Queda un any exacte per saber qui guanyarà les pròximes eleccions als Estats Units. Com marca la llei, els comicis són, cada quatre anys, el primer dimarts del mes de novembre després del dia 1 de novembre. És a dir: cauen entre el 2 i el 8 de l'onzè més de l'any, sempre en funció de com caigui el primer dimarts en el calendari. El 2020, aquesta circumstància es compleix el dia 3. Serà la matinada en què molts estarem expectants per saber si Donald Trump continua ocupant el despatx oval o bé es converteix en un dels anomenats one-term presidents, és a dir, amb un sol mandat.
Des de principis del segle passat, dels 19 mandataris que hi ha hagut als Estats Units, només cinc són els que no han sigut reelegits. William Howard Taft va perdre la reelecció el 1912 pels problemes interns dins del partit republicà; Herbert Hoover va ser derrotat l'any 1932 de forma escandalosa per Franklin D. Roosevelt després del crack del 29; el el 1976, Gerald Ford va pagar els plats trencats dels republicans per l'escàndol del Watergate i la dimissió de Nixon -l'únic president que ha plegat en exercici del càrrec en la història dels Estats Units-, de manera que va ser derrotat per Jimmy Carter, el màxim dirigent viu més antic que queda amb 95 anys.
Carter, al seu torn, també va ser un one-term president en perdre el 1980 davant Ronald Reagan. L'últim d'aquest grup de mandataris que no van accedir a un segon mandat va ser George H. W. Bush, que va cedir davant Bill Clinton el 1992. A partir d'aleshores, tots els qui han accedit al Despatx Oval s'hi han quedat vuit anys.
Per saber si Trump seguirà ocupant-lo, la primera incògnita per desvelar és saber qui serà el seu oponent, masculí o femení. Les primàries demòcrates van començar fa uns mesos amb quasi una trentena d'aspirants, encara que en aquests moments els veritables candidats arriba com a molt a la dotzena. Dins d'aquest grup, els qui tenen possibilitats reals d'enfrontar-se a l'actual president, segons tots els sondejos, es poden situar en un grup de tres: Joe Biden, Elizabeth Warren i Bernie Sanders.
Biden, favorit: aguantarà les primeres votacions?
Segons el mitjà Realclearpolitics, que fa una mitjana diaria de totes les grans enquestes a nivell nacional, en aquests moments qui va per davant és Biden amb 5,4 punts sobre Warren i 9,9 sobre Sanders. El vicepresident en l'etapa de Barack Obama a la Casa Blanca, home de l'establishment demòcrata, és qui aparentment sembla que hauria de guanyar amb comoditat la nominació, però la batalla dins les seves pròpies files potser no li és tan fàcil com indiquen les enquestes a nivell nacional a dia d'avui.
Les primeres eleccions primàries, com ja és tradició, seran els caucus -assemblees- d'Iowa, el 3 de febrer, i les següents seran al cap de dos dies a New Hampshire. En tots dos estats, qui lidera els sondejos és Warren. És a dir: si Biden perdés les dues primeres primàries, els demòcrates -i el que és més important, els donants demòcrates- podrien no veure'l com un cavall guanyador i podrien començar a abandonar en favor de la seva contrincant. Això provocaria l'anomenat efecte bandwagon, capgirant tots els pronòstics i donaria l'esquena a l'establishment del partit.
La batalla interna en el si dels demòcrates és si el partit ha de girar cap a l'esquerra o bé s'hi s'ha de mantenir en el centre. Aquesta és la veritable pugna en aquestes primàries. Biden es manté en el centre, confiant que això li doni la nominació en ser el candidat que segons les enquestes té més probabilitats de guanyar Trump. Per la banda contrària, Warren i Sanders volen optar a vèncer l'inquilí de la Casa Blanca des de l'esquerra, fent una revolució dins la cúpula demòcrata -i l'establishment nord-americà en general- tal com va fer fa tres any Trump des del costat republicà.
Tot plegat encara està obert i hi ha molt partit per jugar. Però el que sembla evident és que les bases demòcrates estan molt mobilitzades i tenen ganes de parlar. Un últim apunt: el millor candidat intern no és sempre el millor candidat extern.
