la comunitat educativa, remarquen diverses fonts a Nació. El president Aragonès n'és plenament conscient i, en ple toc d'alerta electoral a ERC, ha decidit moure fitxa. S'han donat canvis a tres conselleries, però el moviment polític més rellevant és aquest: apartar Cambray, el conseller que no va saber transformar els esforços en èxits.
Han estat dos anys i uns pocs dies de comandament del conseller, que ara tindrà a Anna Simó com a relleu, però el seu pas per l'executiu serà especialment recordats per diferents actors de la comunitat educativa. Si bé es reconeixen diversos avenços durant la seva etapa al capdavant del departament, la majoria de fonts -entre sindicats, estudiants i societat civil- assenyala un regust amarg pel tarannà de l'equip de Cambray a l'hora de treballar aquests canvis. "És el conseller que més ha menystingut la part social", resumeix Rosa Mari Villaró, responsable de política educativa de CCOO, en relació a l'historial de titulars del ram.
Al rèquiem del món educatiu al conseller són habituals les mencions, més enllà de les polítiques concretes, al tarannà del departament durant la seva etapa. "El que més se li retreu a aquesta conselleria és haver menystingut la comunitat educativa", exposa la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura. La representant del sindicat majoritari coincideix a utilitzar el mateix verb que la membre de Comissions Obreres. "En un altre país, qui té tot el col·lectiu que representa en contra, i té tota la comunitat educativa decebuda, dimiteix o el destitueixen abans", apunta Segura.
És evident que una ferida que no ha acabat de tancar-se del tot, especialment entre el professorat, és el canvi de calendari. Tant des d'Ustec com des de CCOO ho mencionen com a punt d'inflexió. "No se li perdona", insisteix Iolanda Segura, sobre una política que correspon al Departament d'Educació però que era una aposta de mandat de Pere Aragonès.
Des de la conselleria s'ha acabat apostant per consolidar aquest avançament, si bé s'han fet canvis sobre altres apostes polèmiques com les tardes de lleure, posant el focus en què millora la situació dels alumnes més desfavorits i beneficia les famílies. Ara bé, la principal entitat representant del sector en aquesta matèria, les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya, l'Affac, ho matisa. "Mai no li vam traslladar el nostre acontentament sobre com es va avançar el calendari escolar. Sobretot, perquè es va gestionar molt malament i va portar inestabilitat", exposa Lidón Gasull com a directora de la federació. En el mateix sentit, valora que, si bé s'ha avançat en matèries com l'escola inclusiva, el pas de l'administració Cambray deixa "un balanç negatiu" en què "s'ha trencat el diàleg amb la comunitat educativa".
La portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) Marta Daviu celebra la marxa del conseller al capdavant del departament i lamenta que hagin faltat "polítiques valentes" pel que fa a la defensa de l'escola en català. "En un dels grans temes com el del 25% del castellà s'hi han posat pedaços", ha sentenciat Daviu, després de constatar que l'anunci de Cambray que cap escola impartiria el 25% del contingut en castellà a principis de curs es va desfer després d'un seguit de posicionaments judicials. En els dos anys del mandat del membre d'ERC, la portaveu del principal sindicat d'estudiants ha lamentat que no s'han sentit "un pilar fonamental de la comunitat educativa".
Més equilibris fa el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín. Des del seu punt de vista, es destaca el "desplegament molt polèmic de canvis profunds sense consens ni acompanyament de la LOMLOE i del calendari escolar". I després es dona una de freda i una de calenta. Es reconeix que s'ha incrementat el pressupost i el nombre de docents, però es resol que l'augment de la inversió "no ha prioritzat els centres d'alta complexitat ni la lluita contra l'abandonament escolar". Palacín també valora la implantació de les primeres mesures positives contra la segregració escolar i alhora les veu "incompletes" després que no s'hagi aprovat el decret de concerts.
A més, des de la Fundació Bofill es recorda el seu pas per la conselleria de Benestar i Família, fa vint anys. La carpeta que ara es coneix com a Drets Socials. Això aporta un perfil "necessari en termes d'equitat social i educativa", apunta Palacín.
Ara bé, una altra força sindical destacada com és Professors de Secundària ha fet equilibris entre la celebració de l'adeu a Cambray i el recordatori que les polítiques del departament també són les del Govern, que no ha canviat. "No ho oblidem: no ha estat la persona, sinó les seves polítiques el que ha fet sortir massivament el professorat al carrer", exposa l'agrupació de docents en un comunicat. Un enfocament similar al que aporta Daviu, del SEPC. "Ara entrarà Anna Simó, i anirà en la mateixa línia. No deixa de formar part d'un govern d'un partit que és còmplice de l'estat espanyol", exposa la portaveu nacional del sindicat d'estudiants.
De moment, alguns ja li posen deures, com posa remei a la llunyania actual entre comunitat educativa i departament "teixint" de nou complicitats. Mentrestant, Josep Gonzàlez-Cambray se'n va reivindicant que ha deixat "avenços que perduraran", com la gratuïtat de P2 o els esforços per revertir les retallades de la dècada prèvia. En un fil de Twitter, el conseller s'ha escarrassat a repassar algunes d'aquestes fites. Ara bé, ho ha fet restringint els comentaris a la publicació. Sap que marxa sense generar adhesions.
Avançar el calendari escolar -acontentant les famílies- i reforçar les plantilles per reduir una hora lectiva als docents -acontentant sindicats- no ha tingut l'efecte desitjat entre la comunitat educativa, remarquen diverses fonts a Nació. El president Aragonès n'és plenament conscient i, en ple toc d'alerta electoral a ERC, ha decidit moure fitxa. S'han donat canvis a tres conselleries, però el moviment polític més rellevant és aquest: apartar Cambray, el conseller que no va saber transformar els esforços en èxits.
Han estat dos anys i uns pocs dies de comandament del conseller, que ara tindrà a Anna Simó com a relleu, però el seu pas per l'executiu serà especialment recordats per diferents actors de la comunitat educativa. Si bé es reconeixen diversos avenços durant la seva etapa al capdavant del departament, la majoria de fonts -entre sindicats, estudiants i societat civil- assenyala un regust amarg pel tarannà de l'equip de Cambray a l'hora de treballar aquests canvis. "És el conseller que més ha menystingut la part social", resumeix Rosa Mari Villaró, responsable de política educativa de CCOO, en relació a l'historial de titulars del ram.
Al rèquiem del món educatiu al conseller són habituals les mencions, més enllà de les polítiques concretes, al tarannà del departament durant la seva etapa. "El que més se li retreu a aquesta conselleria és haver menystingut la comunitat educativa", exposa la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura. La representant del sindicat majoritari coincideix a utilitzar el mateix verb que la membre de Comissions Obreres. "En un altre país, qui té tot el col·lectiu que representa en contra, i té tota la comunitat educativa decebuda, dimiteix o el destitueixen abans", apunta Segura.
És evident que una ferida que no ha acabat de tancar-se del tot, especialment entre el professorat, és el canvi de calendari. Tant des d'Ustec com des de CCOO ho mencionen com a punt d'inflexió. "No se li perdona", insisteix Iolanda Segura, sobre una política que correspon al Departament d'Educació però que era una aposta de mandat de Pere Aragonès.
Des de la conselleria s'ha acabat apostant per consolidar aquest avançament, si bé s'han fet canvis sobre altres apostes polèmiques com les tardes de lleure, posant el focus en què millora la situació dels alumnes més desfavorits i beneficia les famílies. Ara bé, la principal entitat representant del sector en aquesta matèria, les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya, l'Affac, ho matisa. "Mai no li vam traslladar el nostre acontentament sobre com es va avançar el calendari escolar. Sobretot, perquè es va gestionar molt malament i va portar inestabilitat", exposa Lidón Gasull com a directora de la federació. En el mateix sentit, valora que, si bé s'ha avançat en matèries com l'escola inclusiva, el pas de l'administració Cambray deixa "un balanç negatiu" en què "s'ha trencat el diàleg amb la comunitat educativa".
La portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) Marta Daviu celebra la marxa del conseller al capdavant del departament i lamenta que hagin faltat "polítiques valentes" pel que fa a la defensa de l'escola en català. "En un dels grans temes com el del 25% del castellà s'hi han posat pedaços", ha sentenciat Daviu, després de constatar que l'anunci de Cambray que cap escola impartiria el 25% del contingut en castellà a principis de curs es va desfer després d'un seguit de posicionaments judicials. En els dos anys del mandat del membre d'ERC, la portaveu del principal sindicat d'estudiants ha lamentat que no s'han sentit "un pilar fonamental de la comunitat educativa".
Més equilibris fa el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín. Des del seu punt de vista, es destaca el "desplegament molt polèmic de canvis profunds sense consens ni acompanyament de la LOMLOE i del calendari escolar". I després es dona una de freda i una de calenta. Es reconeix que s'ha incrementat el pressupost i el nombre de docents, però es resol que l'augment de la inversió "no ha prioritzat els centres d'alta complexitat ni la lluita contra l'abandonament escolar". Palacín també valora la implantació de les primeres mesures positives contra la segregració escolar i alhora les veu "incompletes" després que no s'hagi aprovat el decret de concerts.
Esperances intermitents en Simó
En la seva compareixença pública, Aragonès ha deixat la porta oberta també a un canvi més enllà de Cambray en el departament. De moment, però, l'únic que està confirmat és que Anna Simó passa a ser la nova responsable de la conselleria. I ho fa amb una barreja d'esperances i sospites, a l'altra banda de l'entorn educatiu. D'una banda, alguns en destaquen que va ser presidenta del Consell Escolar entre 2018 i 2021, a més d'haver acumulat bagatge en la carpeta educativa amb la seva activitat parlamentària. "Se la coneix pel seu tarannà conciliador", destaca Rosa Maria Villaró, de CCOO, amb una clara contraposició al tast polític detectat els darrers dos anys.A més, des de la Fundació Bofill es recorda el seu pas per la conselleria de Benestar i Família, fa vint anys. La carpeta que ara es coneix com a Drets Socials. Això aporta un perfil "necessari en termes d'equitat social i educativa", apunta Palacín.
Ara bé, una altra força sindical destacada com és Professors de Secundària ha fet equilibris entre la celebració de l'adeu a Cambray i el recordatori que les polítiques del departament també són les del Govern, que no ha canviat. "No ho oblidem: no ha estat la persona, sinó les seves polítiques el que ha fet sortir massivament el professorat al carrer", exposa l'agrupació de docents en un comunicat. Un enfocament similar al que aporta Daviu, del SEPC. "Ara entrarà Anna Simó, i anirà en la mateixa línia. No deixa de formar part d'un govern d'un partit que és còmplice de l'estat espanyol", exposa la portaveu nacional del sindicat d'estudiants.
De moment, alguns ja li posen deures, com posa remei a la llunyania actual entre comunitat educativa i departament "teixint" de nou complicitats. Mentrestant, Josep Gonzàlez-Cambray se'n va reivindicant que ha deixat "avenços que perduraran", com la gratuïtat de P2 o els esforços per revertir les retallades de la dècada prèvia. En un fil de Twitter, el conseller s'ha escarrassat a repassar algunes d'aquestes fites. Ara bé, ho ha fet restringint els comentaris a la publicació. Sap que marxa sense generar adhesions.