La supervivència i la salut de la llengua catalana al sistema sanitari és crítica. N'és una clara mostra el degoteig constant de denúncies contra personal sanitari que es nega a atendre pacients en català. Per això, el Govern de la Generalitat va presentar al febrer un pla de xoc, mitjançant la iniciativa "Prescriu-te en català", amb l'objectiu de fomentar l'ús de la llengua entre els professionals de la salut: cursos de català específics per a professionals sanitaris, de franc i en horari laboral, fins al novembre. A més, en el marc de les 100 mesures pel català, també s'ha establert el compromís de no estabilitzar laboralment ningú que no tingui el nivell de català requerit, impulsar plans pilot als centres sanitaris per fomentar l'ús del català i elaborar mecanismes de formació en origen per a les contractacions que es facin directament fora de Catalunya. Tot i això, tres de cada deu metges que exerceixen a Catalunya no saben parlar el català i els casos de catalanofòbia a la sanitat no paren de créixer.
Però al marge d'aquestes mesures, per què encara ara és possible treballar a la sanitat pública sense parlar català? Arran de la pandèmica de la Covid, la conselleria de Salut es va veure obligada a contractar de manera temporal sanitaris de fora de Catalunya sense el requisit de saber català. Ara bé, si es volen estabilitzar, en principi han de tenir el nivell C1 de català. Ho vam veure fa un any amb la gran polèmica per un vídeo catalanòfob d'una infermera de l'hospital Vall d'Hebron que es queixava perquè per treure's les oposicions havia d'acreditar "el puto C1 de català". En aquest sentit, organitzacions i associacions com Plataforma per la Llengua i Metges pel Català exposen a Nació que el focus s'ha de posar en l'ús, i no només en el coneixement.
L'aprenentatge de la llengua no en garanteix l'ús
La iniciativa "Prescriu-te en català" és l'aposta més "intensa" i "massiva" pel que fa al català al sistema sanitari, segons el conseller de Salut, Manel Balcells. Amb una dotació d'1,5 milions d'euros, s'han impulsat cursos de català per a més de 2.000 professionals sanitaris, planificats pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (Conforcat). En total, són 100 hores de formació, de franc i en horari laboral: 60 per a l'autoformació virtual tutoritzada i 40 per a activitats i pràctiques orals. Així mateix, cal recordar que aquests cursos no són obligatoris. El Govern, però, confia que "facilitant les eines millori la salut del català" en aquest àmbit.
Plataforma per la Llengua celebra que es facilitin cursos als professionals i deixa clar que "la formació sempre és una cosa positiva" i que "ja és més del que s'ha fet fins ara". Tot i això, denuncia que és "insuficient" pel que fa a quantitat, perquè "hi ha una gran bossa de professionals sanitaris que necessiten formació i amb aquest pla no es cobreix la demanda potencial", com també pel que fa a qualitat, en el sentit que "la formació ha d'anar acompanyada d'informació perquè la gent sàpiga que realment hi ha un requisit lingüístic que s'ha d'aplicar; hi és des de fa 22 anys, però no s'ha aplicat mai".
A banda, considera que el pla de formació no serveix per posar fi a les discriminacions lingüístiques: "El focus s'ha de posar en l'ús, i no només en el coneixement, perquè l'aprenentatge de la llengua no en garanteix l'ús", remarca Òscar Escuder, president de l'ONG del català. L'Associació Sanitat-Metges pel Català, nascuda recentment amb la voluntat de contribuir a capgirar la situació, també coincideix que cal centrar-se en l'ús: "Si no ens conscienciem sobre la importància de l'ús social del català al sistema sanitari, per més cursos que es facin no avançarem", avisa el doctor Lluís Mont, cardiòleg a l'hospital Clínic i president de l'associació. Les dues entitats atribueixen la caiguda de l'ús social del català al sistema sanitari a "la jubilació d'una generació de professionals que tenien el català com a primera llengua" i a "l'arribada de nous professionals de fora de Catalunya", entre altres factors.
Més de 200 queixes per discriminacions lingüístiques en un any
Plataforma per la Llengua va emetre 221 queixes per discriminacions lingüístiques a la sanitat catalana només el 2023 —129 a la pública i 92 a la privada—, més del doble que el 2022, assegura a Nació el president de l'ONG del català. Per tant, més enllà de les mesures, demana al Govern "fer complir la llei de política lingüística en aquest àmbit" i "garantir els drets dels pacients catalanoparlants". L'entitat ha assessorat víctimes de casos recents de discriminació greus, com ara el del CAP Larrad de Barcelona, en què s'ha privat l'atenció sanitària per raó de llengua a una pacient, però "la Generalitat és ineficient en l'atenció d'aquestes denúncies", afirma Escuder.
Aquestes xifres només són la punta de l'iceberg, ja que tot just representen els casos que s'acaben denunciant. Tot plegat demostra que la sanitat és un dels àmbits més minvats pel que fa a la normalització del català. Una realitat que es confirma amb l'estudi que va publicar al febrer el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), que revelava que el 69,1% dels metges no saben parlar català i que només el 50,4% dels professionals sanitaris nascuts a altres comunitats de l'Estat volen millorar el seu domini de la llengua.
Fins ara, segons Plataforma per la Llengua, els centres sanitaris responen a les discriminacions amb "unes simples disculpes que sovint queden diluïdes en la defensa dels professionals sanitaris, sense arribar a fer cap reparació del greuge als pacients discriminats", de manera que els professionals implicats en aquests casos tampoc "no reben cap sanció i continuen treballant amb normalitat i impunitat", apunta Escuder.
Una qüestió de militància individual?
Per Plataforma de la Llengua, la gravetat de la situació exigeix "una acció més ambiciosa" del Govern, que hauria de tenir en compte que "el 80% dels catalans demanen que es garanteixi el dret de ser atès en català, segons el CEO". En aquest sentit, Escuder remarca que "ser atès en català no hauria de dependre de la militància individual dels pacients", sinó que caldria que el català fos "la llengua normal d'atenció dels professionals sanitaris". Com bé assenyalava Carme Junyent a Nació, "cada vegada és més difícil morir-se en català". Un fet que constatava Marina Geli, articulista d'aquest diari i vocal de l'Associació Sanitat-Metges pel Català, poc després de la mort de la lingüista: "Simplement, volem defensar el dret de viure i morir en català i donar sentit a la nació".
A part, l'element lingüístic és indissociable d'una bona atenció sanitària. Ho explica Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua: "Està científicament comprovat que el fet d'atendre una persona en una llengua diferent de la seva li pot generar malestar i li pot empitjorar la malaltia". Alhora, cal tenir en compte que els pacients arriben als centres mèdics en una situació de vulnerabilitat, de manera que la majoria de les vegades la mentalitat és de "primer cura'm i després ja parlarem en català", recorda Mont. Per aquest motiu, molts pacients canvien al castellà si el metge els parla en aquesta llengua. Així doncs, és important "evitar que la seva tria de llengua pugui derivar, per exemple, en una demora en l'atenció o directament en la privació del servei sanitari a què tenen dret", conclou Plana.
La supervisió, imprescindible
El problema de fons, detalla Escuder, és que el Departament de Salut ja renunciï a explicitar que "és obligatori per llei que els professionals sàpiguen català" i que no impulsi "un règim sancionador per als centres mèdics que no inclouen aquest requisit en la contractació de treballadors o que no s'asseguren de formar-los lingüísticament perquè siguin capaços d'atendre en català". Els drets dels ciutadans "no poden estar subjectes a cursos voluntaris que els professionals facin una vegada ja han estat contractats", denuncia el president de Plataforma per la Llengua. En canvi, Mont creu que l'ús social del català "és molt difícil de regular", perquè "darrere també hi ha tota la feina dels ciutadans de no canviar de llengua". Per tant, "ja no només és un tema de legalitat, sinó de conscienciació", remarca.
Segons la normativa de la Generalitat, els professionals que treballen amb plaça estable per a la sanitat pública i concertada han d'acreditar un nivell C1 de català. Però quan es tracta de personal interí i laboral temporal, aquesta normativa varia si la contractació és per via directa des del centre sanitari. És a dir, s'ha d'acreditar el català sempre que es treballi per a l'administració pública, però en queden exempts els professionals que es contractin sense passar per una convocatòria de selecció de personal. Així doncs, veiem que el català és un requisit per ser metge a Catalunya, però alhora ningú no controla si realment ho és. "Estem incomplint la llei, no es poden vulnerar drets lingüístics ni la seguretat dels pacients", adverteix Escuder. A més, "la llei ja diu que per accedir a treballar a la sanitat catalana cal el C1, però no s'està aplicant", com bé recordava el president de Plataforma per la Llengua en una entrevista amb Nació.
Mesures més contundents
De cara a les eleccions, l'Associació Salut-Metges pel Català ha fet públic aquest dimarts un manifest amb mesures perquè "els partits polítics concurrents a les eleccions les adoptin". El col·lectiu demana de crear grups de dinamització del català a hospitals i centres de salut i síndics del català a cada regió sanitària de Catalunya; garantir la implementació de la normativa del coneixement del català establerta segons la legislació vigent en un període de dos anys; ampliar les places dels graus de Medicina i Infermeria i renegociar el districte únic vigent a l’Estat; continuar facilitant l’aprenentatge del català als professionals amb cursos i garantir una acollida lingüística apropiada pels nouvinguts, i crear una taula de dinamització del català a Salut amb la participació del Govern, representants dels grups de dinamització i d’entitats de la societat civil interessades en el foment de l’ús de la llengua pròpia entre els professionals sanitaris.
De moment, s'hi han adherit partits i formacions extraparlamentàries, com ara Junts, ERC, la CUP, Comuns Sumar i Alhora, i també entitats i associacions, com per exemple el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Consell de Col·legis d’Infermeres de Catalunya, l'Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya, Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, l'Institut d’Estudis Catalans, la Societat Catalana de Cardiologia i la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina de Catalunya.
i d'altres entitats com: @CCMC_MetgesCat@infermerescat@AIFICC@llenguacat@omnium@iec@catcardio@noudemcatpic.twitter.com/EbEEETXkaY
— Metges pel Català-Salut pel Català (@MetgxCat) May 7, 2024
Plataforma per la Llengua també proposa mesures amb motiu de les eleccions mitjançant la campanya "Vota per la llengua": sessions d'assertivitat lingüística obligatòries per als nous sanitaris col·legiats, exigència del B2 de català el primer any per a tots els professionals, acreditació del C1 el segon any sense excepcions i un tractament correcte de les queixes per vulneració de drets lingüístics amb l'obertura d'expedients sancionadors si cal. En qualsevol cas, deixa clar que l'objectiu de tot plegat "no és quedar-nos sense personal sanitari ni fer la guitza a ningú", sinó que "el sistema funcioni amb les condicions adequades, sense posar en risc els drets lingüístics i sanitaris dels ciutadans, i que no hi hagi més casos de discriminacions lingüístiques".