Oficialment, el català ja no és un requisit per ser metge a les Illes Balears. La notícia es va confirmar fa uns dies i, des de llavors, a Catalunya milers de persones fan vida amb les mans al cap, incrèdules, indignades, rabioses. És realment colonial que s'arravati als catalanoparlants el dret a ser atesos en la seva llengua a casa seva. I són encara més colonials els arguments que van passejant els que estan més orgullosos d'haver escapçat aquest dret. Arguments d'autèntic manual lingüicida; com els de l'Andrea, per exemple.

Dins de la tragèdia permanent en què està immersa la llengua catalana, però, cal dir que aquesta decisió deixa les Illes en una situació d'avantatge respecte a Catalunya. Sí, perquè és una aniquilació que regala una meravellosa seguretat jurídica a metges i pacients. Senyora, jo no tinc cap obligació d'entendre la seva llengua, segui aquí i faci via en espanyol, que rere seu en tinc 54 més avui. Fi. El debat acabarà en aquest precís moment (si és que mai arriba a començar, tenint en compte que els malalts ja sabran que no cal ni intentar-ho). No hi haurà drets trepitjats perquè tal dret ja no existeix, no hi haurà queixes perquè ja no hi ha ni llibre de reclamacions, no hi haurà tensió amb el metge de torn perquè ell no estarà discriminant res que no pugui discriminar. Vostè està conquerida, senyora, marcada com una ovella pel regne d'Espanya, visqui-ho amb naturalitat.

A Catalunya, en canvi, la llengua en l'àmbit sanitari es mantindrà en el seu estatus habitual: el català continuarà sent un requisit per ser metge a Catalunya sense que ningú controli si el català està sent realment un requisit per ser metge a Catalunya. Continuarem vivint en una mentida que ens humilia cada vegada que anem al CAP o a Urgències, cada vegada que comencem la conversa en català i veiem que qui ens ha de curar ni tan sols entén què ha de curar, cada vegada que se'ns fa sucumbir al canvi de llengua sense cap mena de tacte ni empatia. Encara que oficialment tot estigui a lloc, la realitat ens sacsejarà a cada cantonada, box rere box, fent-nos sentir desemparats i indefensos.  

Menys quan una il·luminada postadolescent faci massa evident la seva catalanofòbia en un TikTok, és clar. Llavors sí que serem inflexibles, ningú ens torejarà, anirem a buscar la nana en qüestió i li direm que al nostre sistema sanitari no hi té cabuda, només faltaria. Què és això de recordar-nos explícitament i davant de tothom que en aquest país es pot ser metge ignorant la llengua dels pacients? Fora!  

Però la resta, els que no fan Tiktoks, els que no et menyspreen a través d'una pantalla sinó en directe, en una consulta, trepitjant la teva llengua i qui sap si també la teva salut (encara que no sigui intencionadament), aquests continuaran fent-nos emmalaltir com fins ara de ràbia i d'impotència, perquè al mateix temps que ens adonarem que estan triturant els nostres drets també serem conscients que ningú farà res perquè deixin de triturar-los. Ens trobarem sols, com sempre, vivint en una Catalunya on les lleis, les immersions i els requisits sovint suren en una realitat paral·lela.  

On està pitjor, avui, la llengua? Al sistema sanitari de Catalunya o al de les Illes Balears? Aparentment, sembla que la llengua a l'arxipèlag estigui passant per una situació molt i molt complicada. Però com a mínim a partir d'ara allà podran afrontar la catàstrofe des d'una realitat clara, explícita, sense subterfugis. PP i Vox han premut el botó i tothom n'és conscient, se sap quin és el punt de partida, la crua realitat. Aquí no. Aquí tot va bé. Aquí el català continua sent un requisit. Continua sent mentida. Un autoengany, una il·lusió. I en la situació en què es troba la nostra llengua, autoenganyar-se pot ser el cop definitiu que la faci entrar a l'UCI. Una UCI on, per cert, no serà atesa en català.