[noticiadiari]2/253362[/noticiadiari]
El pla anunciat disposarà de "personal i pressupost" -no s'ha detallat en el marc del discurs-, i es basarà en què hi hagi cursos de 100 hores per a professionals de la salut dins de l'horari laboral, segons fonts governamentals consultades per Nació. El català als centres sanitaris va convertir-se en una gran polèmica fa mig any arran d'un vídeo viral d'una infermera de la Vall d'Hebron que carregava contra el fet d'haver-se de treure el C1 per tenir una plaça fixa. Una dada és clau per entendre la situació de la llengua en el sistema sanitari: el 18% dels infermers i infermeres que exerceixen a Catalunya provenen d'altres zones de l'Estat. La tendència s'ha consolidat arran de la pandèmia, quan es va constatar la necessitat de contractar més professionals.
Només el 2021, el 47% dels nous membres del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) eren estrangers; d'aquests, el 80,8% procedien de països l'Amèrica Llatina i el Carib. Només el 29% de nous col·legiats són catalans. El 23% restant són d'altres territoris de l'Estat. Segons la normativa de la Generalitat, els professionals que treballen amb plaça estable per a la sanitat pública i concertada han d'acreditar un nivell C1 de català. Quan es tracta de personal interí i laboral temporal, però, aquesta normativa varia si la contractació és per via directa des del centre sanitari, com era el cas de la infermera de la polèmica del març.
