El Departament de Salut ha rebut 700 queixes entre el 2021 i el 2023 relacionades amb els drets lingüístics dels usuaris als centres sanitaris i, d'aquestes, 279 reclamen atenció oral en català i 55, la documentació clínica en aquesta llengua. També hi ha 70 queixes demanant atenció oral en castellà i 22, la documentació clínica, a més de les queixes per l'aranès, francès (a l'Hospital transfronterer de la Cerdanya) i les relacionades amb la documentació administrativa. Són dades de la consellera Olga Pané al Parlament, en què s'ha compromès a treballar perquè la situació actual, en què molts professionals no saben parlar català, sigui "temporal", però mentrestant ha demanat no fer "col·lidir" els drets a l'assistència i a la llengua.
En una compareixença a la Comissió de Salut del Parlament, la consellera Olga Pané ha observat que la tendència de queixes per drets lingüístics va en augment, però n’ha volgut relativitzar l’abast assenyalant que representen el 0,5% del total de manifestacions que reben i ha recordat, a més, que hi ha 140.000 professionals a tot el sistema sanitari català.
Una altra dada destacada que ha facilitat és que, dels nou expedients oberts en aquest àmbit en els últims sis anys, quatre han estat des del setembre. No és el mateix recollir una queixa que obrir un expedient d’investigació: l’autoritat d’inspecció sanitària intervé quan sospita que un problema lingüístic ha pogut tenir una repercussió assistencial. Pané ha afegit que han posat sancions tant pel reclam del català com del castellà, sense donar-ne més detalls.
El marc normatiu assenyala que totes les persones tenen dret a ser ateses en la llengua oficial que elegeixin en la seva condició d’usuàries. A Catalunya, són oficials el català, el castellà i l’aranès (i la llengua de signes catalana té un reconeixement oficial explícit). Fa uns mesos el Departament de Salut, aleshores amb Manel Balcells al capdavant, va aprovar una instrucció en aquest sentit, per preservar els drets lingüístics dels pacients i usuaris del sistema públic de salut de Catalunya.
La consellera ha volgut deixar clar que adreçar-se a un pacient en la seva llengua “no és només un tema lingüístic, sinó assistencial” i ha afirmat que no es pot discutir, d’acord amb la literatura científica, que “és útil” per a l’atenció sanitària. “És important que el personal sanitari pugui parlar la llengua dels pacients”, ha recalcat.
“La plena competència del personal millora la fluïdesa de la comunicació; reforça la confiança en el personal mèdic i el confort del pacient; facilita el diagnòstic i millora el tractament”, ha exposat la titular de Salut, que ha afegit que això encara és més evident en col·lectius sensibles com són la gent gran, infants, persones vulnerables o pacients al final de la vida.
Pané ha reconegut que la contractació de professionals de la salut de fora de Catalunya té un impacte “temporal” en els drets lingüístics i que és responsabilitat dels representants polítics que no es perpetuï. La titular de Salut ha demanat ser realistes amb el context actual, en què falten professionals no només a Catalunya sinó a tot Europa: “Ens veiem obligats a incorporar professionals que venen d'altres entorns i que el seu idioma matern o que dominen no és el català. Haurem de conviure amb aquesta situació un temps”.
La consellera ha assenyalat que les principals vies per abordar aquesta situació són “la formació, la informació i l'avanç cap a un marc respectuós dels drets lingüístics, tant dels pacients com dels professionals”.
En aquest sentit, ha destacat que volen facilitar els mitjans perquè el personal aprengui el català i també que les institucions es puguin organitzar de la millor manera per garantir els drets lingüístics mentre els professionals encara no hagin adquirit les competències lingüístiques.
Pané ha indicat que estan desenvolupant el pla que va presentar a l’estiu l’anterior equip per garantir l'ús del català i ha destacat els cursos que s’han posat en marxa des de fa uns mesos i que són en horari laboral, en línia i gratuïts.