15
d'agost
de
2022, 15:47
Actualitzat:
15:59h
Arran dels atemptats del 17-A, Ripoll va veure la necessitat d'elaborar un nou model de convivència. Tot i que l'atac no es va perpetrar a la ciutat, els atemptats van tenir un fort impacte que va causar una gran fractura social. L'existència de vincles entre la ciutadania i els autors dels atemptats va crear sentiments contradictoris.
Des del Consorci de Benestar Social del Ripollès han estat quatre anys elaborant un document marc que posa el focus en la gestió emocional. D'aquí, n'han sortit projectes com el Llaços, que té per objectiu acollir emocionalment les persones nouvingudes. Núria Riera, coordinadora de l'àrea de ciutadania, apunta que "tots els discursos que hi ha a Ripoll, per molt polars que siguin, han de poder dialogar des del respecte".
Els perfils dels joves que van perpetrar els atemptats del 17-A, nascuts i crescuts a Ripoll, van trencar molts dels estereotips que envolten els terroristes. "Això ens va fer saltar les alarmes. Quan tens les necessitats bàsiques cobertes s'ha de treballar la part més emocional", apunta Núria Riera, en una entrevista amb l'ACN. Per tancar les ferides produïdes pels atemptats i poder treballar amb un nou model de convivència, el Consorci ha fet un exhaustiu treball que s'ha allargat quatre anys i ha culminat amb el Pla Marc d'Intervenció Comunitària (MIC).
Malgrat que el pla es va presentar a mitjans del 2021, la pandèmia ha fet endarrerir la seva posada en marxa i ara es comencen a materialitzar alguns dels projectes que s'han engegat a partir del MIC. És el cas del projecte Llaços, que té per objectiu acollir emocionalment les persones nouvingudes al Ripollès perquè no se sentin soles i facin xarxa entre elles, o també la iniciativa Connectar Consciències, on es treballen els prejudicis socials, racials, la diversitat i les relacions socials.
Eduard Marco, dinamitzador comunitari i tècnic de primera acollida, explica que tradicionalment no s'ha escoltat a les persones nouvingudes. "No els hem preguntat quines necessitats tenen, d'on venen o quins motius hi ha al darrere", expressa Marco, que creu que els projectes que volen tirar endavant poden ajudar a trencar prejudicis i estereotips. "El fet de treballar des de les emocions facilita que les persones es puguin interpel·lar i posar-se a la pell de l'altre", exposa.
"Tradicionalment ens hem enfocat a treballar amb el col·lectiu que hem considerat més vulnerable, però què passa amb les persones que no ho són?", es pregunta la coordinadora de l'àrea de ciutadania del Consorci. Davant d'això, s'han proposat treballar no només amb els col·lectius minoritzats com les persones nouvingudes, sinó també amb les persones que hi ha al seu voltant. "Si un col·lectiu concret té un estigma o uns prejudicis que pesen sobre d'ell, vol dir que hi ha unes altres persones que els estan generant", apunta Riera, que considera que si no s'amplia la mirada i es treballa de manera comunitària "aquestes situacions s'aniran perpetuant".
Un model de treball exportable a fora de Ripoll
La metodologia de treball que proposen des del Consorci és totalment innovadora. "Posem les persones en situacions gairebé de joc. Volem que experimentin un seguit d'emocions i que facin una petita transformació", relata Riera. Assegura que es busquen relacions "de tu a tu" entre els professionals i la ciutadania.
La idea és que la metodologia que han elaborat des de Ripoll es pugui estendre a la resta de Catalunya i per a col·lectius molt diversos. "Volem que l'experiència de Ripoll arran dels atemptats del 17-A pugui ser una oportunitat per a qualsevol persona", destaca.
Des del Consorci de Benestar Social del Ripollès són conscients que qualsevol canvi social és una feina "de formigueta". "És molt ambiciós pretendre canviar la societat on vius. Són anys i anys de canvi i hi ha moltes sensibilitats diferents", apunta Riera, que afegeix: "El que convé és fer aflorar els diferents discursos. Perquè tots els discursos que hi ha a Ripoll, per molt polars que siguin, formen part de Ripoll, i tots han de poder dialogar des del respecte per construir alguna cosa millor".
Des del Consorci de Benestar Social del Ripollès han estat quatre anys elaborant un document marc que posa el focus en la gestió emocional. D'aquí, n'han sortit projectes com el Llaços, que té per objectiu acollir emocionalment les persones nouvingudes. Núria Riera, coordinadora de l'àrea de ciutadania, apunta que "tots els discursos que hi ha a Ripoll, per molt polars que siguin, han de poder dialogar des del respecte".
Els perfils dels joves que van perpetrar els atemptats del 17-A, nascuts i crescuts a Ripoll, van trencar molts dels estereotips que envolten els terroristes. "Això ens va fer saltar les alarmes. Quan tens les necessitats bàsiques cobertes s'ha de treballar la part més emocional", apunta Núria Riera, en una entrevista amb l'ACN. Per tancar les ferides produïdes pels atemptats i poder treballar amb un nou model de convivència, el Consorci ha fet un exhaustiu treball que s'ha allargat quatre anys i ha culminat amb el Pla Marc d'Intervenció Comunitària (MIC).
Malgrat que el pla es va presentar a mitjans del 2021, la pandèmia ha fet endarrerir la seva posada en marxa i ara es comencen a materialitzar alguns dels projectes que s'han engegat a partir del MIC. És el cas del projecte Llaços, que té per objectiu acollir emocionalment les persones nouvingudes al Ripollès perquè no se sentin soles i facin xarxa entre elles, o també la iniciativa Connectar Consciències, on es treballen els prejudicis socials, racials, la diversitat i les relacions socials.
Eduard Marco, dinamitzador comunitari i tècnic de primera acollida, explica que tradicionalment no s'ha escoltat a les persones nouvingudes. "No els hem preguntat quines necessitats tenen, d'on venen o quins motius hi ha al darrere", expressa Marco, que creu que els projectes que volen tirar endavant poden ajudar a trencar prejudicis i estereotips. "El fet de treballar des de les emocions facilita que les persones es puguin interpel·lar i posar-se a la pell de l'altre", exposa.
"Tradicionalment ens hem enfocat a treballar amb el col·lectiu que hem considerat més vulnerable, però què passa amb les persones que no ho són?", es pregunta la coordinadora de l'àrea de ciutadania del Consorci. Davant d'això, s'han proposat treballar no només amb els col·lectius minoritzats com les persones nouvingudes, sinó també amb les persones que hi ha al seu voltant. "Si un col·lectiu concret té un estigma o uns prejudicis que pesen sobre d'ell, vol dir que hi ha unes altres persones que els estan generant", apunta Riera, que considera que si no s'amplia la mirada i es treballa de manera comunitària "aquestes situacions s'aniran perpetuant".
Un model de treball exportable a fora de Ripoll
La metodologia de treball que proposen des del Consorci és totalment innovadora. "Posem les persones en situacions gairebé de joc. Volem que experimentin un seguit d'emocions i que facin una petita transformació", relata Riera. Assegura que es busquen relacions "de tu a tu" entre els professionals i la ciutadania.
La idea és que la metodologia que han elaborat des de Ripoll es pugui estendre a la resta de Catalunya i per a col·lectius molt diversos. "Volem que l'experiència de Ripoll arran dels atemptats del 17-A pugui ser una oportunitat per a qualsevol persona", destaca.
Des del Consorci de Benestar Social del Ripollès són conscients que qualsevol canvi social és una feina "de formigueta". "És molt ambiciós pretendre canviar la societat on vius. Són anys i anys de canvi i hi ha moltes sensibilitats diferents", apunta Riera, que afegeix: "El que convé és fer aflorar els diferents discursos. Perquè tots els discursos que hi ha a Ripoll, per molt polars que siguin, formen part de Ripoll, i tots han de poder dialogar des del respecte per construir alguna cosa millor".