15
de febrer
de
2024, 12:50
Actualitzat:
14:07h
Tres de cada deu metges que exerceixen a Catalunya no saben parlar el català. Així ho mostra un recent estudi elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. Ara bé, la investigació també reflecteix que el 67% dels metges nascuts fora de Catalunya vol millorar les seves competències en llengua catalana. Aquesta és només una de les dades que indiquen la mala salut de la llengua en el sistema sanitari. És per això que aquest dijous el Govern ha presentat una nova iniciativa per fomentar l'ús de la llengua entre els professionals de la salut: 'Prescriu-te el català'. Es tracta de cursos de formació en llengua catalana als quals els sanitaris podran accedir de manera gratuïta i en horari laboral, amb la previsió d'arribar a fins a 2.700 professionals.
Han presentat la mesura els consellers d'Empresa i Treball, Roger Torrent; i el conseller de Salut, Manel Balcells. Una mesura, per tant, transversal dins l'executiu. Es dedicaran 1,5 milions d'euros a l'aposta, la més "intensa" i "massiva" pel que fa al català en el sistema sanitari, en paraules de Balcells. Els cursos, que planificarà el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (Conforcat), se celebraran entre el març i el novembre, i seran virtuals. Hi haurà tres nivells de formació: 900 places per al curs elemental, 900 per a l'intermedi, i 900 pel de suficiència. La durada seran 100 hores, 60 per l'autoformació virtual tutoritzada i 40 d'activitats i pràctiques orals. Es posarà èmfasi en el llenguatge sanitari, i els sanitaris que facin el curs rebran la certificació oral corresponent. No és un curs obligatori, però el Govern espera que facilitant les "eines" millori la salut del català.
Però més enllà del foment i de la predisposició dels professionals, per què és possible treballar a la sanitat pública sense parlar català? La pandèmia de la Covid va agreujar una manca de professionals sanitaris que a casa nostra ja venia de lluny i davant d'això la conselleria de Salut s'ha vist obligada a contractar de forma temporal sanitaris de fora de Catalunya sense el requisit de conèixer la llengua. Ara bé, si es volen estabilitzar han de tenir el C1. Fa gairebé un any va esclatar la polèmica per un vídeo catalanòfob d'unes infermeres de la Vall d'Hebron que es queixaven que per treure's les oposicions havien de tenir "el puto C1 de català".
En aquest sentit, Balcells ha estat clar: "Tothom que vingui de fora és benvinguda, i a tothom li facilitem que aprengui la llengua". Exigiran el compliment dels cursos? El conseller de Salut ha recordat que l'exigència és només per a les places estables. Però ha insistit que la posició del Govern és que qualsevol que treballi al sistema de salut ha de conèixer la llengua i que des de l'executiu donen "les eines" perquè així sigui. Per la seva banda, Torrent ha fet valdre que més enllà del vessant de la defensa dels drets lingüístics, aquests cursos també permetran millorar les competències i els recursos dels professionals. Una mesura "excepcional", ha afegit.
El Govern, davant la davallada de l'ús social del català, ja va presentar el novembre del 2022 cent mesures destinades a tallar l'hemorràgia en tots els fronts possibles. També al sistema sanitari. La idea era aquesta: "Incrementar la sensibilització, el coneixement i l'ús del català en l'àmbit de la salut". Entre les actuacions que es preveien hi ha el desplegament de la figura del "referent lingüístic" a cada centre de salut. També cursos de català per a professionals que inclouen "proporcionar formació bàsica" als residents sanitaris provinents de fora de Catalunya i "sensibilitzar" els professionals de la salut dels drets lingüístics dels pacients, perquè siguin atesos en català.
Han presentat la mesura els consellers d'Empresa i Treball, Roger Torrent; i el conseller de Salut, Manel Balcells. Una mesura, per tant, transversal dins l'executiu. Es dedicaran 1,5 milions d'euros a l'aposta, la més "intensa" i "massiva" pel que fa al català en el sistema sanitari, en paraules de Balcells. Els cursos, que planificarà el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (Conforcat), se celebraran entre el març i el novembre, i seran virtuals. Hi haurà tres nivells de formació: 900 places per al curs elemental, 900 per a l'intermedi, i 900 pel de suficiència. La durada seran 100 hores, 60 per l'autoformació virtual tutoritzada i 40 d'activitats i pràctiques orals. Es posarà èmfasi en el llenguatge sanitari, i els sanitaris que facin el curs rebran la certificació oral corresponent. No és un curs obligatori, però el Govern espera que facilitant les "eines" millori la salut del català.
Però més enllà del foment i de la predisposició dels professionals, per què és possible treballar a la sanitat pública sense parlar català? La pandèmia de la Covid va agreujar una manca de professionals sanitaris que a casa nostra ja venia de lluny i davant d'això la conselleria de Salut s'ha vist obligada a contractar de forma temporal sanitaris de fora de Catalunya sense el requisit de conèixer la llengua. Ara bé, si es volen estabilitzar han de tenir el C1. Fa gairebé un any va esclatar la polèmica per un vídeo catalanòfob d'unes infermeres de la Vall d'Hebron que es queixaven que per treure's les oposicions havien de tenir "el puto C1 de català".
En aquest sentit, Balcells ha estat clar: "Tothom que vingui de fora és benvinguda, i a tothom li facilitem que aprengui la llengua". Exigiran el compliment dels cursos? El conseller de Salut ha recordat que l'exigència és només per a les places estables. Però ha insistit que la posició del Govern és que qualsevol que treballi al sistema de salut ha de conèixer la llengua i que des de l'executiu donen "les eines" perquè així sigui. Per la seva banda, Torrent ha fet valdre que més enllà del vessant de la defensa dels drets lingüístics, aquests cursos també permetran millorar les competències i els recursos dels professionals. Una mesura "excepcional", ha afegit.
El Govern, davant la davallada de l'ús social del català, ja va presentar el novembre del 2022 cent mesures destinades a tallar l'hemorràgia en tots els fronts possibles. També al sistema sanitari. La idea era aquesta: "Incrementar la sensibilització, el coneixement i l'ús del català en l'àmbit de la salut". Entre les actuacions que es preveien hi ha el desplegament de la figura del "referent lingüístic" a cada centre de salut. També cursos de català per a professionals que inclouen "proporcionar formació bàsica" als residents sanitaris provinents de fora de Catalunya i "sensibilitzar" els professionals de la salut dels drets lingüístics dels pacients, perquè siguin atesos en català.