13
de març
del
2024
Actualitzat
a les
14:43h
Plataforma per la Llengua té una trajectòria de més de 30 anys en defensa de la llengua catalana arreu dels Països Catalans. Fa temps que alerta que la situació del català és d'"emergència lingüística", i ara veu com el Govern constata, amb dades sobre la taula, que la llengua es troba en una situació preocupant. Ha quedat clar a l'escola, amb alguns centres que no apliquen el model d'immersió, i també ho constaten les constants denúncies de vulneracions de drets lingüístics en l'àmbit de la sanitat.
L'entitat reconeix que l'executiu ha fet feina per revertir les dades d'ús social del català, veu positives però insuficients les mesures impulsades pel Deparament de Salut i avisa que als metges "no se'ls ha exigit mai el C1 de català", malgrat que ho diu la llei des de fa 22 anys. En parla el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder (Barcelona, 1968), justament en setmana d'eleccions, que han estat marcades per la polèmica per una llista alternativa que ha estat rebutjada.
Fa uns dies deien que estaven "enfadats i indignats" amb el Departament de Salut per les mesures per fomentar el català a la sanitat. Aquests darrers dies han tingut reunions amb el conseller. Ha canviat alguna cosa?
Esperem que sí. Ho sabrem d'aquí a uns mesos, quan veiem si es concreta el que volen fer. No podem donar més detalls. Les paraules són de bona voluntat i de posar el rumb adient. Les mesures que han pres ens semblen bé, i els ho hem reiterat. El conseller Balcells ens deia que han fet més que cal altre departament de Salut, i és cert. Cal fer un diagnòstic correcte, i en això estem tots d'acord. La situació és propera a dramàtica i es tracta de posar-hi remei. La formació és adient, però cal que s'exigeixin realment els nivells que toquen de llengua per poder treballar al sistema públic, i encara més si és el de salut.
Dades del Col·legi de Metges diuen que un 13% dels metges que treballen a Catalunya no entén el català. Com s'explica, això?
La llei diu que si tens plaça estable has de tenir un C1. No sabem on és aquest 13%, però segur que n'hi ha que tenen plaça estable, perquè el C1 no s'ha exigit mai i fa 22 anys que és requisit legal. Tenim una bossa de gent que ja ha entrat al sistema amb plaça fixa que ja no els pots exigir res, perquè la culpa ja no és d'ells, sinó del mateix sistema que els ha deixat entrar sense haver complert els requisits.
I ja no se'ls pot exigir res?
Se'ls pot incentivar a fer formació de diferents maneres, i serà positiu si es fa. S'ha de reconèixer que aquest Govern, sigui per voluntat o perquè no els ha quedat més remei, ha admès que la situació del català és, com dèiem nosaltres, d'emergència lingüística. Ho han posat damunt la taula tant Educació, com Política Lingüística, que està dins de Cultura, i Sanitat. En general, com a Govern, s'ha de reconèixer que això s'ha fet. Ara cal posar-hi remei, canviar el rumb, i ja sabem que res no serà d'avui per a demà.
En salut, han parlat d'exàmens "fake" per acreditar el C1 dels metges. Això és molt greu. Es plantegen portar-ho als tribunals?
Ara mateix no ens plantegem portar-ho als tribunals. La nostra intenció és que el Govern corregeixi la situació, i som moderadament optimistes perquè ho arribin a fer en un termini breu. Si és així, ens podrem donar per raonablement satisfets després de 22 anys incomplint la llei.
En què consistia aquest examen?
Els feien preparar una redacció cadascú a casa seva, la presentaven i els donaven el C1. Ens consten ràtios de 100% de metges aprovats en C1. En els darrers anys, que s'han estabilitzat milers de places, no hi ha metges suspesos a l'Institut Català de Salut. A infermeria, se'ls ha demanat un nivell més aproximat. I entre els administratius sí que se'ls ha demanat el nivell que toca. Més enllà d'aquests exàmens de broma, el resum, que val tant per a l'ICS com per a la concertada, és que als metges no se'ns ha demanat res, a infermeria més o menys, i als administratius se'ls ha demanat el C1. Jo soc metge i sé com ha anat la cosa. M'equivocaré poc.
El català a l'escola tampoc està en una bona situació. Es pot dir que la immersió lingüística ja no funciona?
Sí. L'exconseller Cambray va donar dades que a 4t d'ESO només el 46% dels docents parlaven sempre o majoritàriament en català amb els alumnes. No descobreixo res. Que no funciona com a immersió és clar, i hi ha dades que apunten que el sistema necessita una revisió a fons i una actualització substancial. Anys enrere, sí que va servir perquè gent que no tenia accés a la llengua, en tingués, i que la majoria d'alumnes fossin competents per parlar la llengua i entendre-la. Ara s'ajunta una competència passiva i que, en segons quins barris o ciutats, surten de l'escola i no tornen a fer servir el català fins que tornen a arribar a l'escola. L'escola ha de millorar, però també ha de millorar l'entorn d'aquesta escola. Per exemple, l'equip de futbol, la classe de patinatge, els videojocs, les sèries...
Un grup de famílies s'ha organitzat per exigir que s'apliqui la immersió i es respectin els projectes lingüístics. Sovint veiem les famílies que demanen més castellà. Cal més mobilització dels pares i mares que volen més català?
Tenim un estat en contra i no està en igualtat de condicions la família que demana fer més castellà i la que demana fer més català. Les administracions han de fer el que els toca: fer complir la llei i, en alguns casos, millorar-la si els drets lingüístics no estan prou garantits. Malauradament, si volem que el català avanci, cal més conscienciació ciutadana, en qualsevol àmbit. Si som capaços de conscienciar més gent, d'organitzar-nos, tindrem més possibilitats d'anar endavant.
Falta un punt de fermesa per mantenir el català? Tenim la tendència a canviar de llengua.
Sí, ho reclamem de fa molts anys. El 80% de la gent, quan se li parla en castellà, respon en castellà. En canvi, el 98% de la gent que s'adreça a algú en castellà, com a mínim entén el català. Per tant, no hi ha cap motiu per no parlar-li en català. I si et toca el 2% que no entén el català, ja t'ho farà saber i li podràs canviar de llengua. Al final, com més llengües sapiguem, millor. Però sí que pensem que és cabdal que els catalanoparlants ens conscienciem i la fem servir. Mantenir el català no genera cap conflicte. Si passa, és en comptades ocasions, i no passa res. No genera un conflicte, parlar en català a la gent.
La situació del català a l'escola es pot revertir?
Sí. Com pitjor estiguem, més difícil serà, però es pot revertir. Hi ha exemples de llengües que han reviscolat de situacions molt pitjors que la nostra. Nosaltres ja podríem començar a fer el punt d'inflexió, no cal baixar més. Una llengua amb més de 10 milions de parlants no està en una situació de desesperació, però en les últimes dècades l'ús social ha baixat. Hem de fer que això canviï.
Plataforma per la Llengua seria partidària d'un sistema de doble línia a l'escola? Una línia amb immersió en català que es respecti, i una línia com l'actual.
D'entrada, no. Només ho voldríem si no ens deixen cap més opció. Pensem que un sistema d'immersió en la llengua minoritzada, si es fa ben fet, fa que tothom acabi dominant les dues llengües, i les llengües estrangeres que siguin. Nosaltres volem un model de cohesió social, basat en la idea d'un sol poble, independentment dels orígens. Per fomentar aquesta idea cal que tothom vagi a la mateixa escola.
Hem parlat de les famílies, del Govern... Tenim un cos de treballadors públics disposats a defensar el català? Penso en un professor que sigui capaç de fer una classe en català malgrat que la majoria dels alumnes se li dirigeixin en castellà.
Tenim l'estudi de patis que vam fer fa cinc anys, que demostrava que hi havia llocs -per exemple, el Prat de Llobregat- on els alumnes no parlaven mai català i els mestres parlaven sempre en català. No sé quin % de mestres tenim disposats a fer això. No haurien de caldre herois, necessitem mestres que sàpiguen que, posant l'idioma a l'abast de la canalla, els estan oferint millors oportunitats socials. Està demostrat que, a Catalunya, saber i fer servir el català t'ofereix més possibilitats d'ascensor social. I no és la llengua segons origen, sinó segons capacitat. Si fas servir el català, tens més oportunitats a Catalunya.
Plataforma rep denúncies de persones que no han estat ateses en la seva llengua. S'hauria de poder sancionar els treballadors públics que no parlin o no entenguin el català?
No hi hauria d'haver treballadors públics en els territoris de parla catalana no entenguessin o es neguessin a fer servir el català en la seva feina. El sistema funcionarial existeix per servir el públic, i en un país amb tres llengües oficials, els treballadors públics han de poder atendre la gent en català, castellà i aranès. No és el nostre objectiu sancionar ningú, però si arriba el cas cal fer-ho. No es pot permetre que la ciutadania tingui els seus drets lingüístics -ni cal altre- vulnerats. I menys per servidors públics.
El Govern ha anunciat aquesta setmana fins a 8 milions d'euros per doblar o subtitular produccions audiovisuals. N'estan satisfets?
Qualsevol ONG sempre et dirà que s'hauria de fer més! Hem de reconèixer que el Departament de Cultura ha fet una bona feina en l'àmbit audiovisual en els últims anys. Hi han dedicat recursos i iniciatives, que no sempre són diners, sinó pensar com es faran les coses. Hi ha hagut un canvi a Cultura que valorem positivament. Quan es va fer la transposició de la directiva europea de l'audiovisual a la legislació espanyola vam ser crítics. Continuem pensant que no es va negociar com s'hauria d'haver fet, i que si s'haguessin fet les coses com dèiem nosaltres els resultats haurien estat millors. Però hem de reconèixer que la situació ha millorat. Si ens fixem què hi havia a les plataformes fa dos o tres anys i el que hi ha ara, és evident que s'hi han dedicat diners i esforços. S'ha de reconèixer el que es fa bé.
Vist el panorama general de la llengua, el català està en el pitjor moment des del franquisme?
Fa de maldir, però des del punt de vista de l'ús social del català, sí. Cada vegada hi ha més gent que sap parlar-lo, i que si ho necessités el sabria parlar. Hi ha gent que no utilitza per res el català, però que és competent en català i que, si tingués el mateix nivell d'alemany i visqués a Alemanya, utilitzaria l'alemany. Aquí, per comoditat, perquè saben que tothom els entén, perquè els hi canviem de llengua, no el fan servir. I això va minvar l'ús social del català.
Plataforma per la Llengua fa eleccions aquest cap de setmana. Què ha passat amb la candidatura invalidada?
Que no complia els estatuts de l'entitat. Pensem que els estatuts són clars. Estan pensats per minimitzar el risc que algun grup o partit vulgui tenir el control de l'entitat i perquè ningú pugui presentar-se per dirigir una comissió o delegació territorial sense tenir ni idea de què s'està fent. Ens sembla que no és la manera de gestionar les coses. És poc lògic que algú que no sap què estan fent aquestes comissions, hi aterri per dirigir-la sense haver estat implicat en la vida de l'entitat. Evidentment, hi ha gent que es pot incorporar a l'executiva, perquè si no seriem tots els mateixos. Jo fa temps que hi soc, però amb els mateixos anys que jo només hi ha tres persones, i la junta som una vintena. Hi ha renovació. Qui ho vulgui s'hi pot incorporar com a president, vicepresident, secretari, tresorer, o com a vocals. Cada vegada hem incorporat gent nova.
Un dels arguments dels crítics és la interpretació dels estatuts no facilita la renovació, que fa pràcticament impossible canviar la direcció de Plataforma.
Per estatuts, tant les territorials com les comissions han de tenir un mínim de tres membres. Gent n'hi ha, però has de trobar gent de les comissions que donin suport a la proposta alternativa. També la junta hem de trobar gent de la comissió que doni suport a la nostra proposta. Posem l'exemple del Barça: un candidat a la presidència no apareix de cop després de la convocatòria electoral. Munten corrents d'opinió, participen de la vida social de l'entitat. Nosaltres som molt més petits, però la manera que vam pensar que era l'adequada és aquesta i ens ha funcionat durant més de 30 anys que té l'entitat. La renovació s'ha fet de manera progressiva, sense traumes, amb gent nova. Hem anat creixent, tenim cada vegada més incidència. Ens ha funcionat bé.
No preveu, doncs, ajornar les eleccions.
És que no hi hauria cap motiu. Nosaltres hem presentat una candidatura que compleix els requisits. Farem una assemblea, els socis estan informats, poden participar i nosaltres tenim ganes de continuar.
L'entitat reconeix que l'executiu ha fet feina per revertir les dades d'ús social del català, veu positives però insuficients les mesures impulsades pel Deparament de Salut i avisa que als metges "no se'ls ha exigit mai el C1 de català", malgrat que ho diu la llei des de fa 22 anys. En parla el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder (Barcelona, 1968), justament en setmana d'eleccions, que han estat marcades per la polèmica per una llista alternativa que ha estat rebutjada.
Fa uns dies deien que estaven "enfadats i indignats" amb el Departament de Salut per les mesures per fomentar el català a la sanitat. Aquests darrers dies han tingut reunions amb el conseller. Ha canviat alguna cosa?
Esperem que sí. Ho sabrem d'aquí a uns mesos, quan veiem si es concreta el que volen fer. No podem donar més detalls. Les paraules són de bona voluntat i de posar el rumb adient. Les mesures que han pres ens semblen bé, i els ho hem reiterat. El conseller Balcells ens deia que han fet més que cal altre departament de Salut, i és cert. Cal fer un diagnòstic correcte, i en això estem tots d'acord. La situació és propera a dramàtica i es tracta de posar-hi remei. La formació és adient, però cal que s'exigeixin realment els nivells que toquen de llengua per poder treballar al sistema públic, i encara més si és el de salut.
Dades del Col·legi de Metges diuen que un 13% dels metges que treballen a Catalunya no entén el català. Com s'explica, això?
La llei diu que si tens plaça estable has de tenir un C1. No sabem on és aquest 13%, però segur que n'hi ha que tenen plaça estable, perquè el C1 no s'ha exigit mai i fa 22 anys que és requisit legal. Tenim una bossa de gent que ja ha entrat al sistema amb plaça fixa que ja no els pots exigir res, perquè la culpa ja no és d'ells, sinó del mateix sistema que els ha deixat entrar sense haver complert els requisits.
"El C1 no s'ha exigit mai i fa 22 anys que és requisit legal"
I ja no se'ls pot exigir res?
Se'ls pot incentivar a fer formació de diferents maneres, i serà positiu si es fa. S'ha de reconèixer que aquest Govern, sigui per voluntat o perquè no els ha quedat més remei, ha admès que la situació del català és, com dèiem nosaltres, d'emergència lingüística. Ho han posat damunt la taula tant Educació, com Política Lingüística, que està dins de Cultura, i Sanitat. En general, com a Govern, s'ha de reconèixer que això s'ha fet. Ara cal posar-hi remei, canviar el rumb, i ja sabem que res no serà d'avui per a demà.
Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua Foto: Hugo Fernández
En salut, han parlat d'exàmens "fake" per acreditar el C1 dels metges. Això és molt greu. Es plantegen portar-ho als tribunals?
Ara mateix no ens plantegem portar-ho als tribunals. La nostra intenció és que el Govern corregeixi la situació, i som moderadament optimistes perquè ho arribin a fer en un termini breu. Si és així, ens podrem donar per raonablement satisfets després de 22 anys incomplint la llei.
Escuder denuncia que s'han fet "exàmens de broma" per acreditar el C1 de català dels metges: "No hi ha hagut cap suspens"
En què consistia aquest examen?
Els feien preparar una redacció cadascú a casa seva, la presentaven i els donaven el C1. Ens consten ràtios de 100% de metges aprovats en C1. En els darrers anys, que s'han estabilitzat milers de places, no hi ha metges suspesos a l'Institut Català de Salut. A infermeria, se'ls ha demanat un nivell més aproximat. I entre els administratius sí que se'ls ha demanat el nivell que toca. Més enllà d'aquests exàmens de broma, el resum, que val tant per a l'ICS com per a la concertada, és que als metges no se'ns ha demanat res, a infermeria més o menys, i als administratius se'ls ha demanat el C1. Jo soc metge i sé com ha anat la cosa. M'equivocaré poc.
"La immersió no funciona; el sistema necessita una revisió a fons"
El català a l'escola tampoc està en una bona situació. Es pot dir que la immersió lingüística ja no funciona?
Sí. L'exconseller Cambray va donar dades que a 4t d'ESO només el 46% dels docents parlaven sempre o majoritàriament en català amb els alumnes. No descobreixo res. Que no funciona com a immersió és clar, i hi ha dades que apunten que el sistema necessita una revisió a fons i una actualització substancial. Anys enrere, sí que va servir perquè gent que no tenia accés a la llengua, en tingués, i que la majoria d'alumnes fossin competents per parlar la llengua i entendre-la. Ara s'ajunta una competència passiva i que, en segons quins barris o ciutats, surten de l'escola i no tornen a fer servir el català fins que tornen a arribar a l'escola. L'escola ha de millorar, però també ha de millorar l'entorn d'aquesta escola. Per exemple, l'equip de futbol, la classe de patinatge, els videojocs, les sèries...
Un grup de famílies s'ha organitzat per exigir que s'apliqui la immersió i es respectin els projectes lingüístics. Sovint veiem les famílies que demanen més castellà. Cal més mobilització dels pares i mares que volen més català?
Tenim un estat en contra i no està en igualtat de condicions la família que demana fer més castellà i la que demana fer més català. Les administracions han de fer el que els toca: fer complir la llei i, en alguns casos, millorar-la si els drets lingüístics no estan prou garantits. Malauradament, si volem que el català avanci, cal més conscienciació ciutadana, en qualsevol àmbit. Si som capaços de conscienciar més gent, d'organitzar-nos, tindrem més possibilitats d'anar endavant.
"Si volem que el català avanci, cal més conscienciació ciutadana"
Falta un punt de fermesa per mantenir el català? Tenim la tendència a canviar de llengua.
Sí, ho reclamem de fa molts anys. El 80% de la gent, quan se li parla en castellà, respon en castellà. En canvi, el 98% de la gent que s'adreça a algú en castellà, com a mínim entén el català. Per tant, no hi ha cap motiu per no parlar-li en català. I si et toca el 2% que no entén el català, ja t'ho farà saber i li podràs canviar de llengua. Al final, com més llengües sapiguem, millor. Però sí que pensem que és cabdal que els catalanoparlants ens conscienciem i la fem servir. Mantenir el català no genera cap conflicte. Si passa, és en comptades ocasions, i no passa res. No genera un conflicte, parlar en català a la gent.
Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua Foto: Hugo Fernández
La situació del català a l'escola es pot revertir?
Sí. Com pitjor estiguem, més difícil serà, però es pot revertir. Hi ha exemples de llengües que han reviscolat de situacions molt pitjors que la nostra. Nosaltres ja podríem començar a fer el punt d'inflexió, no cal baixar més. Una llengua amb més de 10 milions de parlants no està en una situació de desesperació, però en les últimes dècades l'ús social ha baixat. Hem de fer que això canviï.
Plataforma per la Llengua seria partidària d'un sistema de doble línia a l'escola? Una línia amb immersió en català que es respecti, i una línia com l'actual.
D'entrada, no. Només ho voldríem si no ens deixen cap més opció. Pensem que un sistema d'immersió en la llengua minoritzada, si es fa ben fet, fa que tothom acabi dominant les dues llengües, i les llengües estrangeres que siguin. Nosaltres volem un model de cohesió social, basat en la idea d'un sol poble, independentment dels orígens. Per fomentar aquesta idea cal que tothom vagi a la mateixa escola.
"A Catalunya, el català t'ofereix més possibilitats d'ascensor social"
Hem parlat de les famílies, del Govern... Tenim un cos de treballadors públics disposats a defensar el català? Penso en un professor que sigui capaç de fer una classe en català malgrat que la majoria dels alumnes se li dirigeixin en castellà.
Tenim l'estudi de patis que vam fer fa cinc anys, que demostrava que hi havia llocs -per exemple, el Prat de Llobregat- on els alumnes no parlaven mai català i els mestres parlaven sempre en català. No sé quin % de mestres tenim disposats a fer això. No haurien de caldre herois, necessitem mestres que sàpiguen que, posant l'idioma a l'abast de la canalla, els estan oferint millors oportunitats socials. Està demostrat que, a Catalunya, saber i fer servir el català t'ofereix més possibilitats d'ascensor social. I no és la llengua segons origen, sinó segons capacitat. Si fas servir el català, tens més oportunitats a Catalunya.
Plataforma rep denúncies de persones que no han estat ateses en la seva llengua. S'hauria de poder sancionar els treballadors públics que no parlin o no entenguin el català?
No hi hauria d'haver treballadors públics en els territoris de parla catalana no entenguessin o es neguessin a fer servir el català en la seva feina. El sistema funcionarial existeix per servir el públic, i en un país amb tres llengües oficials, els treballadors públics han de poder atendre la gent en català, castellà i aranès. No és el nostre objectiu sancionar ningú, però si arriba el cas cal fer-ho. No es pot permetre que la ciutadania tingui els seus drets lingüístics -ni cal altre- vulnerats. I menys per servidors públics.
"No hi hauria d'haver treballadors públics als territoris de parla catalana que no entenguin el català"
El Govern ha anunciat aquesta setmana fins a 8 milions d'euros per doblar o subtitular produccions audiovisuals. N'estan satisfets?
Qualsevol ONG sempre et dirà que s'hauria de fer més! Hem de reconèixer que el Departament de Cultura ha fet una bona feina en l'àmbit audiovisual en els últims anys. Hi han dedicat recursos i iniciatives, que no sempre són diners, sinó pensar com es faran les coses. Hi ha hagut un canvi a Cultura que valorem positivament. Quan es va fer la transposició de la directiva europea de l'audiovisual a la legislació espanyola vam ser crítics. Continuem pensant que no es va negociar com s'hauria d'haver fet, i que si s'haguessin fet les coses com dèiem nosaltres els resultats haurien estat millors. Però hem de reconèixer que la situació ha millorat. Si ens fixem què hi havia a les plataformes fa dos o tres anys i el que hi ha ara, és evident que s'hi han dedicat diners i esforços. S'ha de reconèixer el que es fa bé.
Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua Foto: Hugo Fernández
Vist el panorama general de la llengua, el català està en el pitjor moment des del franquisme?
Fa de maldir, però des del punt de vista de l'ús social del català, sí. Cada vegada hi ha més gent que sap parlar-lo, i que si ho necessités el sabria parlar. Hi ha gent que no utilitza per res el català, però que és competent en català i que, si tingués el mateix nivell d'alemany i visqués a Alemanya, utilitzaria l'alemany. Aquí, per comoditat, perquè saben que tothom els entén, perquè els hi canviem de llengua, no el fan servir. I això va minvar l'ús social del català.
Plataforma per la Llengua fa eleccions aquest cap de setmana. Què ha passat amb la candidatura invalidada?
Que no complia els estatuts de l'entitat. Pensem que els estatuts són clars. Estan pensats per minimitzar el risc que algun grup o partit vulgui tenir el control de l'entitat i perquè ningú pugui presentar-se per dirigir una comissió o delegació territorial sense tenir ni idea de què s'està fent. Ens sembla que no és la manera de gestionar les coses. És poc lògic que algú que no sap què estan fent aquestes comissions, hi aterri per dirigir-la sense haver estat implicat en la vida de l'entitat. Evidentment, hi ha gent que es pot incorporar a l'executiva, perquè si no seriem tots els mateixos. Jo fa temps que hi soc, però amb els mateixos anys que jo només hi ha tres persones, i la junta som una vintena. Hi ha renovació. Qui ho vulgui s'hi pot incorporar com a president, vicepresident, secretari, tresorer, o com a vocals. Cada vegada hem incorporat gent nova.
"La nostra candidatura compleix els requisits i tenim ganes de continuar"
Un dels arguments dels crítics és la interpretació dels estatuts no facilita la renovació, que fa pràcticament impossible canviar la direcció de Plataforma.
Per estatuts, tant les territorials com les comissions han de tenir un mínim de tres membres. Gent n'hi ha, però has de trobar gent de les comissions que donin suport a la proposta alternativa. També la junta hem de trobar gent de la comissió que doni suport a la nostra proposta. Posem l'exemple del Barça: un candidat a la presidència no apareix de cop després de la convocatòria electoral. Munten corrents d'opinió, participen de la vida social de l'entitat. Nosaltres som molt més petits, però la manera que vam pensar que era l'adequada és aquesta i ens ha funcionat durant més de 30 anys que té l'entitat. La renovació s'ha fet de manera progressiva, sense traumes, amb gent nova. Hem anat creixent, tenim cada vegada més incidència. Ens ha funcionat bé.
No preveu, doncs, ajornar les eleccions.
És que no hi hauria cap motiu. Nosaltres hem presentat una candidatura que compleix els requisits. Farem una assemblea, els socis estan informats, poden participar i nosaltres tenim ganes de continuar.