Andorra fa mesos que aplica una nova llei del català que endureix el seu grau de coneixement per viure al país, però ara s'ha trobat el primer inconvenient. El govern de l'estat pirinenc ha decidit ajornar el requisit de tenir un certificat acreditatiu de coneixement de la llengua, fet que continua sent obligatori a la resta de sectors, tant públics com privats. Darrere la decisió en l'àmbit sanitari, l'executiu ha explicat que calia flexibilitzar-se els requisits lingüístics davant la falta de metges al país.
Així doncs, el govern andorrà modificarà la llei de professions titulades de la salut i permetrà que els professionals sanitaris puguin treballar al país durant dos anys sense acreditar oficialment el nivell B2 de català que es requeria fins ara. Amb tot, s'hauran de complir certes condicions. Qui no tingui el certificat de català, però acrediti deu anys d'escolarització al Principat podrà exercir la professió amb un permís provisional.
En tot cas, durant aquest temps haurà de millorar les competències lingüístiques i, quan acabi els dos anys de marge, presentar el certificat de nivell B2 de català per mantenir-se en la sanitat andorrana. La ministra de Sanitat, Helena Mas, ha admès dificultats per captar i retenir el personal sanitari. Davant això, ha detallat que l'executiu busca un "equilibri entre el dret a la salut i la protecció del català".
Malgrat que és de manera provisional i en una situació d'emergència, el dret de ser atès en català queda, inevitablement, tocat. La proposta ha tingut la unanimitat del Parlament, però part de l'oposició ha advertit que aquesta excepció amb la llengua només pot ser de caràcter provisional mentre es treballa en la manera de garantir la presència de professional que puguin atendre en català. Per altra banda, també hi ha beneficis per als professionals sanitaris que tinguin el certificat B2, ja que podran tenir permisos de treball més llargs sense renovacions anuals.
La falta de metges a Andorra és una realitat que s'ha agreujat en els últims temps. El país té una població petita però amb una demanda sanitària elevada -tant de residents com de visitants-, fet que tensiona un sistema que, com passa a Catalunya, depèn força de professionals estrangers. També com passa a Catalunya, Andorra també viu un envelliment de part del personal mèdic actual i la dificultat per substituir-lo amb prou rapidesa.
Andorra reforça el vincle lingüístic
Recentment, Andorra també ha situat el deure de saber català a la població estrangera. La renovació de les autoritzacions de residència i treball van lligades a l'acreditació del coneixement oficial de la llengua. La primera i la segona renovació de l'autorització es condiciona als nivells A1 i A2 de català, respectivament. "No es tracta d'impedir l'arribada de ningú per raó de llengua, sinó de fomentar l'aprenentatge del català", diu el text.
Cal tenir en compte que són nivells molt mínims i s'entén amb un exemple molt clar: qualsevol alumne català que acabi l'ESO ja pot acreditar el nivell C1. En tot cas, els resultats han estat positius, les inscripcions per aprendre català s'han disparat i hi ha major predisposició a emprar la llengua en l’àmbit social i professional.
